La paradoxa de Sofía Suescun, o com un pis de la Sareb acaba a Airbnb

MADRIDA primer cop d'ull res semblava estrany. A finals de juliol, la influencer Sofía Suescun, protagonista de programes televisius com Gran Hermano o Supervivientes, anunciava a través d'Instagram que es comprava un pis a primera línia de platja i explicava que tenia intenció de destinar-lo a la "inversió (lloguer turístic i Airbnb)", però també "gaudir-lo" ella mateixa.

Actualment, hi ha 305.136 habitatges turístics a tot l'Estat, segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). És una vessant més del totxo com a generador de rendes. A diferència del lloguer convencional, els inversos han trobat en els pisos turístics una opció per multiplicar la rendibilitat, cosa que ha acabat alimentant els preus. Però un detall converteix en polèmica l'opció de Suescun, a ulls dels col·lectius pel dret a l'habitatge: el pis era de la Sareb, tal com es podia veure en una de les imatges que la influencer va penjar a Instagram.

Això potser hauria passat desapercebut fa uns anys, quan l'anomenat banc dolent, que es va crear per absorbir els actius tòxics del sector, des de préstecs fins a immobles, estava en mans privades. Però ara és públic. El març del 2022 l'Estat es va assegurar el control de més del 50%. I abans, Eurostat va obligar Espanya a comptabilitzar el deute de la Sareb com a públic.

Des de la Sareb expliquen que quan venen un immoble s'apliquen les "diligències estrictes" que ha de seguir qualsevol procés de compravenda, però recorden que ells actuen "com un operador més del mercat immobiliari": venen l'actiu i després "l'ús el decideix el propietari de l'habitatge conforme a les normes del territori en què el compra", detallen fonts de la Sareb a l'ARA. El mandat de l'entitat és desprendre's de tots els actius l'any 2027 i "repagar" així el deute assumit pel tresor públic. Quan es va crear, va absorbir 50.781 milions d'euros de crèdits impagats, a banda de la cartera immobiliària. En l'últim exercici, el del 2022, aquest se situava en 30.481 milions d'euros.

"[Aquest cas particular] és molt representatiu dels problemes causats per la desregulació de l'habitatge a Espanya", reflexiona l'investigador de l'Institut Metròpoli, vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Albert Sales, que critica que la fórmula, en comptes d'ampliar el mercat residencial, dona ales al turístic. "El focus s'ha de posar en el problema de l'Airbnb, que fa que en molts llocs una família es quedi sense habitatge", denuncia.

En la mateixa línia s'expressa l'investigador i autor del llibre Tocar fondo (Traficantes de Sueños, 2021), Manuel Gabarre: "Il·lustra molt bé el paper de les administracions públiques en matèria habitacional", diu. "Quan l'Estat adquireix la Sareb, aquesta no passa a mans d'un ministeri com el de Drets Socials i Habitatge, sinó al ministeri d'Economia. És el dibuix més clar de la financerització de l'habitatge", afegeix.

¿Podria evitar-se?

La Sareb no ven directament els seus pisos. De fet, pot passar que el comprador d'un pis no sàpiga que forma part del banc dolent fins que ha de firmar l'escriptura de l'immoble. L'entitat col·labora amb diferents agències immobiliàries com Anticipa i Aliseda –propietat de Blackstone–, Hipoges –que depèn de KKR–, Servihabitat o Árqura Homes, que són les que executen les vendes. A finals del 2022, la Sareb comptava amb 15.300 milions en immobles (a banda dels préstecs impagats que té). Només en habitatges, té 48.669 unitats.

"A la Sareb el peix està gairebé venut", opina el Diego, de la campanya Plan Sareb, que critica que "s'han categoritzat molts pisos, els que més els convé salvar, i s'han separat i deixat fora dels anuncis de Pedro Sánchez per vendre'ls al mercat". Tant ell com la resta de persones consultades coincideixen en la falta de transparència històrica de la Sareb: "El mandat és treure's els immobles, però cal aclarir els criteris de venda que utilitzen", apunta l'economista especialitzada en habitatge Carme Trilla.

Des de la Sareb sostenen que aquest és un cas particular. Fonts de l'entitat defensen que des que està sota control públic, el banc dolent ha prioritzat els principis de "sostenibilitat" i "utilitat social", cosa que ha "prioritzat" la venda dels immobles a les administracions perquè destinin els pisos a l'ús social. Expliquen que això sol passar a les capitals, com Barcelona o València, però no en zones de costa més vinculades a l'activitat turística, on se sol vendre a particulars. Cal tenir en compte que la Sareb també va assumir actius tòxics com ara habitatges d'urbanitzacions de promotores que van fer fallida.

Trilla recorda que hi ha mecanismes a través dels quals es pot obligar a destinar com a primera residència un immoble. "Depèn del preu de compra: si entra dins de l'òrbita de la protecció oficial, automàticament es podria restringir l'ús [del pis]", explica. "Per què no hi va haver cap polític que digués en el seu moment que aquesta societat hauria de destinar tots els immobles a habitatge protegit?", es pregunta, i lamenta que "s'ha perdut un tren".

"Sembla que a les zones de costa no hi visqui ningú", afegeix Sales, que recorda que "justament hi ha problemes a zones de platja perquè els treballadors no poden pagar els pisos". "Tens un país amb uns grans problemes d'habitatge i una persona s'està glorificant d'haver aconseguit un actiu públic i posar-lo al mercat turístic", lamenta.