"¿Per què no puc viure a la meva ciutat? És com si t'obliguessin a tenir parella"

Dossier Solteria al segle XXI Desplega

1.

Cada vegada n'hi ha més (i a molts els està bé): així és la solteria al segle XXI

2.

"¿Per què no puc viure a la meva ciutat? És com si t'obliguessin a tenir parella"

3.

Alimentació, factures i transport: els costos addicionals de viure sol

Barcelona"Si soc una persona que treballa, per què no puc viure a la meva ciutat? És com si t'obliguessin a tenir parella", explica a l'ARA la Marta (nom fictici), de 55 anys i veïna d'Hostafrancs. Fa trenta anys que viu sola a Barcelona i d'aquí a sis mesos haurà de marxar-ne: se li acaba el contracte i no ha aconseguit trobar un altre pis assequible.

És l'efecte més cruel d'un mercat de l'habitatge desbordat. L'escalada del preu dels lloguers a la capital catalana, ara per sobre dels 1.120 euros, ha convertit viure-hi sol en un luxe per a cada vegada més persones: si pagar-se un pis sent menor de 30 anys ja estava a l'abast de ben pocs, aquesta situació ja afecta de ple la generació d'entre 30 i 40 anys. És Barcelona encara una ciutat assequible per als solters que volen viure sols?

A primera vista, les dades semblen indicar que sí: la xifra de llars unipersonals no para de créixer. A Barcelona hi ha 10.700 persones més que viuen soles que fa deu anys, mentre que la població censada ha disminuït en 50.000 persones en el mateix període, segons el padró municipal. Però això té trampa: ni aquestes persones són solteres ni la població ha minvat.

"Quan s'estudia l'ocupació mitjana a Barcelona no es diferencia entre propietaris i llogaters. La majoria dels habitatges es van fer entre els 60 i els 90 i els van comprar parelles que avui ja han complert el seu cicle vital. Moltes vegades hi queda una sola persona, viuda, que té el pis en propietat. És una situació molt habitual a Barcelona", explica a l'ARA el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, Òscar Gorgues.

A més, la capital catalana també té una presència elevada de població flotant, és a dir, aquells habitants que hi estan de pas, sigui per estudis, per feina o perquè hi tenen la segona residència. "Realment no ha disminuït la població, passa que hi ha gent que no hi està censada", afegeix Gorgues.

La generació expulsada

Les llars unipersonals han augmentat en la majoria de les franges d'edat l'última dècada, fins a incrementar-se un 5% en total: ara hi ha 213.839 persones que viuen soles a la ciutat. Ara bé, el col·lectiu que més ha augmentat l'última dècada és el de la població de més de 90 anys, un 40%.

A l'altre costat de la balança hi ha una generació que ha patit un clar retrocés: les persones d'entre 30 i 40 anys que viuen soles han disminuït un 10% des del 2014 –només per sota de les d'entre 80 i 90 anys–, mentre que tota la resta han guanyat presència. Si acostem la lupa, aquesta tendència s'agreuja en les persones d'entre 35 i 39 anys: han caigut un 18%.

"Per a les persones soles, cada vegada és més difícil viure soles. En les franges en què el teu sou és més baix perquè encara estàs consolidant el teu nivell d'ingressos, encara resulta més difícil. Abans la gent es casava i ara comparteixen pis. Els que no estan casats acaben buscant companys de pis. Els preus es configuren a Barcelona en funció dels ingressos d'una parella", afegeix Gorgues.

Viure fora de mercat, l'única alternativa

"Jo visc gràcies a l'ajuda dels meus pares tot i tenir un lloguer assequible al Raval, per sota de preu de mercat, però amb el que cobro destino més del 70% del meu sou a l'habitatge", explica a l'ARA en Robert, de 39 anys. Fa temps que es pregunta quant de temps més podrà quedar-se a la ciutat on viu i treballa des de fa més de vint anys: "No sé si vull continuar demanant diners als pares amb 40 anys. Vull ser autosuficient. Si se m'espatlla la rentadora, no arribo", afegeix.

Del 2014 al 2021 –l'últim any amb dades salarials disponibles–, el lloguer mitjà ha augmentat un 33%, mentre que el sou ha crescut un 12,8%; en el cas de les persones d'entre 35 i 39 anys, l'increment salarial ha estat de l'11,6%. Encara més lluny queda comprar un habitatge, en un moment en què els interessos dels préstecs han enfonsat el nombre d'hipoteques. El preu del metre quadrat a la ciutat ha crescut un 23,3% en el mateix període, fins als 4.058 euros.

En Robert, que es dedica a la ràdio, creu que la seva etapa a Barcelona té data de caducitat: quan la seva propietària decideixi apujar-li el lloguer. "Cada vegada em sento més fora de l'ambient de la ciutat. Hi soc perquè hi treballo. No crec que acabi vivint a Barcelona".

En Robert i la Marta no són casos aïllats: cada vegada hi ha més gent que es pregunta si haurà d'acabar marxant de la seva ciutat. La finalització de molts contractes de lloguer encara vigents pot convertir aquesta qüestió en un imperatiu que acabi obligant els veïns de Barcelona a deixar de ser-ho.