Immobiliari

El sector contraataca: suprimir els pisos turístics eliminaria 1.900 M€ al PIB de Barcelona i 40.000 llocs de treball

El conseller Sàmper posa a disposició dels ajuntaments la plataforma del Govern per controlar els habitatges turístics

La nova oficina de Turisme de la Generalitat al Palau de Mar
3 min
19
Regala aquest article

BarcelonaL'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, es va marcar un objectiu: no renovar les llicències d'habitatge d'ús turístic (HUT) perquè el 2029 ja no en quedi cap a Barcelona tal com les coneixem ara. El sector ara contraataca i avui ha presentat un estudi amb dues conclusions: els pisos turístics tenen un impacte de 1.928 milions d'euros i 40.340 llocs de treball; i la seva existència no fa créixer el preu del lloguer a la ciutat.

Inscriu-te a la newsletter Habitatge Una guia pràctica
Inscriu-t’hi

L'estudi l'ha dirigit i presentat la doctora en economia i sòcia de PwC Anna Merino Castelló, que l'ha fet per a la patronal d'apartaments turístics Apartur. El seu punt de partida: "L'eliminació [dels habitatges d'ús turístic] no té cap conseqüència positiva". L'estudi detalla l'impacte econòmic dels quasi 10.000 pisos turístics a la ciutat: l'1,9% del seu PIB. Del total de l'impacte, 551 milions són directes –pel que paguen els turistes per l'allotjament–, 1.063 milions són d'impacte indirecte –com ara els serveis de neteja, manteniment i altres dels allotjaments– i 314 milions són d'impacte induït –bàsicament la despesa que fan els hostes a la ciutat en restaurants, museus, transport i altres–. Aquest és l'impacte en el PIB de la ciutat, però l'estudi afirma que la despesa total dels visitants que s'allotgen en pisos turístics s'eleva a 2.063 milions.

L'estudi, a més, intenta demostrar que Barcelona, sense els habitatges d'ús turístic, quedaria molt mancada per acollir grans esdeveniments. Són esdeveniments, ha dit Anna Merino, "que concentren molta gent en poc espai de temps" i no hi ha prou places d'hotel per a tants visitants.

Impacte en el preu del lloguer

D'altra banda, l'habitatge s'ha convertit en la segona preocupació per als ciutadans de la capital catalana, segons l'últim baròmetre municipal. I gran part de l'estudi va en la línia de deslligar els pisos turístics de la pujada del preu del lloguer. "El problema del preu del lloguer és la demanda insatisfeta", indica Anna Merino, que afegeix: "No hi ha una relació significativa entre els habitatges d'ús turístic i el preu del lloguer".

L'estudi parteix d'una premissa: els pisos turístics han disminuït a Barcelona (en deu anys s'ha passat de 16.000 a poc més de 6.000 segons l'INE, cosa que s'atribueix al tancament dels il·legals), i el preu del lloguer ha continuat pujant. Les dades de l'estudi indiquen que mentre el nombre de pisos turístics des del 2014 ha augmentat un 2,2%, el preu del lloguer ha crescut un 72%. Aquestes serien les dades per al conjunt de la ciutat, amb casos com l'Eixample, on el nombre d'habitatges turístics ha disminuït un 3%, però el preu de l'habitatge s'ha disparat també un 82%.

En una taula rodona després de la presentació de l'informe, el president d'Apartur, Enrique Alcántara, ha destacat que després de tancar 8.000 pisos turístics il·legals, el preu del lloguer ha continuat pujant. "La ciutat no ha guanyat res”, ha dit. Luis Falcón, expert en economia urbana, ha assegurat que Barcelona no podrà allotjar els visitants d'esdeveniments com el Sónar i el Mobile World Congress, mentre que el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, ha assegurat que més enllà dels 331 milions d'euros anuals que perdria el sector de la restauració amb l'eliminació dels pisos turístics, li preocupa que s'estigui qüestionant l'èxit de Barcelona sense les respostes per continuar vivint d'aquest sector.

Resposta de l'Ajuntament i el Govern

L'Ajuntament de Barcelona "nega la major" i ha respost a l'informe. El comissionat d'Habitatge, Joan Ramon Riera, en declaracions als mitjans ha assenyalat que estan convençuts que destinant a habitatge residencial els 10.000 habitatges d'ús turístic un cop no es renovin les llicències es generarà activitat econòmica. En especial, ha dit, per a les 25.000 persones que s'estima que podran viure-hi i que generaran activitat, segons informa ACN.

Per la seva banda, el conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, ha posat a disposició de tots els ajuntaments l'eina tecnològica del Govern que li ha permès eliminar gairebé 10.000 places d'allotjament en pisos turístics il·legals durant l'últim any. Sàmper ha remarcat que això permetrà "més inspeccions, més inspectors i més informació" per intensificar la lluita contra els habitatges turístics que operen en portals online incomplint la normativa. Sàmper ha fet aquestes declaracions durant la inauguració de la nova Oficina de Turisme de la Generalitat, traslladada del Palau Robert de Barcelona al Palau de Mar.

La plataforma de control dels habitatges d'ús turístic, fins ara exclusiva de la Generalitat, verifica anuncis publicats a les sis principals plataformes de lloguer turístic online. Cada mes detecta entre 13.000 i 15.000 anuncis sense el número de registre de Turisme de Catalunya (NIRTC). En l'últim any, segons dades de Turisme, el servei d'inspecció ha retirat més de 1.700 anuncis i ha eliminat 9.500 places d'allotjament il·legal gràcies a aquesta eina. Sàmper no ha valorat l'informe de PwC per a Apartur i s'ha limitat a dir: "S'haurà d'estudiar amb calma".

stats