BarcelonaOctubre històric per al mercat de l'habitatge. Les operacions de compravenda s'han disparat fins a assolir el nombre més elevat dels últims 17 anys i, en el cas dels habitatges de segona mà, de tota la sèrie històrica. Això es produeix a finals d'un 2024 marcat per un nou impuls del mercat –entre gener i octubre es van registrar més operacions que el 2023, però menys que el 2022, que va ser un any de rècord– i per l'abaratiment del crèdit hipotecari, especialment en aquests últims mesos de l'any. L'ofensiva del Banc Central Europeu (BCE) per reduir el preu del diner ja encadena tres baixades consecutives dels tipus d'interès.
Catalunya va registrar durant el mes d'octubre 10.925 operacions de compravenda d'habitatges –8.683 de segona mà i 2.242 de nous–, un 49,4% més que l'octubre de l'any anterior. Aquest mercat no registrava un creixement interanual tan elevat des del setembre del 2021. La xifra total de compravendes d'habitatges és la més elevada des del maig del 2007, quan es van tancar 11.573 operacions, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicades aquest dilluns.
Al mercat de compravendes espanyol, la situació és similar: per trobar un valor superior a les 69.418 compravendes registrades a l'octubre cal remuntar-se fins al juny del 2007, mentre que el nombre d'operacions d'habitatges de segona mà també és el més elevat de la sèrie històrica, amb 53.194. Tant a Espanya com a Catalunya, la compravenda d'habitatges creix per quart mes consecutiu.
Evolució de les compravendes d’habitatges a Catalunya
Les hipoteques, un factor més
La política monetària per refredar l'economia que va emprendre el BCE el juliol del 2022, amb la primera pujada dels tipus d'interès en 11 anys, va tenir un fort impacte en el mercat hipotecari, però no en el mercat de compravendes. Mentre que la concessió d'hipoteques va començar a reduir-se al cap dels mesos, les operacions no se'n van ressentir gaire perquè la demanda es va mantenir, principalment per la presència d'estrangers i els ajuts econòmics intrafamiliars.
De fet, segons les últimes dades disponibles en hipoteques, a Catalunya se'n van concedir 6.859 al setembre –l'equivalent al 76,3% del total de compravendes–, la xifra més alta des del gener del 2023, i en l'acumulat des del gener, el nombre de crèdits hipotecaris el 2024 ja és superior al de l'any passat.
"Les hipoteques són un factor, però ho deixaria en segon terme. Davant l'escassetat de producte d'oferta es genera una necessitat psicològica de comprar. Les dificultats de llogar han portat molta gent a plantejar-se que seria interessant comprar", explica a l'ARA el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues. "Com es pot explicar que si no es produeix nou habitatge es vengui tant? Doncs perquè hi ha trasllat d'oferta de lloguer a compravenda", afirma Gorgues.
Doble victòria llogatera a Barcelona
Els veïns de dues finques de Barcelona, situades al número 15 del carrer Tapioles i al número 10 del carrer Cortines, han aconseguit quedar-se a casa amb la renovació dels contractes de les nou llars que hi resideixen –sis al primer bloc i tres al segon–. Així ho ha anunciat el Sindicat de Llogateres aquest dilluns, dos anys després que en una roda de premsa alertés que el fons Second House –propietari dels dos blocs– havia adquirit el bloc del carrer Tapioles i volia fer fora els llogaters que hi residien.
El portaveu del sindicat, Enric Aragonès, ha explicat que el cas d'aquests dos blocs exemplifica una pràctica habitual a la ciutat: comprar un edifici, fer-hi grans reformes i deixar de renovar els contractes dels seus llogaters. "Cal prohibir les compres especulatives. Mentre no s'abordin mesures com aquesta, continuarem trobant-nos amb casos així", ha afegit. Per a Aragonès, el cas d'aquests dos blocs també és un exemple paradigmàtic de lluita veïnal que s'ha mantingut constant davant "els intents de fragmentar la negociació".