Solucions al gran sudoku immobiliari

BarcelonaEl problema de l'accés a l'habitatge ja és una "emergència social" per al govern espanyol i el segon element que més preocupa la ciutadania, segons el CIS. Però el gran consens sobre la crisi residencial és únicament aquest: que és un problema. Les seves causes i, per tant, les seves solucions, polaritzen com mai el debat públic, que congrega tants diagnòstics com remeis. El que és la solució per a uns és part del problema per a altres, com ara regular els lloguers o donar ajudes als inquilins.

Aquí fem un repàs de les principals solucions que s'han plantejat darrerament davant un problema que ja té nivell europeu i també global.

Regular el preu dels lloguers

Mesura vigent a Catalunya des del març amb resultats no definitius

Catalunya aplica la regulació dels lloguers en 271 municipis declarats com a zones tensionades. En aquests llocs, el preu dels lloguers està limitat al preu del contracte anterior i només pot augmentar amb la inflació, a l'espera que el govern espanyol creï un índex de referència. A més, els propietaris de cinc habitatges o més han de cenyir-se a un índex de preus que fixa un rang de preus –un màxim i un mínim– segons les característiques de cada habitatge.

Les primeres dades després de l'aplicació del topall indiquen una baixada de preus del 5% a les zones tensionades, però també una reducció dels contractes. Tanmateix, són resultats no definitius, que es podran interpretar més endavant, com es va fer amb el topall català del 2020, i del qual només s'ha fet un estudi peer-reviewed.

Construir i crear més habitatges (sobretot públics)

Política d'habitatge aplicada pel Govern per augmentar el nombre de llars disponibles

A Catalunya fins a 355.000 famílies quedaran excloses del mercat els pròxims 15 anys. Si s'han de construir nous habitatges, suposa fer-ne prop de 25.000 l'any, lluny dels 11.500 que s'inicien avui en dia. El Pla Territorial Sectorial d'Habitatge proposa que 220.000 unitats haurien de ser de protecció oficial. De moment el Govern s'ha proposat crear 50.000 pisos de lloguer social fins al 2030, que seran de caràcter permanent, en la línia de l'objectiu del govern espanyol, que fa unes setmanes es va proposar blindar aquest tipus d'habitatges perquè no passin al mercat lliure, com ha passat en les últimes dècades.

De tots aquests, la majoria s'hauran de construir, i ho haurà de fer el sector privat. Però també es proposa que les administracions mobilitzin –a través de la compra o la cessió– els habitatges buits o en desús.

Seguretat per als propietaris

Iniciativa no vigent que busca incentivar que els arrendadors lloguin a preus més baixos

Els propietaris, en veu d'associacions com l'Associació de Propietaris de Catalunya, consideren que l'Estat ha d'incentivar-los a rebaixar el preu del lloguer i no obligar-los, com ho fa el topall de preus. Una de les mesures que s'han posat sobre la taula darrerament és la creació d'un sistema de garanties públiques al lloguer. Segons l'OCU, el 15% dels propietaris d'habitatges buits no lloguen els seus habitatges per falta de seguretat.

"Si volem evitar desnonaments i regular preus, s'ha de dir als propietaris que si ofereixen pisos per sota del preu comptaran amb garantia pública en cas d'insolvència", explica a l'ARA la presidenta de la Fundació Hàbitat 3 i presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (OHB), Carme Trilla.

Incentius i desincentius fiscals als propietaris

Utilitzar la fiscalitat per augmentar el parc d'habitatges de lloguer a preus assequibles

El sector immobiliari, la Cambra de la Propietat Urbana i l'Associació de Propietaris de Catalunya condensen en aquest punt les demandes al govern espanyol: els primers demanen respectar el marc fiscal actual, mentre que els segons demanen un pla d'incentius fiscals per "motivar" els propietaris perquè abaixin el lloguer i, fins i tot, no marxin del mercat de lloguer. Entre els desincentius –com ara apujar els impostos als habitatges buits– és una mesura que veuen bé el 51% dels propietaris, segons l'OCU. Pel que fa als pisos turístics, si bé no ha prosperat la proposta de Sumar d'apujar-los l'IVA al 21%, el PSOE s'ha obert a modificar el tribut en funció del que faci Europa.

Frenar l'ús especulatiu dels habitatges

Andorra, el Canadà i ciutats com Amsterdam han limitat les adquisicions a una sèrie de condicionants

Fa cinc anys, Nova Zelanda va prohibir als estrangers comprar pisos. Fa dos anys, Amsterdam va fixar l'obligació que els propietaris visquin quatre anys als habitatges que comprin. Al Canadà i a Andorra l'any passat es van prendre mesures similars per frenar l'especulació immobiliària. Altres mesures que s'han plantejat en aquest sentit són la renovació automàtica del lloguer, com figura en un document de Sumar. Aquesta setmana representants del Sindicat de Llogateres i de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) han defensat al Congrés dels Diputats aquesta mesura.

De moment el govern espanyol s'ha proposat acabar amb els visats d'or per la compra d'habitatge, que permeten als estrangers obtenir el permís de residència per tres anys i renovable amb la compra d'un pis o una casa de 500.000 euros com a mínim.

Limitar lloguers turístics i de temporada

Mesura vigent que busca evitar el desplaçament d'habitatge tradicional a altres usos

La falta d'habitatges de lloguer per respondre a la demanda residencial ha posat els pisos turístics en el punt de mira. Si bé el govern municipal d'Ada Colau ja va prohibir donar més llicències, ara el de Collboni pretén acabar amb aquesta activitat l'any 2028. Aquestes llicències, que limiten l'estada a un màxim de 30 dies, era juntament amb el lloguer de temporada el forat que va deixar la llei estatal de l'any passat. Per a aquest segon ús, que s'ha disparat a la capital catalana, el govern espanyol crearà al gener un registre únic, sense el qual no podran comercialitzar-se els pisos de lloguer no habitual o no residencial.