Tot el que queda per saber de l'empresa pública d'habitatge

MadridFa poc més d'un mes el govern espanyol va anunciar la intenció de "blindar a perpetuïtat" el parc d'habitatge públic. Una proposta a la qual ara l'executiu afegeix la creació d'una empresa pública que sigui capaç de "gestionar i construir habitatges" des de l'administració general de l'Estat, tal com va anunciar el president espanyol, Pedro Sánchez, aquest diumenge durant el 41è Congrés del PSOE a Sevilla.

Si bé ambdues mesures s'han plantejat en un moment en què l'accés a l'habitatge és ja una "emergència social" per al govern espanyol i després de setmanes de pressió social amb manifestacions arreu de l'Estat per abaixar els preus dels lloguers, no deixen de ser anuncis pendents de posar-se negre sobre blanc, cosa que en el cas de l'empresa pública ha generat més preguntes que respostes. També escepticisme –Sumar, el soci minoritari dins el govern, ha abraçat la proposta, però ha exigit concreció–. Per exemple, ¿quin serà el rol de la Sareb, l'empresa coneguda com el banc dolent, i que el mateix govern ha situat a la diana del parc públic d'habitatge?

La incògnita del finançament

D'entrada, cal tenir en compte que Sánchez ha plantejat una empresa pública que no només gestioni, sinó que també construeixi habitatge. Per a Alejandro Inurrieta, economista i expresident entre els anys 2007 i 2008 de la ja extingida Societat Pública del Lloguer, això és rellevant perquè exemples d'ens públics que es dediquen a la gestió d'habitatge ja n'hi ha a l'Estat, tot i que a escala municipal. És el cas de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. Fora de les fronteres espanyoles, Viena és l'exemple europeu més paradigmàtic amb una empresa pública que, principalment, també es dedica a la gestió del parc d'habitatge públic de la ciutat.

En canvi, parlar de construcció vol dir parlar d'una "gran promotora pública", cosa que per a l'economista és sinònim de molta inversió. "És un dels principals problemes [...]. S'hauria de veure fins a quin punt els pressupostos generals de l'Estat podrien finançar tot l'habitatge que es vol construir, o caldria implementar nous impostos", reflexiona Inurrieta, que fins i tot planteja la possibilitat que, en cas que l'empresa s'acabi creant, no es descarti la col·laboració publicoprivada amb l'entrada de capital privat. De fet, promotores privades i sector bancari fa temps que esperen amb ganes una nova llei del Sòl per poder construir més.

La inversió pública en habitatge, però, és un repte pendent que Espanya arrossega. Així ho recorda l'investigador i director d'Habitatge de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), Jaime Palomera: "S'ha de passar de les declaracions als fets. El govern actual va rebutjar incrementar a l'1% del PIB la inversió pública en habitatge", critica Palomera, que recorda que actualment frega el 0,3% del PIB. Tot i que és cert que ha crescut els últims anys, continua a la cua d'Europa.

Tot plegat se suma al poc parc d'habitatge que Espanya dedica al lloguer social (un 1,5% del total, molt per sota de la mitjana de les economies avançades). Tot i que el govern de Pedro Sánchez ha promès en reiterades ocasions un increment –només l'abril del 2023, va anunciar la mobilització de fins a 93.000 pisos, alguns d'ells per construir, destinats al lloguer social–, la dificultat per fiscalitzar les dades complica comprovar els avenços en aquesta direcció.

Amb tot, aquesta és una xifra que es volia assolir amb la incorporació de pisos de la Sareb, la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, coneguda popularment com el banc dolent. Es va muntar el 2012 amb l'objectiu de comprar tots els actius tòxics de la crisi del totxo (els pisos impagats) que estaven llastant els comptes dels bancs i reflotar així les entitats financeres. "Tota ella [la Sareb] podria haver estat pública, però es va optar per la gestió privada", lamenta Palomera. Actualment, la Sareb té 38.376 unitats d'habitatges (en bon i mal estat, molts amb càrregues o associats a deutes i alguns també ocupats) que, si no se'n prorroga la dissolució, s'ha de treure del damunt abans del 2027.

On construïm?

L'altra gran incògnita és el sòl del qual disposa l'Estat per construir. Si bé és cert que ministeris com el de Transports o Defensa en disposen, Inurrieta qüestiona si n'hi hauria prou per posar al mercat tot l'habitatge públic que es necessita. També què passa amb la protecció dels immobles un cop s'han construït. "Espanya va invertir molt en la construcció d'habitatges de protecció oficial, però molts han acabat al mercat", recorda Albert Sales, investigador de l'Institut Metròpoli vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Sales creu que el fet que l'Estat produeixi habitatge "pot estar bé, però també ser una mala idea si després no es manté fora de les dinàmiques mercantilistes".

En tot cas, els tres investigadors consultats coincideixen en el fet que la mesura "no resol de forma imminent el problema que ha dut la gent al carrer", apunta Sales, que creu que ara el més "urgent" és una aposta ferma per la regulació. També es mostra crític Jaime Palomera: "Clar que cal incrementar l'habitatge públic i per diferents vies, però el problema actual el tenim amb unes pràctiques especulatives que reverteixen en el preu".