1. Quina era la proposta inicial de Brussel·les sobre l’impost digital?
Un impost del 3% sobre la facturació de certs serveis digitals per a les empreses que facturen més de 750 milions arreu del món i més de 50 a la UE. S’havia d’aplicar sobre comerç electrònic, publicitat online o de compravenda de dades i havia de recaptar uns 5.000 milions d’euros anuals.
2. Per què no s’ha aprovat?
Incialment s’hi oposava tot el bloc de la Lliga Hanseàtica -que suma els Països Baixos, Irlanda i els països nòrdics-. Aleshores es va anar rebaixant la proposta fins a arribar a una de França i Alemanya per gravar només els ingressos publicitaris. Irlanda, Suècia, Finlàndia i Dinamarca, però, s’hi han mantingut en contra.
3. ¿Espanya continua endavant amb el seu impost? Pedro Sánchez va assegurar que el tiraria endavant amb els pressupostos generals de l’Estat i amb la proposta inicial de la Comissió. Tot i això, com que hi ha eleccions el 28 d’abril, no s’aplicarà. Això sí, és una de les propostes electorals del PSOE de cara a les eleccions.
4. Què sostenen els països que s’hi oposen?
Hi ha diversos arguments, com ara que no s’han d’aplicar impostos a sectors concrets. Però l’argument que té més pes és que és més adequat adoptar un enfocament global que no un de només europeu, perquè es tracta d’un problema internacional i també hi han d’entrar països com els Estats Units i el Japó.
5. Per què es parla del debat de l’OCDE?
Aquest organisme internacional està estudiant la millor manera d’aplicar una taxa com aquesta de manera global i també d’abordar un marc fiscal mínim internacional. Els països europeus asseguren que pressionaran perquè l’OCDE prengui una decisió i faci una proposta aquest estiu.