Noves ciutats contra la crisi de l'habitatge: se'n podrien fer a Catalunya?

BarcelonaDiferents polítiques públiques per resoldre el problema d'accés a l'habitatge proliferen arreu del món: des de prohibir als estrangers que comprin pisos, com és el cas de Nova Zelanda, Amsterdam o el Canadà, fins a controlar el preu dels lloguers, amb múltiples exemples arreu d'Occident, inclús a casa nostra.

Però fa uns mesos ha aflorat una proposta molt menys habitual al Regne Unit, i que aquí no es veu almenys des de la postguerra. El nou govern laborista de Keir Starmer ha promès construir la "següent generació de noves ciutats" que permetran la creació d'1,5 milions de llars en els pròxims cinc anys. De moment és només una ambiciosa promesa electoral i els nous emplaçaments encara estan per determinar, però alguns investigadors ja han fet pública una proposta amb el punt exacte on s'ha d'aixecar la primera ciutat.

Més enllà d'escollir la seva ubicació, crear ciutats requereix plans territorials generals i obrir de bat a bat la carpeta d'urbanisme per aprovar canvis d'usos, flexibilitzar restriccions i molts altres tràmits burocràtics. Malgrat tot això, sembla que és una aposta en ferm del govern britànic per afrontar la crisi residencial del país. La pregunta és simple: aquesta solució podria importar-se a casa nostra?

L'eix del ferrocarril

D'entrada, cal tenir en compte que Catalunya ja és plena de termes municipals, és a dir, no hi ha espais buits on crear nous pobles o ciutats. Però sí que podria facilitar-se, per exemple, el creixement urbanístic d'aquests termes. "Tenim una gran quantitat d'estacions al llarg de les línies de Rodalies, sobretot quan sortim de l'àmbit de Mataró, Granollers o Martorell. Tens pobles a la Selva o fins i tot colònies fabrils. Si el tren realment fes de xarxa interurbana, tindríem l'oportunitat de copiar el model anglès", explica a l'ARA l'arquitecte urbanista i membre de Fem Vallès, Manel Larrosa.

De fet, a Anglaterra, l'últim exemple és la ciutat de Milton Keynes, construïda als anys 60 del segle passat. Després de la Segona Guerra Mundial, el govern britànic va crear noves urbanitzacions de baixa densitat a una dotzena de poblacions del Regne Unit. "I la base era a partir de pobles existents i connectats amb el ferrocarril", detalla Larrosa. Si s'importa aquest plantejament a Catalunya, per a Larrosa, un nucli que té molt interès és Hostalric perquè les línies de Rodalies i d'Alta Velocitat es toquen. "A mig camí de Barcelona i Girona, de la mateixa manera que existeix Vilafranca cap al nord, podries tenir un nucli a la Selva, que mai ha tingut una capital potent. També podria ser a Breda, Cardedeu o Llinars, però Hostalric té un potencial geogràfic extraordinari", ha afegit.

Per al gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, créixer urbanísticament és una mesura que "té sentit", perquè fa temps que es parla d'ampliar la regió metropolitana per estendre la gran Barcelona i la seva àrea d'influència. "Havia pensat en l'Anoia, que és relativament propera als aeroports i té una infraestructura ferroviària: pot créixer de forma exponencial", explica.

Ara bé, la condició necessària per a aquesta expansió residencial, que permetria crear una segona corona amb relativa facilitat, és estendre al mateix temps l'activitat econòmica. "Has de generar activitat econòmica, i qui també en genera són les administracions, que han tingut la tendència de centralitzar els seus serveis. Si descentralitzes és molt més factible crear nous nuclis residencials i baixar la pressió demogràfica", explica Gorgues.

En aquest sentit, Larrosa creu que les administracions haurien de caminar cap a la regionalització perquè siguin nous governs regionals que impulsin aquests creixements residencials: "L'única administració metropolitana és l'AMB. Hem reconegut la vegueria del Penedès, però no li hem donat cap instrument", explica. "Cal tenir en compte que creix més la regió de Barcelona que l'àrea, i més l'àrea que la ciutat. Des de principis de segle està exportant 11.500 ciutadans l'any. Hi ha un procés que es podria ordenar: n'hi ha que venen a Sabadell, ciutat mitjana propera. Aquest procés estaria bé ordenar-lo", afegeix Larrosa.

Per al codirector de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), Jaime Palomera, construir a gran escala planteja tres grans dificultats: una depesa molt elevada que veu "impossible" de portar a terme sense augmentar impostos; la generació d'emissions de carboni per sobre dels límits marcats per Europa i les capacitats productives limitades del sector.

La barrera burocràtica

El procés d'aixecar noves llars té molts estadis, que van des del sòl fins a l'habitabilitat, i comporta una important càrrega burocràtica: primer cal un pla d'ordenació urbana, en el qual es poden fer les modificacions, com requalificar un sòl agrícola per fer-lo residencial. "Has de definir l'habitabilitat, també has de fer el projecte d'urbanització, has de fer un estudi d'impacte mediambiental, d'inundabilitat... això fa que els procediments siguin enormes", detalla Gorgues.

Per construir de manera ràpida, segons aquest expert, també s'hauria de tenir una normativa més flexible per facilitar-ne el desenvolupament i acabar amb l'obligació de destinar el 50% dels habitatges construïts a protecció oficial. "Les restriccions en desenvolupament el que fan és passar una càrrega molt important a l'habitatge lliure: si la meitat ha de suportar tots els costos de fer HPO és tan car que no el pots vendre", afegeix.