Impossible saber quants funcionaris hi ha a Espanya

Madrid / BarcelonaUna convocatòria “històrica” de funcionaris. Com a ministre d’Hisenda i Funció Pública, aquest any Cristóbal Montoro ha pogut presumir d’impulsar una convocatòria d’unes 250.000 places per a treballadors públics d’aquí al 2019 -que donarà preferència a convertir interins en funcionaris-, cinc anys després que es congelessin les oposicions i la reposició completa dels efectius. Però si des del 2011 fins a l’actualitat gairebé no hi ha hagut oposicions ni s’han reposat les jubilacions, quants funcionaris ha perdut Espanya des d’aleshores?

És impossible determinar la resposta amb exactitud. Cap dels registres que fan servir les diferents administracions per comptabilitzar els seus propis empleats coincideix entre si. I les diferències poden arribar a ser de centenars de milers de persones.

Si ens fixem en les dades dels pressupostos generals de l’Estat d’aquest 2017, en què es detalla la convocatòria anunciada per Montoro, el govern espanyol assegura que el 2016 Espanya tenia 2,9 milions de funcionaris entre administració central, Seguretat Social, comunitats, ajuntaments i corporacions locals i altres empreses i administracions públiques. A partir d’aquestes dades, que provenen de l’Institut Nacional d’Estadística, el govern de Mariano Rajoy sosté que des del 2011 s’ha perdut un 8% dels funcionaris, és a dir uns 249.000: la mateixa xifra que ara assegura que convocarà els pròxims tres anys.

Però el registre oficial que publica Hisenda -el mateix ministeri que fa els pressupostos- no coincideix amb aquestes xifres. Segons el recompte de funcionaris que publica semestralment, a Espanya n’hi havia 2,5 milions el juliol passat, un 6% menys que el 2011 i molt lluny dels gairebé 3 milions de funcionaris que consten als pressupostos.

Les explicacions

Una portaveu del departament de Funció Pública de l’Estat apunta que la xifra més il·lustrativa és aquesta -i no la dels pressupostos- perquè s’obté a partir dels registres de treballadors públics que facilita cada administració i no a partir d’una enquesta. Tot i això, la mateixa portaveu assenyala que Hisenda només recull els empleats amb més de sis mesos d’antiguitat i que inclou interins. Aleshores, ¿com s’explica el desfasament de més de 460.000 funcionaris que hi ha entre cada estadística?

“Hi pot haver altres entitats que no tenim en compte perquè no depenen directament de l’Estat”, raona la portaveu. De fet, Hisenda i els sindicats asseguren que la clau d’aquest misteri recau en les administracions autonòmiques i locals. “El registre de personal inscrit penja directament de l’Estat, però la resta són les comunitats i els ajuntaments les que ho han de facilitar”, diu la portaveu de Funció Pública.

Però un cop consultades les dades de l’administració autonòmica -en aquest cas, la Generalitat-, el ball de xifres encara es complica més. Segons l’Estat, el 2016 a Catalunya hi havia 275.516 funcionaris. En canvi, segons la conselleria de Governació, n’hi havia 41.000 més, fins a 316.483. Una altra xifra que fa impossible saber amb certesa el total o les variacions que hi ha hagut.

Maneres diferents de comptar

Governació justifica el perquè d’aquesta diferència. Segons el departament que controla els treballadors de la funció pública, els recomptes són diferents perquè la Generalitat té en compte “un univers d’entitats diferent”. Segons una portaveu, el ministeri no inclou el sector públic de la Generalitat ni del món local: societats mercantils, entitats de dret públic, ni tampoc els ens parlamentaris. Per tant, el recompte de la Generalitat engloba més empleats. En canvi, els registres d’Hisenda inclouen (des del 2012) el personal de reforç temporal, cosa que no fa el registre català. Això fa que saber el nombre exacte de funcionaris i la retallada que han patit durant la crisi també sigui una tasca impossible en el cas català.

Si es miren les dades del ministeri, entre el 2011 i el 2016 Catalunya va perdre un 2% dels funcionaris (5.166 treballadors públics). En canvi, segons Governació la davallada va ser del 3,5% (5.874 treballadors públics menys).

És per tot plegat que tampoc hi ha quòrum en el nombre de places que han de tenir les pròximes convocatòries públiques. L’Estat n’ofereix 250.000, i el sindicat majoritari dels funcionaris, CCOO, diu que en calen 300.000. Juanjo San Miguel, portaveu de la CSIF, que defensa la mateixa xifra que l’executiu central, explicava a l’ARA que “són estimacions, perquè no es pot saber exactament ni quants funcionaris hi ha ni quants interins tenen les diferents administracions”.

Les claus

1. ¿És factible saber quants funcionaris hi ha, exactament, a Catalunya i Espanya?

Amb els registres actuals és complicat. Cada administració (INE, Hisenda i Generalitat) comptabilitza el seu personal públic de manera diferent i obtenen resultats diferents. Les divergències són molt substancials i les xifres no són comparables. Per això, calcular les variacions entre diferents anys -per saber, per exemple, quants funcionaris s’han perdut-és impossible.

2. Com varien les xifres?

Segons els pressupostos (que utilitzen les dades de l’INE) a Espanya hi havia 2,9 milions de funcionaris el 2016 i segons Hisenda (el mateix ministeri que elabora els pressupostos) n’hi havia 2,5 milions. La caiguda de treballadors públics des del 2011, doncs, oscil·la entre el 6% i el 8%. A Catalunya, la Generalitat diu que hi ha 316.000 funcionaris i Hisenda, en canvi, rebaixa la xifra fins a 275.000.

3. Ballen més xifres?

Sí, les dels funcionaris d’universitats. L’Estat diu que van augmentar (respecte al 2011) a Catalunya, i la Generalitat diu que han caigut en gairebé un miler. El motiu és que des del 2012 l’Estat hi inclou molts més tipus de professors que la Generalitat.