El preu de l'habitatge es dispara amb la pujada més forta en dos anys

BarcelonaEl preu de l'habitatge lliure (el que no està regulat per cap règim legal especial ni és de protecció oficial) va registrar en el segon trimestre la pujada més forta dels últims dos anys, segons dades de l'índex de preus de l'habitatge de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest dijous. Amb aquest, doncs, ja s'acumulen 41 trimestres consecutius amb increments anuals dels preus de cases i pisos a l'Estat.

Concretament, al segon trimestre d'aquest any, els habitatges del mercat lliure a Espanya costaven, de mitjana, un 7,8% més que al mateix període del 2023. Això representa un increment d'1,5 punts percentuals en comparació amb l'encariment anual registrat durant els primers tres mesos del 2024.

A Catalunya, l'increment va estar per sota de la mitjana estatal, amb una pujada del 6,7% en relació amb el segon trimestre del 2023. L'encariment de l'habitatge a Catalunya també va ser inferior al registrat en comunitats autònomes com Navarra, on ha superat el 10%, l'Aragó o Andalusia. De fet, només Castella-la Manxa, amb una pujada anual de preus del 5,3%, i les Balears i Extremadura, amb un 6,2% en tots dos casos, van registrar augments inferiors al del Principat.

"Hi ha una crisi d'oferta important", assenyala Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Els preus pugen, doncs, per la poca quantitat de pisos que hi ha al mercat. La Cambra de la Propietat està analitzant els portals immobiliaris i, de moment, el que ha trobat és que hi ha pocs habitatges disponibles atesa la demanda. "Hi ha molts anuncis repetits", indica Gorgues.

La situació és diferent de la dels anys de la bombolla immobiliària, que va començar a principis dels 2000 i va esclatar amb la crisi financera global del 2008. Aquells anys, els preus van créixer molt de pressa justament per un excés de demanda, en part promoguda per l'especulació en el sector immobiliari: es compraven habitatges amb la certesa que continuarien augmentant de preu i es podrien vendre més cars, cosa que va empènyer a comprar cases a famílies que no tenien els recursos a llarg termini per fer-ho. Aquest element especulatiu del mercat va inflar encara més els preus, però, segons Gorgues, aquesta situació ara no es dona.

"Hi ha demanda i a sobre és solvent. És un mercat molt sa, no hi ha especulació", diu Gorgues. Ara bé, "com que no hi ha oferta, no podem esperar que els preus baixin", afegeix.

Gorgues destaca que, malgrat la pujada de preus, els imports i la durada de les hipoteques han caigut, una tendència que pot canviar si el Banc Central Europeu (BCE) comença a retallar els tipus d'interès en els mesos vinents, com ja va fer al juny. Uns interessos més baixos comportaran que la compra d'habitatge sigui "més accessible" per als ciutadans, ja que els costarà menys diners demanar una hipoteca, recorda Gorgues. Això farà que el mercat s'ajusti possiblement amb "preus més alts", explica. De fet, amb l'escenari que té actualment, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana no preveu caigudes del preu de l'habitatge.

Preus per sota del màxim de la bombolla

Per tipus d'habitatge, el de nova construcció és el que concentra les pujades anuals de preus més elevades, amb un 11,2% en el cas espanyol i un 9,5% en el català. Pel que fa a l'habitatge de segona mà, que ocupa la majoria de l'oferta disponible al mercat, al segon trimestre es va encarir un 7,3% de mitjana respecte a un any enrere a l'Estat i un 6,4% a Catalunya.

Des d'inicis del 2007, el cost de l'habitatge de nova construcció ha crescut un 36,6% a Catalunya i un 45,6% a Espanya. De fet, Gorgues destaca que hi ha "poquíssima" construcció d'habitatge d'obra nova, la qual cosa explica que l'encariment d'aquest tipus d'habitatge sigui encara més pronunciat que el de segona mà.

En canvi, els preus de les cases de segona mà a Catalunya encara estan un 10,6% per sota dels nivells del 2007, i el conjunt de tot l'habitatge, un 2,4%. Per contra, en el conjunt de l'Estat sí que s'han superat els preus del primer trimestre del 2007 en un 8,3% de mitjana, amb l'obra nova un 45,6% més cara que aleshores. Els pisos de segona mà, però, continuen un 6% més barats.

Si s'ajusten els preus per la inflació acumulada en aquest temps (que és d'aproximadament un 39%, segons l'INE), amb l'excepció de la nova construcció, els preus estan encara molt per sota dels nivells previs a la crisi financera.