Només un 13% dels nous habitatges a Catalunya són de protecció oficial
La rehabilitació manté l'edificació el 2023 malgrat el poc impacte dels fons Next Generation
BarcelonaL'any 2023 el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya va visar l'edificació de 15.946 habitatges, un 4,4% més que l'any anterior. Malgrat aquest creixement, les dades no són òptimes per dues raons clares: el nombre se situa encara lluny dels 25.000 habitatges anuals que calen segons l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i, a més, només 2.127 del total són de protecció oficial, malgrat el context d'emergència habitacional.
Són les dades presentades aquest dimarts pel COAC, que indiquen que aquests habitatges de protecció oficial es concentren sobretot a la demarcació de Barcelona (2.042), mentre que la resta es reparteixen a la demarcació de Girona (13), a les comarques centrals (12), a Lleida (5) i a Tarragona (55). Pel que fa a la ciutat de Barcelona, del total de 1.342 habitatges visats, un 38% (511) són de protecció oficial i corresponen a 14 projectes. D’aquests projectes, la meitat (7) combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat, amb un total de 403 habitatges, dels quals 122 són de protecció oficial.
Les dades de visats del COAC mostren un clar alentiment de l'edificació a Catalunya, que si aguanta en positiu és per l'impacte de la rehabilitació i dels grans projectes. La superfície total visada a Catalunya el 2023 va ser de 4.778.932 m², i es va situar així a nivells similars als del 2019, abans de la pandèmia. La dada suposa un increment del 4% respecte al 2022, amb un creixement molt inferior al dels anys previs –21,9% el 2021, 7,7% el 2022 i 4% el 2023–. La prova que els grans projectes suporten el sector es veu en el nombre d'expedients, que ha caigut un 7,8% l'últim any. De fet, els cinc projectes més grans visats el 2023 representen un 10% del total de la superfície visada.
El degà del COAC, Guillem Costa, ha dit que els grans projectes puntuals han capgirat un any que va començar amb una tendència negativa al visat de superfícies i que només al tancament de l'exercici les xifres han pogut superar els nivells que es donaven abans de la pandèmia.
La ciutat de Barcelona és la mostra de l'impacte d'aquests grans projectes. Tot i presentar un primer semestre negatiu, durant la segona meitat de l’any l’activitat es va recuperar i es va tancar el 2023 amb un total de 846.611 m² visats, cosa que representa un augment del 48% de la superfície visada respecte a l’any anterior. El motiu principal d’aquest bon comportament és que s’hi han visat projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell i oficines al 22@. Així, els 15 projectes grans visats a Barcelona acumulen 624.842 m², el 74% del total de la superfície visada a la capital.
Un 28% més de rehabilitació
Tot i l’augment del 28,5% respecte al 2022, la rehabilitació continua estancada a casa nostra i només representa el 31% de la superfície total visada a Catalunya. L’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation és encara menor. Pel que fa a aquests fons, des de la posada en marxa l’abril del 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit 651 expedients del Programa 3–Edifici, corresponents a 4.333 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 és assolir la rehabilitació de 15.000 habitatges, actualment ens trobem en un compliment del 29%. Les principals actuacions sol·licitades responen a actuacions de millora o incorporació de proteccions solars, aïllament de façanes i aïllament de coberta.
Per a Guillem Costa, la rehabilitació és un dels grans pilars de l'edificació a Catalunya perquè es disposa de molts edificis d'alta qualitat que es poden tornar a condicionar, o d'altres de no tan bons que poden millorar en eficiència energètica i altres aspectes. Tot i això, el degà ha advertit que els terminis per adquirir llicències estan endarrerint l'arribada de nous projectes, cosa que, en el cas de l'obra nova, s'afegeix a la incertesa a causa del context socioeconòmic i la pujada del preu en primeres matèries i els costos laborals.