Així tributen l'IRPF les indemnitzacions per ERO i les prejubilacions

BarcelonaL'onada d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) que ha afectat molts sectors els últims anys ha deixat milers de treballadors sense feina. El gruix d'aquests expedients, però, s'han tancat amb un elevat nombre de prejubilacions, un sistema que permet que els empleats més grans puguin mantenir els ingressos durant un temps fins a poder-se retirar legalment. En aquests casos, és important preveure què caldrà pagar a Hisenda quan arribi la declaració de la renda.

El sector bancari és un dels que han obert més expedients en els últims anys. Sense anar més lluny, el 2021 l'adquisició de Bankia per part de CaixaBank va suposar l'extinció gradual de més de 6.400 contractes, molts dels quals prejubilacions, mentre que el Santander i el BBVA també van pactar EROs per acomiadar més de 3.900 i 1.900 empleats, respectivament, al conjunt d'Espanya. Però més enllà de la banca, ja abans de l'esclat de la pandèmia la indústria catalana havia anat patint un fort degoteig de tancaments o de reduccions d'activitat que es va mantenir el 2020, amb l'arribada del covid, i el 2021, amb el tancament de les fàbriques de Nissan com a màxim exponent.

Jubilació anticipada o prejubilació?

El primer que cal és entendre què és una jubilació anticipada i què és una prejubilació, dos conceptes diferents. La primera és un concepte inclòs en la llei i, per tant, acceptat per l'Agència Tributària. Consisteix a demanar formalment la jubilació i passar a cobrar una pensió abans de l'edat establerta per la llei —entre 65 i 67 anys segons els casos— sempre que es compleixin una sèrie de requisits, com per exemple haver cotitzat durant 35 anys.

En canvi, la prejubilació no està definida en cap normativa, sinó que és un acord privat entre el treballador i l'empresa segons el qual el primer deixa de treballar a canvi d'algun tipus de compensació, normalment una indemnització, el pagament de part del salari o les dues coses. Als ulls de l'Estat, l'empleat continua sent un treballador en actiu: no està jubilat i, consegüentment, no cobra pensió, sinó que passa a estar a l'atur fins que assoleix l'edat i les condicions per jubilar-se (anticipadament o no). Mentrestant cobra una prestació d'atur que se suma a la indemnització que paga l'empresa.

La majoria d'acords de prejubilació es produeixen en el marc d'un ERO, tot i que hi ha empreses —tant grans com pimes— que en poden oferir per a casos puntuals. Aquest fet és important a l'hora de saber quant s'ha de tributar, perquè no es paga la mateixa quantitat d'IRPF si es tracta d'una prejubilació obligada que si és un acord plenament voluntari.

En el cas de treballadors de més de 52 anys, els empleats poden subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social per continuar rebent el subsidi fins a jubilar-se, és a dir, si cal durant més temps del que tenen dret a cobrar. La condició és que durant aquest temps continuïn cotitzant, per la qual cosa no comptaran com a aturats i estaran donats d'alta a la Seguretat Social. Si el treballador forma part d'un ERO que afecta empleats de més de 55 anys, l'empresa està obligada a finançar aquest conveni, que en altres circumstàncies no és obligatori.

Fiscalitats diverses

Fiscalment, una jubilació anticipada té la mateixa consideració que una jubilació normal. El treballador deixa de cobrar un sou i passa a rebre una pensió estatal, a la qual s'apliquen unes retencions i al final de l'any acaba tributant com una renda del treball més (amb l'inconvenient que probablement el primer any haurà de pagar més, perquè Hisenda considerarà que ha tingut dos pagadors: la seva empresa fins al moment de jubilar-se i la Seguretat Social un cop retirat).

La prejubilació —com un acomiadament— sí que té particularitats, concretament sobre les indemnitzacions. Qualsevol indemnització inferior a 180.000 euros no ha de pagar IRPF. El que superi aquesta xifra ha de tributar. Ara bé, quan se superi aquest llindar s'aplica una rebaixa del 30% si l'acomiadament és per decisió de l'empresa i l'empleat hi ha estat treballant més de dos anys. Si el pagament de la indemnització es fracciona en diversos anys, també es pot aplicar la reducció. Per contra, si es tracta d'una sortida o prejubilació pactada, qualsevol indemnització que rebi el treballador tributarà normalment.

Què passa amb els ERO? Els treballadors es poden acollir a l'expedient de manera, a priori, voluntària, però tot i així el Tribunal Suprem considera que no són sortides pactades, sinó forçades. L'argument de l'alt tribunal és que els empleats continuarien treballant a l'empresa si no es presentés l'expedient i, a més, els llocs de treball afectats es perden. És per això que també es pot aplicar la reducció del 30% sobre qualsevol indemnització per prejubilació amb un ERO.

Si la prejubilació és bilateral, en canvi, i queda fora d'un expedient, aleshores sí que caldrà que el treballador pagui l'IRPF corresponent, sense cap rebaixa addicional.