L’imperi dels Benetton tremola per la pèrdua de les autopistes italianes
Els principals accionistes d’Atlantia reduiran fins al 10% la seva participació a Autostrade
MilàL’ensorrament del pont Morandi de Gènova fa gairebé dos anys va provocar la mort de 43 persones i va obrir una guerra entre el govern italià i Autostrade, la concessionària d’autopistes encarregada de la manutenció del viaducte i controlada al 88% per Atlantia, sòcia d’ACS a Abertis. Un llarg viacrucis que aquesta setmana va escriure el seu capítol final. Amb un acord que va arribar in extremis, la família Benetton -principal accionista d’Atlantia- perdrà la gestió de gairebé 3.000 quilòmetres d’autopistes a Itàlia, un negoci milionari amb el qual només el 2017, un any abans de la tragèdia, va obtenir prop de 4.000 milions d’euros.
Amb l’entrada de Cassa Depositi e Prestiti, que adquirirà el 51% del capital social, l’estat italià recuperarà el control de part de les autopistes nacionals, mentre que els Benetton veuran diluïda la seva participació fins a un 10% quan es completi l’operació, que podria durar fins a un any. Una dura patacada per a les finances d’aquest clan familiar que va començar confeccionant jerseis de colors en un petit taller de Ponzano Veneto als anys seixanta i ha acabat convertint-se en un imperi que comprèn des de la indústria tèxtil fins a les telecomunicacions, la banca, la restauració o les infraestructures.
Les branques del negoci
A finals dels anys 90 els quatre germans Benetton -Luciano, Giuliana, Carlo i Gilberto, aquests dos últims morts el 2018 amb només uns tres mesos de diferència- van decidir agrupar tot el conglomerat empresarial sota el hòlding Edizione i començar a entrar tímidament a altres sectors. Primer van comprar el 28% d’Autogrill, el primer operador de serveis de restauració a les carreteres, i més tard van donar el salt definitiu a les autopistes. Una decisió encertada tenint en compte el seu últim balanç. El 2019 el grup, que ocupa més de 100.000 persones a tot el món, va guanyar gairebé 18.000 milions d’euros de beneficis.
Però l’imperi dels Benetton no es limita al país transalpí. A principis dels 2000 el clan va començar una imparable expansió internacional que el va dur des d’Europa fins l’Amèrica Llatina. Atlantia, controlada en un 30,2% per Edizione, és la primera concessionària del món amb una xarxa de 14.000 quilòmetres d’autopistes dividides entre Itàlia, Espanya, França, el Brasil, Xile, l’Argentina i Puerto Rico. I en els últims anys ha aconseguit diversificar-se amb èxit al sector de la construcció i al dels aeroports, després de fer-se amb els aeròdroms de Roma i entrar al mercat gal·lès.
A Espanya Edizione controla Cellnex, un dels principals operadors d’infraestructures de telecomunicacions, i Abertis, com a conseqüència de l’oferta pública d’adquisició (OPA) llançada per Atlantia, que va acabar comprant la companyia espanyola amb ACS i Hochtief. Amb un benefici net de 1.100 milions d’euros el 2019, la societat d’infraestructures és l’estrella del hòlding familiar.
L’accident que ho canvia tot
La dels Benetton és una història d’èxit banyada en milions d’euros que va patir un canvi de guió inesperat l’estiu del 2018. La caiguda del pont Morandi de Gènova i la investigació judicial posterior va suposar un terratrèmol per als pilars del clan i les seves empreses. La tragèdia va tenir un impacte de 2.000 milions a la caixa forta d’Edizioni. Però el pitjor encara havia d’arribar. A finals de l’any passat el conseller delegat d’Atlantia, Giovanni Castellucci, va renunciar al seu càrrec, després de 16 anys de servei, quan es va destapar un cas de presumpta falsificació d’informes sobre l’estat de les autopistes a Itàlia que afectaria diverses filials de la companyia. Aquell any també va abandonar Edizioni Marco Patuano, i es va recuperar com a conseller delegat l’històric Gianni Mion, de 73 anys, protagonista de la diversificació del grup.
La pandèmia del coronavirus ha costat 10 milions d’euros a Atlantia i ha acabat donant l’estocada final als balanços de l’imperi industrial capitanejat per Luciano Benetton, el més gran dels quatre germans, que a finals del 2017, amb 82 anys, va tornar de la seva jubilació daurada per reprendre les regnes de la companyia al costat de la nova generació, els fills dels quatre germans fundadors. L’objectiu dels Benetton ara és evitar acabar com els Stefanel, els Pernigotti o els Marzotto, grans famílies industrials del nord d’Itàlia que no van aconseguir sobreviure a les guerres fratricides per la successió i als vaivens del mercat global.
