Radiografia del parc de lloguer de Barcelona: menys contractes nous i menys rotació

BarcelonaEls experts coincideixen a dir que el gran problema per a l'accés a l'habitatge a Barcelona és la manca d'oferta, que ha encarit els preus fins a l'actual rècord històric. Però el cert és que des de l'esclat de la bombolla immobiliària, el nombre d'habitatges de lloguer a Barcelona ha crescut any rere any. Una tendència només interrompuda l'any 2020 i que ha fet més que doblar el parc de l'habitatge sota aquest règim de tinença. Dels 106.018 pisos de lloguer de l'any 2009 s'ha passat als 229.405 de l'any 2023. Un creixement del 116,4%.

Però aquest creixement ha estat desigual: si bé els anys posteriors a la bombolla (2010-2016) el parc de lloguers va registrar increments d'entre el 6% i el 12%, els últims 8 anys no s'ha superat el 6%. De fet, el 2023 és l'any en què s'ha registrat un creixement més moderat dels contractes vigents (1,9%), segons l'estudi Els contractes de lloguer a la ciutat de Barcelona. 2010-2023, publicat aquest dijous per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (OHB) i elaborat amb la informació disponible en el registre de fiances de l'Incasòl. A Catalunya, la llei del registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes obliga des de l'any 1996 a dipositar la fiança a l'Incasòl.

Més estabilitat, menys rotació

El 2023 també és l'any en el qual es van firmar menys contractes de lloguer des del 2009, amb un total de 31.080, fet que va suposar la caiguda anual més elevada del període (-37,6%). No obstant això, l'any passat també va ser el que menys contractes es van extingir, amb 26.040, cosa que suposa una reducció del 31,8%, també la més destacada. El resultat va ser un saldo positiu de 5.040 contractes vigents, el més baix des del 2009.

Aquestes dades dibuixen un parc d'habitatges de lloguer que segueix creixent, però a un ritme més baix, especialment els anys 2022 i 2023. Hi ha menys contractes nous i extingits que mai, el que significa que hi ha menys rotació i, per tant, més durada dels contractes. Això deixa un parc de lloguer més estable per als que tenen un contracte, però més complicat per als que volen entrar-hi. Aquesta dinàmica dels últims dos anys, segons l'estudi, s'explica pel reial decret llei 7/2019, que augmentava les durades mínimes dels contractes a 5 i 7 anys, perquè ha provocat menys rotació.

El canvi de tendència

Segons l'estudi, el canvi de tendència es va produir el 2021, que va ser extraordinari per dos motius: primer perquè succeïa l'any de la pandèmia, i segon perquè va ser un any marcat per la normativa de control als preus dels lloguers, que va estar vigent durant 18 mesos. De fet, l'any 2021 es va registrar l'increment més gran del nombre de nous contractes de tota la sèrie temporal estudiada, amb 59.000, amb un creixement del 29% respecte del 2020. Alhora, l'índex de rotació del 2021, que relaciona els contractes extingits un any amb els habitatges amb contracte vigent l’any anterior, va ser elevat (23,1%).

Els anys 2022 i 2023 el nombre de nous contractes va caure un 15,6 i un 37,6, respectivament, és a dir, per sobre de la davallada de l'any de la pandèmia (13,9%). Unes dades que, segons recull, l'informe, algunes vegades s'han interpretat com un indicador de la reducció del parc de lloguer, sostinguda sobretot amb les dades que mostren una reducció de l'oferta en els portals. En canvi, l'informe assenyala que les dades indiquen clarament que el parc continua creixent i que aquesta contradicció s'explica per la també reducció dels contractes extingits.