Els veïns darrere la victòria judicial sobre Ana Botella i els fons d'inversió

MadridArantxa Mejías diu haver rebut un regal de Nadal per avançat després que el 5 de desembre el Tribunal Suprem confirmés que els llogaters d’uns pisos de protecció oficial que la Comunitat de Madrid va vendre a un fons voltor els poden comprar al mateix preu. "És una gran fita després de molts anys de lluita, i per això estem contents", expressa Mejías en una conversa amb l’ARA. Ella és una de les afectades que ha liderat la batalla judicial, tot i que el seu cas encara està pendent de resoldre’s. La sentència del Suprem, però, és un baló d’oxigen: "Suposa un precedent per a moltes famílies", assegura la veïna, que xifra en un centenar les llars que es podrien beneficiar de la decisió.

Per entendre el cas cal remuntar-se a l’any 2013. L'aleshores alcaldessa de Madrid, la popular Ana Botella, va vendre centenars de promocions d’habitatges protegits a diferents fons d’inversió, des de Goldman Sachs fins a Fidere, la filial espanyola de Blackstone. "Quan hi vam entrar a viure eren pisos amb uns lloguers assequibles que fregaven els 600 euros –recorda Mejías–. Tenint en compte que va ser fa vint anys, no es pot dir que fossin lloguers baixos, però comprar era molt difícil i això ens permetia tenir la perspectiva de fer-ho en un futur", afegeix la veïna. Aquell pla de vida, però, va saltar pels aires quan Fidere va entrar en el joc: "L'administració pública ens va posar als peus dels cavalls", lamenta.

Botella va vendre els immobles a un preu irrisori, per sota del mercat, per obtenir liquiditat de forma ràpida, tot i que això suposés perdre una part important del patrimoni públic en matèria d'habitatge. Una d'aquestes vendes va afectar 1.860 pisos municipals de 18 promocions. Tots ells van caure en mans de Fidere que, un cop va materialitzar la compra, va començar a pressionar les famílies que hi vivien. Mejías i la resta de veïns van veure com se'ls imposaven increments del lloguers quan se'ls acabava el contracte, o com es posaven bastons a les rodes quan volien comprar el pis (algunes famílies hi tenien dret). "És assetjament immobiliari", denuncia l'advocada i activista Alejandra Jacinto.

El que ara reconeix la sentència del Tribunal Suprem, que afecta una promoció situada al carrer Lope de Vega de Madrid, és que les famílies que tenien reconegut el dret a comprar l'immoble en un futur poden fer-ho pel mateix preu al qual l'alcaldessa de Madrid el va vendre. Jacinto apunta que "és difícil" que la sentència esquitxi gaires més promocions perquè l'alt tribunal només ho reconeix en casos en què la venda va ser d'un immoble individual, però no quan afectava el bloc sencer, com sol passar.

Obligats a marxar

La sentència, però, deixa un sabor de boca agredolç. Les pràctiques que van dur a terme fons com Fidere van empènyer molts veïns a marxar. Davant l'augment dels lloguers, alguns van desistir de negociar una renovació dels lloguers, mentre que d'altres fins i tot es van veure afectats per un ordre de desnonament –moltes de les famílies a qui l'Ajuntament va adjudicar un pis protegit tenien uns ingressos baixos–. "Molts veïns van quedar psicològicament destrossats", apunta l'Enrique, del Sindicat de Llogateres del barri de Vallecas, on hi ha una altra promoció de blocs afectats per aquella venda.

L'ARA s'ha posat en contacte amb alguns dels veïns que es van veure forçats a marxar i que per por a represàlies han demanat mantenir l'anonimat. Una d'elles ho va fer el 2022, tot i que va mantenir el pols amb Fidere des del 2018, quan se li va acabar el contracte de lloguer. "Ha estat un malson –resumeix–. L'única solució va ser marxar perquè no podíem assumir el que ens demanaven. No només ens apujaven el lloguer, també ens feien pagar l'IBI o la comunitat [...] Era una vergonya perquè els pisos no eren res de l'altre món; estaven bé, però de qualitat molt baixa", critica. Alhora, assenyala que tot i que molts van intentar negociar durant un temps, el fons "no tenia interès perquè no volia gent com nosaltres", recorda la mateixa veïna, que, quan va marxar va intentar, sense èxit, tornar a demanar un pis de lloguer social. "El que ens hem de plantejar és si davant d'aquestes persones que no van poder resistir, l'administració, que és qui va desqualificar [el parc públic], té responsabilitat patrimonial", reflexiona Jacinto.

Una sortida diferent?

"Si Espanya, i ajuntaments com el de Madrid, no hagués venut aquelles promocions, tindria molt més parc d'habitatge públic", critica Diego Sanz, membre de la PAH de Vallecas, just quan el govern espanyol ha promès "blindar" aquest tipus d'immoble. De fet, per a Sanz la sentència del Suprem hauria d'obrir un altre debat: "Hem de pensar si l'habitatge social pot incorporar el dret a compra", apunta l'activista, que planteja alternatives com la de l'habitatge cooperatiu.