Una immobiliària en clau femenina

Barcelona“El bon mariner es deu a la mala mar” és el refrany que més escau a la història d’Amat Immobiliaris. Bona part de la història d’aquesta gestora de lloguers i comunitats nascuda a Sant Just Desvern ja fa 80 anys ha estat escrita només per dones.

Joan Amat va morir als 28 anys el 1952, quatre anys després de crear Amat Immobiliaris a Sant Just, i va deixar viuda als 25 anys Concepció Amigó, amb la qual tenia dues filles, Imma i Joana, de 2 anys la primera i nascuda l’endemà del funeral de Joan la segona. En un món masclista com el de la gestió de lloguers, Concepció va decidir assumir el despatx -visitava els clients amb el seu germà per evitar el rebuig dels llogaters-. Feia els rebuts a mà -i aviat va ensinistrar les filles, que de ben joves ja feien aquesta tasca- i es va resignar a la marca de Vídua d’Amat.

Aquesta història s’inscriu en el cicle que amb el títol genèric de Capitans d’Indústria dirigeix l’editor Xavier Cambra al Cercle d’Economia, on ahir van explicar la trajectòria de l’empresa les germanes Amat i el nou director general de la companyia immobiliària, Guifré Homedes Amat.

Pocs casos hi ha, en el món empresarial, en què tres dones, mare i dues filles, impulsin una empresa de gestió amb seus a Sant Just, Barcelona i Sant Cugat i que ho facin des d’una perspectiva innovadora i trencadora. En dos vessants. En la gestió, introduint molt abans que ningú al seu sector, ja als anys 80, la programació informàtica; i en el vessant social i laboral: fins al 2008 només tenia treballadores, els horaris segueixen el calendari escolar i no el laboral, i els contractes són sempre fixos.

De l’època en què l’Imma i la Joana eren ben joves i anaven a cobrar rebuts en barris com el Raval o les noves promocions franquistes del Baix Llobregat, els va quedar una especial sensibilitat social (“vam militar al PSUC”, va explicar ahir amb naturalitat l’Imma sobre l’època universitària dels anys seixanta) que encara avui mantenen participant en moltes iniciatives socials i culturals.

El que més val la pena saber sobre aquesta empresa familiar és com va afrontar la gran crisi que va començar el 2007. Naturalment, en clau femenina, actuant al revés que els altres. Primer, la van detectar abans: el 2005-2007 van accelerar inversions i van acumular reserves. Segon, no van acomiadar cap treballador o treballadora, van rebaixar els sous fins al 30%, van contractar gent d’edat capaç de suportar l’impacte emocional de tractar amb qui no pot pagar, van evitar els desnonaments (només 2 de 81 possibles), van mantenir la inversió en màrqueting i es van convertir també en consultors dels bancs que no saben ser promotors.

Guifré Homedes dirigeix ara l’empresa, on un 20% ja són homes. Després de sentir la seva mare, l’Imma, va dir sorneguer: “Quan vaig a reunions penso: «Si fos dona, hauria arribat fins aquí?»”