Radiografia de la reserva del 30% d’habitatge de protecció oficial
En els primers cinc anys de la mesura s'han construït un 10% dels habitatges previstos
BarcelonaEl 2018, l'Ajuntament de Barcelona, amb Ada Colau al capdavant, va implementar una mesura que obligava a destinar un 30% de les noves promocions immobiliàries i grans rehabilitacions a habitatges de protecció oficial. Amb aquesta regulació, els comuns prometien la creació d'uns 330 habitatges assequibles cada any. Cinc anys més tard, la previsió s'allunya de la realitat. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, s'han construït 156 habitatges dels 1.650 previstos. Un 10%.
Al ple de l'Ajuntament del 31 de desembre passat l'alcalde Jaume Collboni va deixar clara la seva posició respecte a una mesura que en el seu dia es va aprovar amb el vot de Barcelona en Comú, el PSC, Junts i ERC: “Amb honestedat política i sentit comú hem de rectificar”, va dir. Junts també vol replantejar-la i ERC està oberta a introduir-hi canvis, però els comuns s'hi oposen. La batalla està servida. Però, política al marge, quina és la posició dels experts sobre el tema?
Jordi Bonshoms, professor del departament de dret de la Universitat Pompeu Fabra, explica per què a parer seu no ha funcionat la mesura: "No s'esperava que es construís tan poc, però no vol dir que la mesura sigui equivocada; el sector privat se l'havia d'empassar i no ho ha fet". El cert és que en el sector hi ha consens que la regulació, nascuda de les demandes d’entitats en defensa del dret a l’habitatge, sí que s’ha aplicat amb èxit a Nova York o a París.
Fre a la inversió privada
Els socialistes consideren la mesura "equivocada" i argumenten que ha suposat un fre a la inversió privada. "És una política molt conflictiva perquè afecta els interessos dels promotors; l’Ajuntament els diu com han de fer les coses", explica Bonshoms. La realitat és que els promotors privats han reduït la construcció d'habitatges a Barcelona des de la implantació de la mesura. I, en canvi, la construcció ha crescut a Sabadell, Terrassa i a ciutats de l'àrea metropolitana on no hi ha aquesta regulació.
"S'ha legislat sense tenir en compte el principal promotor d'habitatge protegit a Catalunya; qualsevol proposta de millora seria positiva", va reclamar Xavier Vilajoana, president de l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) a la presentació de l'estudi anual de la seva entitat. Aquest estudi explicava que el 2024 al municipi de Barcelona s'hi van iniciar 1.151 habitatges, un 10,8% menys que el 2023.
Els promotors vinculen el descens de la construcció a la capital catalana amb la mesura del 30%, i Bonshoms també hi troba relació. "Perquè funcioni cal una persuasió del sector públic cap al sector privat; si tu li dius a un promotor que de 10 habitatges que posa a la venda, 3 són de protecció oficial, li estàs dient que ingressarà menys diners".
Moratòria inicial
Els comuns s'agafen a un informe de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) per justificar el baix nombre d'habitatges construïts en els primers anys de la mesura. L'estudi explica que durant el 2019 i el 2020 va estar en vigor una moratòria que permetia l'aprovació d'habitatges sense la reserva del 30%. Per tant, la mesura va començar a funcionar el 2021, en un context de postpandèmia.
D'altra banda, miren l'exemple de París, on una mesura similar ha funcionat, i afirmen que a Barcelona s'ha d'avaluar en cicles de vint anys i no amb efecte immediat. Una veu experta consultada per l'ARA hi coincideix: "Construir habitatge són processos d'entre 3 i 5 anys; si no mirem períodes llargs, no en podem veure l’efecte".
L'estudi de l'IDRA també assegura que la mesura actua com un dic de contenció; desincentiva les pràctiques especulatives i impedeix expulsions massives de llogaters. Expliquen que frena la pràctica dels fons de comprar tots els pisos d'un immoble, fer fora els llogaters i apujar els preus, perquè pel fet d'haver de destinar un 30% d'aquests habitatges a pisos de protecció oficial, no en poden treure el mateix rèdit econòmic.
El pla de Trilla
Collboni vol "fer viable" la mesura del 30%, i per això va encarregar-li a l'experta Carme Trilla una reformulació de la llei. La proposta d'aquesta experta és que els pisos resultants d’aplicar el 30% per a HPO es puguin aglutinar en un sol edifici, encara que siguin de diferents promotors. Això sí, els edificis d'HPO s'haurien de traslladar a altres immobles del mateix barri. A més, es crearia un organisme publicoprivat o privat que gestioni aquests pisos.
D'aquesta manera els promotors privats podrien destinar el 100% de les propietats a habitatges de mercat lliure, un cop traslladat el 30% d'HPO a un altre edifici. Trilla, en conversa amb l'ARA, "explica que l'opció ja existeix i que amb la reforma es vol simplificar la tramitació".
Una veu experta en habitatge consultada per l'ARA i que demana sortir de manera anònima sosté que la reforma de Trilla fa que la mesura perdi la meitat del sentit. "Seguirem tenint un percentatge d'HPO, però no farem front a la segregació". L'experta afegeix que la mesura "pot fer que els habitatges protegits s'acumulin en certes àrees dels barris i els divideixin".
Per ara, Trilla s'ha reunit amb els promotors i les entitats polítiques per elaborar la mesura. La pilota està a la teulada de Jaume Collboni, que ja ha començat la ronda de contactes amb els grups i que necessita arribar a consensos per desbloquejar l'atzucac en què es troba la mesura del 30%.
