Lloguers de menys de 1.000 euros: el 60% de la demanda i l'11% de l'oferta a Barcelona

BarcelonaUn dels elements que expliquen la dificultat per trobar un lloguer assequible a la ciutat de Barcelona és el desequilibri entre l'oferta i la demanda als portals immobiliaris. Aquesta distància, que es pot mesurar comparant el volum d'anuncis d'ofertes i el de demandes d'un rang de preus determinat, s'ha eixamplat amb els anys.

De fet, segons dades del quart trimestre de l'any passat recollides per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (OHB) del portal Habitaclia, la diferència entre l'oferta i la demanda dels lloguers de més de 1.600 euros a la capital catalana és de 43,4 punts, la més alta en un sol tram de la sèrie històrica, iniciada fa cinc anys.

En aquest portal, la majoria de l'oferta de lloguer es troba per sobre dels 1.600 euros mensuals, amb el 49,5% dels anuncis, i només representen el 6,1% de la demanda. Per contra, mentre que els pisos de menys de 1.000 euros al mes representen el 59,6% de la demanda a la capital catalana, només són l'11,4% de tota l'oferta. La distància és de 48,2 punts si es tenen en compte tots els trams per sota dels 1.000 euros.

L'escalada de l'oferta

Cada vegada hi ha més pisos amb preus alts –empesos per models alternatius al lloguer tradicional, com el de temporada– i menys habitatges amb preus més barats, perquè estan menys temps anunciats o perquè directament no es publiquen.

"Quan parlem dels portals, estem molt condicionats al que ens diuen. Si en un portal no apareix un tipus d'oferta, tampoc en detectem la demanda. Per sota dels 800 euros pràcticament no hi ha oferta, de manera que desdibuixa la percepció de la demanda: hi ha demanda en la mesura que hi pots clicar. Quan parlem de portals, la informació de la demanda ens ve molt condicionada per l'oferta", explica la presidenta de l'OHB, Carme Trilla, en declaracions a l'ARA.

Oferta i demanda dels pisos de lloguer a Barcelona

Això explica que el quart trimestre del 2023 no hi hagi demanda de lloguers per sota dels 600 euros: com que no hi ha anuncis d'aquest rang, no hi ha demanda. En l'últim trimestre de l'any 2022 l'oferta de pisos d'entre 400 i 600 representava el 0,7%, mentre que la demanda era del 5,2%. Un any abans, el quart trimestre del 2021, l'oferta era lleugerament superior (1,8%), i la demanda molt més alta (14,3%).

Passa el mateix amb els pisos d'entre 600 i 800 euros: fa dos anys representaven el 13,5% de l'oferta i el 40% de la demanda, mentre que ara suposen l'1,9% i el 26,8%, respectivament. I els pisos de menys de 1.000 euros, que ara són el 60% de la demanda i l'11% de tota l'oferta a la capital catalana, fa dos anys eren el 80,3% de la demanda i el 40,8% de l'oferta.

"Aquesta demanda no ha desaparegut. Sabem que quan hi ha algun habitatge amb un preu assequible o bé no surt al portal o només dura unes hores. De manera que hi ha més pes d'habitatges de preu alt perquè duren més temps. Si posem un anunci de 800 euros, al cap de mitja hora hi ha 50 sol·licituds", afegeix Trilla.

Preus inflats

Els preus dels anuncis de lloguers de portals immobiliaris són un indicador que cal no confondre amb els preus reals del mercat de lloguer, que estan recollits a l'Institut Català de Sòl (Incasòl) a partir de les fiances dels contractes.

"Hi ha un contrast entre els preus dels portals i els preus dels contractes de l'Incasòl. Els preus dels portals estan inflats perquè hi ha lloguers de temporada, i alhora els habitatges que hi apareixen estan esbiaixats a l'alça perquè els anuncis de preus baixos desapareixen", matisa l'economista especialitzada en el sector de l'habitatge. De fet, amb dades de l'Incasòl, el preu mitjà dels lloguers a Barcelona el quart trimestre era de 1.178 euros, un 9% més que un any abans, mentre que el preu d'oferta era de 1.843 euros, és a dir, un 56% per sobre del preu formalitzat.

Els lloguers de temporada, fins ara desregulats, disparaven a l'alça el preu mitjà dels lloguers als portals. Ara està per veure si aquesta modalitat es regula de forma definitiva: el Govern va aprovar a l'inici de campanya un decret llei per evitar-ne l'ús fraudulent, que està en vigor, però el Parlament l'ha de revalidar. Una setmana després d'aprovar-se, el 39% dels anuncis de lloguer a Barcelona havien desaparegut. El govern espanyol també té sobre la taula la regulació a través d'un grup de treball, la creació del qual quedava recollida en la primera llei estatal d'habitatge, aprovada fa un any.

A banda, justament aquest dilluns l'Estat ha anunciat que convocarà les comunitats autònomes divendres al matí a la primera conferència centrada exclusivament en la problemàtica dels pisos turístics, segons fonts del ministeri que dirigeix Isabel Rodríguez.

"No vull entrar en les seves competències [les de les comunitats], però això és de la meva incumbència perquè està tensant el mercat residencial i el dret d'accés a l'habitatge", va assegurar Rodríguez en una entrevista recent.