Adeu a l’impost digital europeu per a les grans tecnològiques

Brussel·lesEls gegants tecnològics que tenen negocis a la Unió Europea poden estar tranquils com a mínim un any més. Els estats membres del club europeu no han sigut capaços de posar-se d’acord sobre com gravar les activitats digitals d’empreses com Google, Facebook i Amazon i abandonen l’intent de tirar endavant la mesura amb el pretext que és en el marc de l’OCDE (que inclou 38 països) on és més adequat que es debati aquesta qüestió.

“Una oportunitat perduda”, deien ahir diferents portaveus de la Comissió Europea i d’estats com França, Alemanya i Espanya, que van intentar fins a l’últim moment aprovar una versió diluïda de la proposta inicial de la Comissió en què només es preveia gravar els ingressos per publicitat digital. Però ni així es va aconseguir convèncer tots els estats membres: l’oposició del front liderat pels països nòrdics i Irlanda ha enterrat qualsevol opció d’esgotar el mandat amb una figura fiscal europea que permeti que les multinacionals digitals deixin de tributar menys que la resta.

Per entendre el fracàs d’aquesta iniciativa cal tenir en compte el funcionament de la Unió Europea. La majoria d’iniciatives han de ser acordades per la Comissió Europea, el Consell Europeu (els estats) i el Parlament, però no totes necessiten el mateix nivell d’unanimitat. En el cas de les mesures fiscals -que també són les més sensibles- la unanimitat és condició imprescindible, cosa que explica el bloqueig de figures com aquesta però també d’una taxa a les transaccions financeres, per exemple. És aquest bloqueig fiscal el que ha reobert el debat sobre la modificació d’aquesta manera de funcionar perquè no sigui necessària la unanimitat en qüestions tributàries. Països com França i Espanya hi han insistit recentment i la mateixa ministra espanyola d’Economia, Nadia Calviño, ho va recordar ahir, ja que l’impost descafeïnat a les tecnològiques no ha vist la llum pel veto de quatre dels 28: Irlanda, Suècia, Dinamarca i Finlàndia.

“Em sap greu que no hàgim pogut arribar a un acord, és una oportunitat perduda”, constatava el comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, un cop acabat el debat en què van intervenir tots els ministres. La conversa va ser tensa. D ’una banda hi ha França i Alemanya, els dos països que havien posat damunt la taula l’última proposta de mínims (només gravar els ingressos per publicitat i no la facturació del sector). Així s’havia esgarrapat el suport de països escèptics com ara Holanda, i es comptava amb la resignació malgrat la falta d’ambició de països com Espanya, que defensaven la proposta inicial de gravar un 3% la facturació de les empreses. I a banda dels quatre que s’hi oposen per concepte, hi va haver països com Grècia i Estònia que van criticar que la proposta s’havia diluït tant que “ja no valia la pena”, i fins i tot que aplicar l’impost podia ser més car que els ingressos obtinguts.

Tot i constatar el fracàs, els líders europeus van ser capaços de vendre-ho pel costat positiu. Van assegurar que han accelerat el debat internacional i que pressionaran perquè aquest estiu s’arribi a un consens a l’OCDE. Si no és així, creuen que la proposta europea es podria arribar a ressuscitar, però ja hauran passat dos anys.