La indústria, a punt d’assolir el rècord de producció

BarcelonaQuan es parla de la recuperació de l’economia, tot els ulls miren cap a les fàbriques. La millora de les comandes, l’increment de producció i la tímida contractació que s’està produint en el sector situen la indústria com una de les proves de la sortida de la crisi a Catalunya. La remuntada està a punt de traduir-se en un rècord de producció en termes absoluts. El PIB industrial acumula un creixement superior a l’1,5% i va camí d’igualar aquest any el rècord de 40.000 milions d’euros que va assolir el 2008 i, segons els càlculs del Govern, podria superar-lo a principis de l’any que ve.

El director general d’Indústria de la Generalitat, Antoni Maria Grau, sosté en una entrevista a l’ARA que el sector encadena mesos de millora a tots els nivells, també des del punt de vista de l’ocupació. La indústria crearà ocupació neta aquest any, de l’entorn de 2.000 llocs de treball, després de set anys destruint-ne, augura Grau. Les últimes dades de l’INE del tercer trimestre van en la bona direcció per aconseguir aquest tomb en el mercat laboral. La indústria va suposar quasi la meitat (el 47%) dels nous llocs de treball creats a Catalunya entre el juliol i el setembre. Els 16.200 nous llocs de treball a les fàbriques gairebé igualen els que es van crear en el sector serveis (16.400), que acostuma a ser durant l’estiu la font principal de nova ocupació pel turisme.

Grau reconeix, però, que el rècord que esperen en el PIB industrial no es donarà en termes relatius. Tot i haver recuperat el llindar del 20% del PIB, la indústria encara està lluny del 25% que suposava sobre el total de l’economia catalana l’any 2000. Les causes de la pèrdua de pes, com explica el director d’Indústria, són d’una banda el creixement desaforat de la construcció, que va relegar el pes de la indústria a un 18% el 2009 (mínim històric), i de l’altra el fet que ara la construcció ha caigut dràsticament i la indústria s’ha reconvertit externalitzant part de l’activitat cap al sector serveis, de manera que algunes activitats no computen com a indústria tot i estar íntimament lligades a l’activitat productiva (logística i manteniment, entre d’altres). La Generalitat, però, calcula que al ritme actual el sector industrial recuperarà el 25% del PIB el 2020, i superarà així l’objectiu marcat per la UE, que se situa justament en el 20% que Catalunya ja ha reconquerit.

Creixent internacionalització

Les exportacions han sigut al llarg dels últims dos anys un far al qual s’ha aferrat la indústria per resistir caigudes molt importants de les vendes al mercat interior. “Portem 4 anys seguits de rècord d’exportació, en xifres absolutes, i això demostra la salut de les nostres indústries i la seva competitivitat al mercat global”, defensa Grau. Reconeix que l’ajust salarial a què s’han vist sotmeses moltes empreses en els últims temps pot haver jugat a favor d’aquesta bona ratxa, però defensa que el cost no és el motiu principal, perquè Catalunya no pot competir en aquesta lliga. Segons el responsable d’Indústria del Govern, el sector ha entrat en una segona fase de maduresa en el procés d’internacionalització: “Ja no es tracta de vendre a fora, només, sinó d’implantar-se a produir a l’exterior, que no vol dir deixar de fer-ho a Catalunya, sinó créixer”. És per això, assegura, que l’Institut Català de Finances (ICF) prepara noves línies de finançament que facilitin aquestes implantacions industrials a l’exterior, per exemple.

La deriva de devaluació salarial s’esgota, segons Grau, perquè els grans ajustos ja s’han fet. La factura de la crisi per al sector no és baixa: s’han perdut més d’11.000 empreses industrials en sis anys (ara n’hi ha unes 40.000, la majoria pimes) i això ha comportat la pèrdua de més de 200.000 llocs de treball (de 550.000 als 350.000 actuals). Ha sigut un procés traumàtic, però molts l’han superat amb guanys de competitivitat i Catalunya no ha perdut la seva identitat de país industrial”, insisteix Grau.