El Tribunal Constitucional tomba l’obligació d'oferir lloguer social de la llei antidesnonaments catalana

MadridSi hi ha una norma que continua travessant un camí tortuós és la llei antidesnonaments de Catalunya. Aquesta norma va néixer l'any 2022 i estava inspirada en un decret aprovat pel Govern el 2019 en què es buscava ampliar la protecció en matèria d'habitatge a famílies vulnerables. A finals del 2021, part d'aquell decret va ser tombat pel Tribunal Constitucional (TC). Mesos després es va intentar recuperar, però el desacord polític va fer descarrilar el text i, finalment, el març del 2022, el PSC, ERC, Junts, la CUP i els comuns van arribar a un acord i la llei antidesnonaments va veure la llum. La norma, coneguda popularment com la llei antidesnonaments, va entrar en vigor el 8 de març i a banda de reforçar el decret original, recuperava els articles que en el seu moment va tombar el TC. Aquest dimecres, i més de dos anys després, el tribunal torna a dir-hi la seva i declara inconstitucionals i nuls un seguit de preceptes, com ara el que obligava a fer en alguns casos una proposta de lloguer social.

El Ple del TC ha estimat parcialment el recurs d'inconstitucionalitat que va promoure el Partit Popular contra la llei. La sentència, de la qual ha sigut ponent la magistrada de l'ala conservadora María Luisa Segoviano, reconeix que hi ha vuit articles i una disposició transitòria que suposen una "invasió de competències estatals", segons ha detallat el tribunal en un comunicat de premsa. En algun cas, diu, fins i tot es "vulnera" la Constitució. Fruit d'això, el tribunal declara inconstitucionals i nuls alguns preceptes de la llei. Això, però, tindrà un efecte en el futur i no retroactiu –es desprèn del mateix comunicat–, de manera que no afecta aquells casos que fins al moment s'hagin pogut beneficiar de la norma catalana. D'aquesta manera, seguiran vigents els més de 3.000 lloguers socials que s'han resolt els últims anys entre grans tenidors i famílies vulnerables, a partir de l'obligació que fixava la llei d'oferir aquest tipus d'arrendament en alguns casos.

Del lloguer social a la renovació del contracte

Un dels articles que tomba el TC per "invasió de competències estatals" és aquell que obliga els grans tenidors a oferir un contracte de lloguer social a famílies vulnerables que, o bé se'ls acaba el contracte de lloguer ordinari o social, o bé estan en una situació d'ocupació des d'abans de l'1 de juny del 2021. Segons la norma catalana, abans d'interposar una demanda judicial per desnonament, aquests grans propietaris estan obligats a oferir aquest tipus de lloguer als afectats.

Entre els articles que envaeixen competències el tribunal també assenyala aquell que preveu la renovació dels contractes de lloguer social quan arriben al seu final, sempre que els llogaters acreditin que continuen complint amb els requisits d’exclusió residencial establerts. Aquesta pròrroga o renovació, que a partir d'ara quedarà sense efecte, es podia fer un sol cop.

La sentència també declara inconstitucional l’article que imposa al nou propietari d’un habitatge una "responsabilitat objectiva" (sancions) que l’obligaria a respondre pels fets aliens. En aquest cas el TC assegura que això va en contra del principi de culpabilitat que estableix la Constitució. A més, la sentència obre la porta al fet que en alguns dels casos s'hagi de retornar la multa, si és que s'ha arribat a imposar.

Pendents dels vots particulars

La resta d’elements que va recórrer el PP han quedat desestimats perquè no s’hi aprecien vulneracions, segons el TC. De fet, els populars van recórrer el conjunt de la llei. Amb tot, la sentència ha rebut fins a cinc vots particulars. Cal tenir en compte que, entre els articles que el tribunal ha tombat, hi ha l'article que el govern espanyol també va recórrer davant el Tribunal Constitucional a finals del 2022. Un recurs que, juntament amb un altre de Vox, encara s'ha de resoldre. En concret, la Moncloa va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra l'article que obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin ocupant.

El Govern regularà "amb més seguretat jurídica"

El Govern ha respost a la sentència expressant que està "absolutament compromès" amb donar resposta als problemes d'habitatge, tant d'emergència com estructurals. "No ens conformem amb els articles declarats inconstitucionals. Tenen una naturalesa que el govern de Catalunya defensa", ha valorat l'executiu català després de la decisió del TC i l'endemà que el president, Salvador Illa, va prometre construir 50.000 habitatges públics.

L'executiu ha remarcat que el tribunal ha anul·lat part de la norma "per la manera" com s'havia regulat, i creu que la sentència d'aquest dimecres suposa una font d'informació per conèixer "un espai jurídic suficient per actuar i buscar els mateixos objectius amb més seguretat jurídica".

Reacció social

La reacció dels moviments socials a la sentència del TC no s'ha fet esperar. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona ha demanat al president de la Generalitat, Salvador Illa, que "convoqui amb urgència una cimera amb les entitats socials, els grups parlamentaris i els Ajuntaments catalans" per respondre a la sentència. "El dret a l'habitatge, de nou, es veu vulnerat", han denunciat.