L'impacte dels confinaments sobre l'economia catalana podria arribar a ser del 6,3%

BarcelonaLes mesures de confinament i prevenció davant del Covid-19 han reduït gran part de l'activitat econòmica del país i tindran un impacte negatiu d'entre un 1,7% i 6,3% punts sobre l'economia catalana, segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona. Això suposa una reducció d'entre 4.180 i 10.490 milions d'euros.

Per la seva banda, el Banc Central Europeu xifra vora el 5% -amb un mínim del 2% i un màxim del 10%- l'impacte negatiu sobre el producte interior brut causat per un confinament generalitzat de la població durant tres mesos a la zona euro, segons publica el diari alemany Frankfurter Allgemeine.

La davallada de la demanda provocada pels confinaments és generalitzada en tots els sectors de l'economia, excepte en serveis bàsics, com ara la sanitat, i consum quotidià, és a dir, alimentació, aigua i energia (gas i electricitat). "Pinten bastos en general, està quedant tot paralitzat", diu Modest Guinjoan, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

"Primer va ser una caiguda d'oferta i ara de demanda", explica Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, sobre la situació econòmica provocada per la pandèmia. En efecte, si el primer que es va veure afectat va ser la producció mundial, especialment per l'aturada de la indústria xinesa, en l'actualitat les mesures de confinament que s'estan imposant a Europa i altres països desenvolupats fan que es pateixi per una reducció del consum de les famílies. A més, el context d'incertesa fa que les empreses no sàpiguen quant de temps durarà la situació ni quin impacte tindrà exactament, la qual cosa provoca "l'ajornament d'inversions", afegeix Rovira.

Però, de quant pot ser l'impacte? L'equip d'estudis de la Cambra treballa amb tres hipotètics escenaris: un en què les mesures de confinament i aïllament duren dues setmanes; un segon en què duren quatre setmanes, i un tercer de sis setmanes. En cap dels tres casos l'impacte és negligible, ja que treballen amb la hipòtesi que l'activitat econòmica caurà entre un 40% i un 50%. De fet, amb les dades del març, la Cambra xifra aquesta caiguda en un 43%. Per sectors, la construcció cauria un 50%, els serveis un 45% i la indústria un 33%.

En cas que el confinament duri només quinze dies, la Cambra estima que el coronavirus tindrà un impacte negatiu d'entre 1,7 i 2,1 punts del producte interior brut de Catalunya, entre 4.180 i 5.225 milions d'euros. Això suposaria, més o menys, eliminar de cop tot el creixement econòmic previst per al 2020.

En els altres dos escenaris, l'impacte és encara més gran. Si les mesures s'allarguen quatre setmanes, l'impacte estaria en una forquilla d'entre 3,3 i 4,2 punts del PIB (entre 8.360 i 10.450 milions), mentre que si duren sis setmanes, la reducció estaria entre els 5,0 i els 6,3 punts, és a dir, aproximadament entre els 12.295 i els 15.490 milions. Unes xifres, aquestes últimes, que deixen petita la crisi del 2008.

Ara bé, davant d'aquestes dades, Rovira demana sobretot cautela: "No estem dient que això no es recuperarà", aclareix. "Si s'abaixa la corba de contagis, hi haurà un efecte rebot molt important", indica. És a dir, que un cop passin les mesures de confinament, la reactivació de l'economia pot ser molt ràpida.

Altres experts hi coincideixen. "Si el primer semestre no hi ha una caiguda, tindrem un creixement pràcticament pla", augura Josep Oliver, professor emèrit d'economia de la UAB. Més enllà, dependrà de la magnitud de la crisi i de quant de temps s'hagin d'aplicar mesures.

El consum privat es desploma

"L'únic que se salvarà és el consum quotidià", assegura Guinjoan, quan se li pregunta sobre quins seran els sectors més afectats davant l'aturada d'aquests dies pel coronavirus.

El gruix de l'economia catalana el representa el consum de les famílies, que sumen el 53% del PIB català. Aquest consum es reduirà molt significativament durant aquests dies de confinament per dues raons: la primera, pel mateix fet d'haver d'estar tancat a casa, que provoca que la gent gasti menys en aspectes com l'oci, consum cultural o restauració. El segon, per la incertesa, ja sigui sobre la durada de les mesures o sobre la capacitat econòmica de les famílies, que veuran com els cauen els ingressos per culpa d'acomiadaments temporals o falta de clients (en el cas dels autònoms). Això fa que les decisions de compres de béns duradors, normalment més cars (cotxes, electrodomèstics), es desplomin, explica Oliver.

En canvi, les despeses quotidianes es mantindran o fins i tot augmentaran puntualment, com és el cas de l'alimentació o els serveis bàsics com l'electricitat, l'aigua o el gas. Però aquest manteniment de cert consum no evitarà una forta reducció de la despesa familiar, que afectarà durament el comerç a curt termini.

En aquest sentit, els experts coincideixen a assenyalar sectors com el turisme, l'hostaleria, la restauració i l'oci i la cultura (cinemes, teatres, espectacles) com uns dels que més patiran el confinament, fet dels qual ja han avisat les mateixes patronals dels diferents sectors.

El sector exterior, que el 2018 representava més d'un 12% del PIB català, ha patit un "col·lapse" amb la paralització de gran part del comerç internacional, explica Oliver. Això farà que sectors com el transport o la logística també es vegin molt afectats a curt termini i tinguin una recuperació progressiva a mesura que es reprèn l'activitat econòmica tant a Catalunya com a la resta del món.

Estímuls fiscals

Davant d'una patacada tan gran en la banda privada de l'economia (famílies i empreses), només el sector públic pot pal·liar-ne els efectes negatius. És per aquesta raó que hi ha un ampli consens entre economistes que els governs han d'actuar ràpid. A Catalunya, la despesa de les administracions es limita a un 15% del PIB, però els experts coincideixen que un paquet ampli de mesures pot ajudar les llars i les empreses a mantenir la seva activitat i el seu consum, i fer que la davallada sigui inferior, i la sortida de la crisi, un cop passi l'epidèmia, més ràpida.

"Si deixem que les empreses s'enfonsin, el problema es convertirà en permanent", opina el cap d'estudis de la Cambra, per la qual cosa –a parer seu– cal que governs i bancs centrals "injectin els diners de calgui" a l'economia i deixin de banda temporalment els càlculs sobre deute i dèficit. Si no ho fan, serà una crisi "amb totes les conseqüències", com ja ho va ser la del 2008, amb increments de l'atur, augments del dèficit públic i tancaments d'empreses, opina Guinjoan.

El teletreball "pal·liarà la caiguda", diu Guinjoan, perquè permet que les empreses mantinguin com a mínim una part de la seva activitat, la qual cosa "justificarà que hi haurà gent que seguirà cobrant". Tanmateix, Guinjoan creu que "hi ha instal·lacions o empreses que no ho tenen preparat", cosa que dificulta l'accés al teletreball a molts treballadors.