La indústria, protagonista inesperada

BarcelonaL’economia catalana millora i ho fa sobre una base sòlida: les fàbriques, protagonistes inesperades en la fortalesa econòmica dels últims mesos. Les fàbriques catalanes van funcionar a tota màquina el 2017 i el seu creixement es va disparar, sobretot a la segona meitat de l’any. Els últims dos trimestres el producte interior brut del sector industrial va superar el 4%, clarament per sobre de la mitjana de l’economia. En el conjunt de l’any, el PIB industrial va tancar amb un creixement mitjà del 3,7%, mentre que el conjunt de l’economia ho va fer amb un 3,4%, segons les dades avançades del departament d’Economia i de l’Idescat. El sector també va viure un dels seus millors trimestres en creació d’ocupació des que hi ha registres, segons l’Enquesta de Població Activa publicada al gener.

A més, la indústria -un sector desitjat perquè ha demostrat ser molt saludable per al creixement i l’estabilitat de l’economia- també va superar els registres de la resta de sectors, a excepció de la construcció, que l’any passat també va despuntar (vegeu el gràfic). Tot i això, l’augment de la construcció podria ser un sorpasso puntual i menys sostingut, ja que la indústria creix per quart any consecutiu per sobre del 3%, mentre que la fortalesa de la construcció és més recent.

“La indústria és ara la protagonista indiscutible del creixement econòmic i es diu poc”, assegura l’economista Miquel Puig, que afegeix: “Ja fa anys que creix a un ritme d’entre el 3% i el 4%; són nivells molt elevats i, a més, creix més que la resta de sectors. És clarament la protagonista”.

Segons Puig, la bona evolució de la indústria es nota sobretot en les exportacions. “Només cal mirar els volums. Les exportacions de béns i serveis, que corresponen bàsicament a la indústria, representen 73.500 milions, mentre que el consum estranger, del turisme, són poc més d’11.000 milions; és a dir, sis vegades menys”, assenyala Puig.

Internament, el sector també en fa una valoració positiva. Joan Tristany, director general de l’Amec (associació d’empreses industrials interanacionalitzades), assegura que són conscients del “bon moment econòmic”. “Certament s’ha accentuat l’activitat, sobretot per la demanda externa”, diu.

Sense afectació política

La contundència de les dades, de fet, ha generat consens pel que fa als missatges alarmistes sobre el procés sobiranista a Catalunya. “Clarament el Procés no ha tingut efectes sobre la indústria; aquestes empreses ja tenien les seves inversions fetes i, a més, el sector industrial té el seu mercat bàsicament fora de Catalunya i Espanya i es basa en les exportacions internacionals”, assegura José García-Montalvo, professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra. Tristany manté que a l’Amec tampoc ha notat “un impacte fort”. “Una cosa són els missatges d’interès polític i una altra és la realitat; van intentar fer molt soroll però les empreses industrials van interpretar que la incertesa era més aviat social, i no pas econòmica”, opina.

El fet que, com es veu al gràfic, la indústria creixi sobretot a partir de l’octubre també desmunta les tesis més alarmistes, si més no en aquest sector. Segons els economistes consultats, “el que baixa quan hi ha incerteses puntuals, com els atemptats o les crisis polítiques i socials, són el turisme i el consum dels estrangers”. La indústria catalana, en canvi, s’ha sabut mantenir: la seva aportació al valor afegit brut de l’economia ha arribat al 23,6% durant el 2017. “És molt millor dependre de la indústria que d’altres sectors. Sens dubte, és més sòlid”, ressalta García-Montalvo. “La indústria té millors salaris, més exportacions i representa més futur, és un sector arrossegador de la resta”, afegeix Puig.

El repte pendent: la innovació

Tot i la bona marxa de les xifres, el sector no es conforma. “Cal identificar si el dinamisme és només fruit de la demanda externa o si, per contra, el sector ha millorat en innovació”, planteja Tristany. Aquesta qüestió preocupa especialment a l’Amec, que assegura que “Catalunya i Espanya estan perdent posicions relatives en innovació”. “Durant la crisi Europa ha augmentat les inversions en innovació un 25% i Espanya les ha reduït un 10%”, lamenta Tristany.

“Tenim una indústria més del segle XX que del segle XXI, és cert, i això és el que cal millorar”, corrobora García-Montalvo. Puig és més optimista:“És l’assignatura pendent, però ara, amb aquests creixements, les empreses ja poden començar a pensar a invertir en innovació”, conclou.

TRES VISIONS SOBRE EL FUTUR DE LA INDÚSTRIA CATALANA

JOAN TRISTANY

DIRECTOR GENERAL DE L’AMEC

“D’aquí només uns dies publicarem l’informe de conjuntura de l’Amec que constata la tendència positiva de la indústria també el 2018. No obstant això, no ens podem conformar”, afirma Tristany. Per al president de l’associació d’empreses industrials internacionalitzades encara cal discernir “si el dinamisme és només fruit de la demanda externa o si, per contra, el sector també ha millorat en innovació i, per tant, és més competitiu que fa alguns anys”.

MIQUEL PUIG

ECONOMISTA

“La indústria és la protagonista indiscutible de la millora del PIB i això es remarca molt poc”. Per a l’economista i ex director general d’Indústria a Catalunya, “el PIB industrial creix cada any, a bon ritme, i generalment per damunt de la resta de sectors; això es veu clarament en les exportacions, que són bàsicament de la indústria”. Puig també destaca la importància en volums, i recorda que en aquest sentit “les exportacions de béns superen sis vegades el consum estranger”.

J. GARCÍA-MONTALVO

CATEDRÀTIC UNIV. POMPEU FABRA

“L’auge de la indústria durant l’últim trimestre és, fins i tot, sorprenent. Ens esperàvem un resultat al voltant del 4%, però s’acosta gairebé al 5% i això és espectacular”, admet García-Montalvo. Aquest investigador i professor d’economia de la UPF assegura que “el Procés no ha afectat la indústria perquè les inversions ja estaven fetes i, a més, el sector industrial té el seu mercat bàsicament fora de Catalunya i Espanya, i es basa en les exportacions internacionals”.