Els incompliments amb Catalunya sumen 4.400 milions en nou anys

BarcelonaEl dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya entre el 2013 i el 2021 és de 4.399 milions d'euros, només amb els incompliments de les xifres incloses als pressupostos de l'Estat. És a dir, en aquest període de nou anys, el govern espanyol hauria d'haver destinat 567 euros més per persona en inversions a Catalunya per complir amb les quantitats que havia inclòs als seus propis pressupostos generals de l'Estat (PGE). I les responsables d'aquest forat són les empreses públiques de l'Estat, ja que són les grans incomplidores.

Les dades es van agreujar l'any passat, segons les dades publicades el mes passat, quan l'Estat només va executar un 35% de la inversió prevista. Però les mancances venen de lluny. En nou anys, els diferents governs espanyols van pressupostar 11.400 milions d'euros en inversions de tota mena al Principat, però a l'hora de la veritat només se'n van executar 7.001 milions, segons xifres de la Intervenció General de l'Estat i el ministeri d'Hisenda recollides per la Generalitat. Així, de cada 10 euros pressupostats, l'Estat només n'acaba invertint realment 6,14.

Aquestes dades inclouen tant els diferents ministeris que formen l'executiu com organismes autònoms i empreses estatals. Per tant, es tracta d'"inversions molt variades", indica Josep Reyner, president de la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Inclou, per exemple, recerca científica, i no només infraestructures, que és el que molta gent té al cap quan pensa en el dèficit inversor de l'Estat.

Cal tenir en compte, a més, que per al 2019 i el 2020 s'agafen com a referència els PGE del 2018, ja que la manca d'acord entre partits i la doble convocatòria electoral del 2019 van obligar el govern espanyol a prorrogar els comptes durant dos exercicis.

Les empreses públiques, el principal forat

Ara bé, tot i que el dèficit inversor és generalitzat, les dades mostren que el gruix dels incompliments prové de les empreses públiques controlades per l'Estat, i en aquest cas Adif, Enaire i altres empreses d'infraestructures són les grans incomplidores. De fet, tant l'administració ordinària com els organismes autònoms inverteixen una mica més del previst, amb saldos d'execució positius de 132 milions i 349 milions d'euros, respectivament. En canvi, l'execució de la inversió de les empreses públiques es queda 4.864 milions per sota del que manen els comptes públics d'aquests nou anys.

Reyner recorda que una bona part d'aquest decalatge entre el que el govern pressuposta i el que acaba invertint realment es concentra en la xarxa de trens. Per exemple, "el percentatge executat en alta velocitat el 2015 va ser una ridiculesa, no va ser ni el 5%", recorda. Aquests incompliments es donen poc o molt cada any, tant a la xarxa d'AVE com a la xarxa convencional. Així mateix, durant anys Enaire, encarregada d'invertir en aeroports, tampoc ha assolit els nivells d'inversió que se li indicaven al pressupost.

Calcular com afecta la manca d'inversions en el conjunt de l'economia catalana és complicat i requereix models macroeconòmics complexos, però Reyner recorda que en general es considera que un euro d'inversió pública té un efecte multiplicador d'entre 1,4 i 1,5 euros sobre el total del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) d'un territori. És a dir, amb un càlcul simple, els 4.399 milions d'euros no executats haurien fet que el PIB català augmentés entre 6.158 milions i 6.598 milions.

Més enllà dels PGE

Segons la Generalitat, el dèficit d'inversions a Catalunya va més enllà dels 4.399 milions. En l'última trobada de la subcomissió tècnica de la Comissió Bilateral d’Infraestructures Generalitat-Estat, el govern català va reclamar a l'espanyol 12.239 milions d'euros només en inversió en infraestructures.

La Generalitat justifica aquesta dada per dues qüestions. Per una banda, la baixa execució ha portat l'executiu català a reclamar un pla d'inversions de 9.000 milions d'euros avaluable anualment. Per l'altra, el Govern encara exigeix 3.000 milions que li deu l'Estat en compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia, aprovat fa setze anys.

De fet, tots aquests càlculs es basen simplement en l'incompliment dels PGE, però ja d'entrada aquests parteixen amb una mancança inicial cap a Catalunya, que és que cap govern espanyol ha pressupostat una inversió que correspongui amb el pes de l'economia catalana sobre el conjunt de l'espanyola, sinó que sempre es queda per sota.

En aquest sentit, la disposició addicional tercera obliga l'Estat a invertir a Catalunya segons el pes que té el PIB català sobre l'espanyol, que normalment es troba entre el 18,5% i el 19%. Per tant, el govern espanyol hauria de destinar a Catalunya aquests percentatges de tota la inversió inclosa al PGE.