La Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha advertit aquest dijous en roda de premsa que hi ha un 31% d'habitatges "especulatius" a la capital catalana que estan contribuint a augmentar els preus de venda de tot el mercat. El càlcul surt d'un informe en què l'entitat xifra en 8.716 els habitatges de luxe actualment en venda, que equivalen al 31% de 27.867, la xifra de pisos que la federació pressuposa que estan en venda a Barcelona, tenint en compte que "en una situació normal" en el mercat hi ha en venda un 5% de l'estoc total d'habitatges no llogats –que són 557.348.
Tres de cada quatre llogaters de Barcelona, sense opcions de comprar un habitatge
La falta d'estalvis i el nivell d'ingressos fan inaccessible la propietat per a la gran majoria d'inquilins
BarcelonaLa gran majoria de llogaters de Barcelona no poden comprar-se un habitatge a la ciutat perquè no tenen la renda suficient ni tampoc els estalvis. Concretament, el 82,3% dels inquilins no tenen els diners necessaris per pagar una entrada i el 72,7% no disposen dels ingressos mínims perquè la quota hipotecària no superi el 40% de la seva renda. Així, gairebé tres de cada quatre inquilins no tenen cap opció de comprar una propietat.
Són dades de l'informe anual del 2024 publicat aquest dijous per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (OHB), que analitza l'assequibilitat de l'habitatge i les dificultats per accedir-hi, dues variables diferents per analitzar els efectes que es deriven de "la tendència a la separació" entre els ingressos mitjans de les llars i el preu mitjà de l'habitatge. L'estudi conclou que malgrat els esforços redistributius de la renda que es produeixen en altres àmbits de l’estat del benestar, els pagaments relacionats amb l’habitatge "les contraresten i reverteixen de manera molt notable". Aquest mateix dijous, l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha situat l'habitatge com el principal problema d'Espanya, per davant de l'atur, la crisi econòmica i la política.
L'habitatge eleva el risc de pobresa
En l'àmbit de l'assequibilitat, l'informe detalla que l'esforç a l'hora de pagar un habitatge en la Catalunya contemporània té diversos impactes. Per una banda, crea una situació de sobrecàrrega –és a dir, obliga la llar a destinar a l'habitatge més del 40% dels ingressos–, la qual afecta el 38,7% de llars llogateres, i té especial impacte en adults menors de 65 anys i en les llars monoparentals. Per al conjunt de llogaters de Barcelona, la taxa de sobrecàrrega puja al 44,5%.
Per altra banda, l'esforç per pagar l'habitatge també impacta en la pobresa: la taxa de risc de pobresa és del 25,5% després del pagament en el conjunt de l'àmbit metropolità, sis punts per sobre de la taxa de risc de pobresa convencional (abans de pagar l'habitatge). A Barcelona, aquesta taxa creix fins al 29,8%, vuit punts per sobre de la convencional.
Aquests dos impactes –la situació de sobrecàrrega i el risc de pobresa– provoquen un augment del risc d'exclusió residencial, que afecta l'11,7% de la població catalana i el 16,9% de la de Barcelona. Si ho segmentem per col·lectius, les llars llogateres a preu de mercat (36,2%) i les llars monoparentals (41,5%) són els més afectats.
Ingressos i estalvis, un doble problema
A l'hora d'avaluar l'accessibilitat a l'habitatge, l'informe també recull les dificultats dels catalans d'acord amb dues variables: la situació de sobrecàrrega –que es dona quan l'esforç per pagar l'habitatge és superior al 40% dels ingressos– i la capacitat d'estalvi.
En el cas de l'esforç, l'any passat el 34,6% dels llogaters catalans que no tenien un habitatge en propietat estarien exclosos de la possibilitat d’accedir a un nou habitatge de lloguer a preu mitjà al mateix àmbit territorial. Una dada que s'eleva al 63,8% per als residents a Barcelona. A l'hora d'accedir a un habitatge de compra, aquesta dificultat s'agreuja: és del 33,4% a Catalunya i del 72,7% a la ciutat de Barcelona.
Respecte a la capacitat d'estalvi, les dificultats són inclús superiors: un 55,8% dels individus residents en llars llogateres a Catalunya que no són propietàries no tindrien la possibilitat d’accedir a un habitatge de segona mà. A la capital catalana, aquesta xifra puja al 82,3%.