Afectació molt limitada
Soci De Rsm Tax & LegalEls últims dies moltes empreses han decidit traslladar la seva seu social fora de Catalunya, una decisió que justifiquen per la incertesa política al nostre país. Algunes veus s’han afanyat a dir que això perjudicarà fiscalment Catalunya, ja que les empreses deixaran de pagar impostos a la Generalitat. Gran error, que denota desconeixement de com funcionen els impostos actualment, i també manca d’idees de fiscalitat elemental.
Les empreses paguen (per compte propi, o fent de recaptadores) bàsicament tres impostos: l’impost de societats, que grava el benefici que generen; l’IVA, que recapten en vendre els seus productes o en prestar els seus serveis (a excepció dels bancs i asseguradores, que no carreguen IVA en gairebé cap servei), i l’IRPF, que detreuen de la nòmina dels seus treballadors.
Tots tres impostos s’ingressen a l’Agència Tributària espanyola i la Generalitat no en veu ni euro. Després, a través de la liquidació del model de finançament, la Generalitat rep el 50% de l’IRPF recaptat pels declarants catalans, una part de l’IVA (en concret, la meitat del que es recapta a Espanya es destina a les autonomies, i d’aquesta part un 19% li correspon a Catalunya, un percentatge que es calcula segons el consum estimat a casa nostra) i una part de l’impost sobre societats, que ens toca en un repartiment que segueix criteris bastant opacs.
Quins efectes té que les empreses canviïn de seu social avui dia?
Doncs cap. Catalunya seguirà rebent de l’Estat exactament el mateix que ara. No hi haurà cap efecte perceptible. Si afinem, és cert que l’impost sobre transmissions patrimonials es podria veure afectat en tot el que fa referència a les reduccions de capital de les empreses (11 milions de recaptació el 2016) o, en menys quantitat, l’impost sobre certs actes jurídics documentats (operacions de subrogacions hipotecàries, amb una recaptació tributària molt limitada).
Si realment les empreses marxessin, és a dir, si tanquessin la paradeta i l’obrissin fora de Catalunya, llavors sí que patiríem els efectes de la seva sortida, perquè la Generalitat rebria menys impostos de l’Estat. Però això no ha passat ni sembla que hagi de passar. El Sabadell va dir explícitament que no passarà.
Anant una mica més enllà, un parell de reflexions més.
En fiscalitat internacional existeix el concepte de seu de direcció efectiva, que és equivalent al concepte de domicili fiscal. No és un invent qualsevol: la mateixa OCDE en destaca i promou l’aplicació. Aquest principi diu que una empresa ha de pagar els impostos allà on realment està gestionada o dirigida, i no allà on sembla que vol fer veure que resideix (per exemple, una empresa amb domicili en un despatx d’advocats a Panamà però que es controla i es gestiona a Barcelona). Com que les empreses que han canviat la seu ho han fet simplement de forma testimonial a Alacant, València, Palma o Madrid però es continuen gestionant des de Catalunya, queda clar que han de seguir pagant aquí, excepte que els seus equips directius es traslladin allà on diuen que tenen el domicili social.
La segona reflexió té a veure amb el concepte de sucursal o establiment permanent. Una empresa amb domicili i seu de direcció en un país (posem Espanya) que té seus físiques de negoci (botigues, oficines bancàries, fàbriques, cellers...) en un altre país (posem Catalunya), ha de tributar a Catalunya pels beneficis que generen aquestes seus (sucursals o establiments permanents) en territori català, tant pel que fa a l’impost sobre societats com pel que fa a l’IVA i l’IRPF dels treballadors que viuen al seu territori.
En resum, poden canviar la seu social per molts altres motius, que podria arribar a compartir (aspectes regulatoris, de mercat, etc.), però els efectes fiscals per a Catalunya seran ben minsos.