Raquel Puig, secretària general del Sindicat d'Estalvi de Catalunya: "És indecent, els guanys proven que el BBVA no té raons per fer un ERO"

Sense el ressò mediàtic de daltabaixos laborals com el de Nissan, l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que ha anunciat el BBVA és una de les pitjors notícies que s’han produït en termes d’ocupació des de l’esclat de la crisi per la pandèmia. En total, 3.450 treballadors afectats a Espanya amb el tancament de mig miler d’oficines. Però el pitjor cop ha arribat a Catalunya, amb una afectació de prop del 30% de la plantilla després que el banc comprés aquesta última dècada les caixes catalanes agrupades a Unnim i CatalunyaCaixa. Raquel Puig (Barcelona, 1967) és la màxima representant del Sindicat d’Estalvi de Catalunya, el que compta amb més representació al banc al Principat amb un 33%. 

¿Com han rebut la notícia de l’ERO els treballadors?

— Amb molt d’impacte, ens va agafar per sorpresa. A finals del 2020 [el conseller delegat] Onur Genç va dir que es volia fer una reestructuració, però se’ns va dir que no seria a través d’un ERO. Tradicionalment el BBVA buscava alternatives suaus: mesures voluntàries, excedències remunerades, baixes remunerades, prejubilacions... I ha sigut un anunci molt poc transparent, just l’endemà d’una junta on s’aproven els salaris milionaris dels directius. 

El lloc on té més afectació l’expedient és Catalunya.

— Afectarà més del 30% de la plantilla a Catalunya [que s’acosta als 5.000 treballadors], perquè a la xarxa és del 27% i amb l’impacte que encara no coneixem a serveis centrals aquest percentatge serà mes alt. Quan s’han vist els números s’ha passat de la sorpresa al terror, la gent està molt espantada.

¿Com valora els guanys de 1.210 M€ del BBVA el primer trimestre?

— Em pregunto com tenen la vergonya de publicar aquests resultats en ple ERO. A Espanya els beneficis han sigut de 381 milions, quan l’any passat en el primer trimestre hi havia pèrdues de 130 milions. Amb aquests resultats, com tenen la vergonya de dir que sobra gent? A més, la plantilla ja està ofegada. És indecent, els guanys proven que el BBVA no té raons per fer l’ERO.

La crisi actual no és prou motiu?

— Els bancs continuen tenint beneficis milionaris tot i que es resten les provisions per elements circumstancials a la crisi. Però és puntual i això es recuperarà: el president, a la junta, va dir que augurava una bona recuperació a partir del segon semestre. També ens diuen que el banc ha digitalitzat molts clients, però ha sigut una digitalització induïda, amb una pressió molt bèstia, amb rànquings per saber quants clients digitalitzaves diàriament. Ens han obligat a cavar la nostra pròpia tomba, perquè ara diuen que no calen oficines. 

La decisió potser sobta després de l’aposta per Catalunya del BBVA els últims anys.

— Ho considerem una indecència. Amb les compres es van duplicar estructures i es van cobrar molts ajuts. Aquesta ambició d’acaparar el mercat ara la paguen els treballadors. Els bancs compren caixes a preu de saldo, aconsegueixen el monopoli del mercat i aleshores es queden l’oliva i escupen el pinyol, és immoral. No s’haurien de permetre aquestes operacions. 

Quina solució tenien les caixes?

— Rebre les ajudes necessàries per tirar endavant. En aquell moment el que es va fer semblava la millor opció. Però a escala laboral, el BBVA ha sigut un banc molt dur, ha pressionat moltíssim la plantilla, ens ha fet treballar amb una pressió inadmissible, ha generat moltíssimes baixes per ansietat i depressió. Demanem no estar tot el dia sota control, amb empleats competint els uns amb els altres, perquè aquí es fan rànquings diaris.

¿Creu que hi ha pesat la ruptura de negociacions amb el Sabadell?

— Una de les coses que pensem és que preparen el terreny per reprendre les negociacions. Que tot està lligat a aquest projecte amb el Sabadell, que rebaixen plantilla i xarxa per poder assumir el Sabadell.

Quin marge veu perquè les sortides no siguin traumàtiques?

— A Catalunya, després de les baixes dels últims anys, gairebé no hi ha gent gran. A Barcelona només hi ha 134 treballadors de més de 55 anys, a Tarragona n’hi ha 9, a Lleida 10 i a Girona 21. En total n’hi ha 174. S’haurien de produir prejubilacions de gent més jove. Si no, serà molt dur.

¿Era més fàcil retallar a Catalunya que en altres llocs?

— És sorprenent que a Madrid no impacti la retallada a la xarxa. Si hi ha alguna cosa al darrere, no ho sé.