Els preus de l'habitatge superen a Espanya els de la bombolla per primera vegada

BarcelonaEls preus de l'habitatge a Espanya han trencat un sostre que feia 17 anys que resistia. Tot i la caiguda de la firma d'hipoteques, i en conseqüència del nombre de compravendes, el preu de les cases i els pisos no tan sols ha resistit, sinó que ha continuat creixent. La prova és que en el primer trimestre d'enguany ha pujat un 6,3% interanual. És l'increment més elevat des del tercer trimestre del 2022.

La perspectiva és que aquest preu continuï augmentant els pròxims mesos, sobretot després de la decisió del Banc Central Europeu (BCE) d'abaixar els tipus d'interès per primera vegada des del 2019. De moment, però, la fita és significativa: l'índex de preus de l'habitatge (IPV, en castellà) ha superat els 152 punts per primera vegada des de la bombolla immobiliària, quan es va situar en 151,7. Aquest índex ha establert una base de 100 punts per al preu de l'habitatge el 2015.

Les dades, publicades el dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), recullen que la variació anual de l'habitatge de nova construcció va ser del 10,1% en aquests primers tres mesos, mentre que el de segona mà va ser del 5,7%. Com que la presència dels habitatges de segona mà és preponderant en el mercat de l'habitatge, l'increment general s'acosta més a aquesta segona xifra.

La resistència dels preus

El preu de l'habitatge ve de créixer un 4% l'any 2023 a tot Espanya i encadenar una dècada a l'alça. Fins al segon trimestre del 2014, els preus feia sis anys que queien, des que va esclatar la bombolla immobiliària. Cal tenir en compte que el 2023 va ser un any de refredament del mercat de l'habitatge, però no dolent: les compravendes i les hipoteques van caure a nivells d'abans de la pandèmia, després d'un 2022 de rècord, que va tancar amb clars símptomes de frenada.

Ja a finals de l'any passat la pregunta era recurrent: per què tot això no ha tingut un impacte en els preus? Les successives pujades dels tipus d'interès fins al 4,5% i la consegüent davallada del nombre d'hipoteques portaven a anticipar una caiguda que no s'ha produït. Al final, la reducció de les compravendes va ser menor de la prevista perquè la demanda es va mantenir forta sense necessitat de recórrer a l'endeutament: sigui per estalvis, ajuts familiars o inversió estrangera.

De fet, el director d'estudis del portal Pisos.com, Ferran Font, destaca en declaracions a l'ARA que els preus van seguir creixent l'any passat quan s'estava refredant el mercat. "Per què? Hi ha un problema d'oferta important. Aquest dèficit en l'àmbit estatal ha estat xifrat pel Banc d'Espanya en 600.000 habitatges. Si compares la creació de famílies i els habitatges que s'inicien, estaríem parlant d'entre 80.000 i 100.000 habitatges anuals, que se sumen a aquests 600.000". Aquest expert també destaca el paper del comprador internacional, que suposa el 15% de les operacions segons dades del Col·legi de Registradors.

Catalunya evita el 'sorpasso'

Si bé l'increment anual dels preus de l'habitatge va ser del 6,3% a escala interanual a Espanya, aquest creixement va ser set dècimes inferior a Catalunya (5,6%). I aquest sorpasso dels preus de l'any 2007 detectat a tot l'Estat no s'ha produït en territori català. L'índex de preus de l'habitatge ha superat els 162 punts a Catalunya, però el punt més àlgid d'aquest indicador van ser els 175 punts del segon trimestre del 2007.

"Això s'explica perquè a Catalunya els nivells de la bombolla del 2007 van ser altíssims, no els hem recuperat", explica a l'ARA el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, Òscar Gorgues. "Hi ha poques vendes, però més cares, perquè hi ha poca oferta, i tot això ens portarà al fet que els preus es mantinguin. El més probable és que pugin, especialment si els tipus d'interès van a la baixa", afegeix aquest expert.

Ara bé, tant a Catalunya com a tot Espanya, els preus actuals de l'obra nova superen amb escreix els valors del 2007, amb índexs de 190 i 178 punts, respectivament, mentre fa 17 anys estaven per sota dels 150 punts. Paral·lelament, els habitatges de segona mà, la gran majoria del mercat, estan 20 i 30 punts per sota d'aquells valors.