Els canvis d’última hora dilueixen l’impost d’actius no productius

BarcelonaFinalment aquesta setmana, dos anys i mig després que s’aprovés al Parlament de Catalunya, s’ha de pagar l’impost de béns no productius, un tribut que pretén gravar aquells actius -com ara un pis, un quadre, un cotxe o un vaixell- que les persones posseeixen a través d’una societat. Però aquesta definició és molt simplista. Qui ha de pagar realment el nou tribut? La realitat és que això s’ha anat aclarint en les últimes setmanes i que encara hi ha casos que no està del tot establert si han de tributar o no.

La Generalitat ha hagut d’aclarir molts dubtes en molt poc temps: tan sols en l’últim mes, l’Agència Tributària de Catalunya ha publicat 17 consultes per especificar o matisar algunes de les incògnites que havien sorgit de despatxos d’advocats i d’assessors de tot Catalunya. En una d’aquestes consultes, datada del 5 de novembre, la Generalitat va explicar que les societats patrimonials finalment no han de tributar per aquest impost, cosa que ha causat impacte entre els experts en fiscalitat. “L’exclusió de les societats patrimonials ha sorprès molt”, reconeix Pablo Torrano, soci de l’àrea de fiscal del despatx Garrigues. “L’impost pretén gravar els actius no productius, i justament a les societats patrimonials, per definició, és on hi ha més actius d’aquest tipus”, afegeix una altra veu que demana no ser identificada.

Amb l’exclusió d’aquestes societats “s’ha reduït molt el nombre de persones que han de pagar”, corrobora Carlos Onandia, soci d’assessorament fiscal a Cuatrecasas. Segons les persones consultades, l’argument per apartar les societats patrimonials d’aquest impost és que ja han de pagar l’impost de patrimoni. De fet, les veus més crítiques amb el nou impost sostenen que el seu gran problema és que hi ha doble tributació: “Si fas bé l’impost de patrimoni, ja pagues el que toca”, diuen. Però la sentència del TC rebutja la doble tributació: és a dir, que paguis dues vegades per una mateixa cosa.

Els canvis d’última hora afegeixen encara més incògnites en la recaptació que pot generar el nou impost, del qual no hi ha previsió d’ingressos. El mateix vicepresident econòmic del Govern, Pere Aragonès, explicava al maig que “seria ideal que la recaptació fos zero, perquè voldria dir que tot ja es tributa com s’ha de tributar i que ningú busca trampes per la porta del darrere”. Aquestes declaracions són prèvies als canvis de l’últim mes, quan es va decidir deixar fora del tribut les societats patrimonials. Consultada la setmana passada per l’ARA, Marta Espasa, secretària d’Hisenda, explicava que el Govern no preveu una gran recaptació, de manera que no s’espera que tingui cap impacte rellevant en els ingressos del Govern ni en la reducció del dèficit.

I aquest és un altre dels factors que fan arrufar el nas als fiscalistes: troben estrany que es creï un tribut amb l’objectiu que recapti com menys diners millor. “L’objectiu és perseguir unes males pràctiques que en realitat ja s’estan perseguint”, opina Carlos Onandia.

“La filosofia del tribut em sembla correcta, perquè hi ha molt aprofitat que ho té tot a nom de l’empresa per reduir la tributació -matisa Jaume Menéndez, economista fiscal-, però aquest tema no es pot resoldre creant un nou impost sinó aplicant les mesures comprovadores de l’impost de societats i de l’impost de patrimoni”. “Segur que hi ha casos de males pràctiques, però el més lògic seria perseguir-los a través d’inspeccions, no creant un nou impost”, corrobora Pablo Torrano.

Menéndez encara té una altra objecció: “Crec que no s’ha fet l’anàlisi de la relació entre els costos per a l’administració i la recaptació, i segurament serà negativa: costarà més el farciment que el pollastre”.

“Grisos” pendents de resoldre

Espasa admet que l’impost encara deixa espais “grisos” en què no queda del tot clar si toca pagar, però explica que, un cop es tanqui el període de liquidació divendres, les autoritats fiscals catalanes es reuniran i marcaran el criteri que segueixen en aquests casos.

Aquest divendres com a molt tard s’ha de pagar d’un sol cop l’impost d’actius no productius relatiu als anys 2016, 2017 i 2018 i, a partir d’ara, cada 30 de juny s’haurà d’abonar l’impost corresponent a l’exercici anterior.