L’administració només cobreix un 4% de la demanda d’habitatge públic

L'Agència Catalana de l'Habitatge ha donat aquest dimecres una dada que il·lustra la crisi de l'habitatge a Catalunya. Entre els anys 2021 i 2022 l'administració només va cobrir un 4% de les sol·licituds d'accés al seu parc d'habitatges. En aquest període, el Registre de Sol·licitants d'Habitatge de Protecció Oficial va comptar amb una mitjana de 85.600 inscrits, mentre que es van assignar una mitjana anual de 3.450 habitatges. Són les dades més recents disponibles, segons l'informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Habitatge Una guia pràctica

Inscriu-t’hi

L’Agència Catalana de l’Habitatge gestiona un parc d’habitatges que, a finals del 2022, comptava amb 21.875 unitats. Per garantir un millor accés a l’habitatge i reduir el risc d’exclusió residencial, treballa per augmentar l’oferta d’habitatge públic de lloguer. Aquest parc inclou tant habitatges de titularitat pública com habitatges privats integrats al sistema.

Falta d’habitatges

L’informe de la Sindicatura constata que el principal problema en l’accés a l’habitatge és el "greu desajust entre la demanda d’habitatge social i l’oferta disponible a través dels parcs d’habitatges de les administracions públiques o de les promocions públiques i privades". Mentre que el nombre de persones inscrites al Registre de Sol·licitants d'HPO supera les 80.000, el parc d’habitatges públics en té només 21.875. L’increment del nombre d’habitatges en aquest parc va ser del 2% el 2021 i del 3,3% el 2022.

Compra rècord de la Generalitat per fer pisos d'habitatge social

L’informe justifica els baixos percentatges d’assignació pel fet que "el parc d’habitatges de l’Agència està molt consolidat i gairebé no hi ha rotació". La taxa d’ocupació del parc, és a dir, el percentatge d’habitatges lliurats respecte del total, va oscil·lar entre el 84,13% i el 87,18% entre el 2019 i el 2022, amb una tendència creixent any rere any. L'anàlisi de la Sindicatura de Comptes conclou que la principal causa de l'existència d'habitatges no lliurats és, a més del temps necessari per adequar-los i assignar-los, la presència d’ocupacions il·legals dins el parc públic.

Mancances en la gestió

Més enllà del desajust entre oferta i demanda, l'informe també denuncia mancances en la gestió del parc d’habitatges. No hi ha cap registre que unifiqui la disponibilitat d’habitatges dels diferents parcs d’habitatges existents. Això fa que la resposta a les sol·licituds del Registre d’HPO es faci a través d’habitatges gestionats per diverses entitats —municipis, l’Agència o promotors públics i privats— sense que l’Agència tingui un control precís sobre el total d’habitatges disponibles.

Com a nota positiva, l'informe destaca iniciatives de l'Agència per captar nous habitatges de particulars (programa Reallotgem) i per mobilitzar habitatges ocupats il·legalment (protocol per a casos amb sentència de desnonament pendent d’execució).

La construcció d'habitatge continua sota mínims