Tribunals

A judici deu acusats d'estafar i extorsionar propietaris de pisos que rellogaven a turistes

La banda no pagava els propietaris, però posava els pisos a plataformes de lloguer turístic i cobrava els visitants

La Ciutat de la Justícia en una imatge d’arxiu. RUTH MARIGOT

BarcelonaLa situació es va repetir gairebé una cinquantena de vegades entre el 2017 i el 2020. Es presentaven com a llogaters, signaven un contracte i després de pagar la primera mensualitat, de vegades alguna més, deixaven de pagar i rellogaven el pis com a allotjament turístic. Algunes vegades fins i tot van fer obres per fragmentar el pis en més habitacions i aconseguir més diners amb els lloguers turístics. Aquest dilluns comença el judici als deu acusats de formar part d'aquest grup dedicat a estafar, extorsionar i coaccionar propietaris de pisos de Barcelona. Hi ha 48 perjudicats que reclamen que els tornin els diners de les rendes que no van cobrar en aquell temps i pels danys que van deixar en alguns habitatges.

Inscriu-te a la newsletter Habitatge Una guia pràctica
Inscriu-t’hi

Els acusats s'exposen a condemnes que van des dels tres anys i mig fins als 12 anys de presó. Donada la quantitat d'acusats i de perjudicats, es preveu que el judici serà llarg, i el tribunal ha bloquejat el calendari per a aquesta causa fins al dijous 5 de desembre. La magnitud del cas també ha obligat a fer alguns ajustos logístics. La causa la jutja l'Audiència de Barcelona, però per necessitat d'espai no es farà a les seves instal·lacions, sinó a la Ciutat de la Justícia. De fet, el judici servirà per estrenar una nova sala dissenyada pensant en macrocauses, amb estrades més llargues que deixen espai per a més advocats de l'habitual.

El fiscal demana, a part de les penes de presó, indemnitzacions per als propietaris dels habitatges pels mesos de lloguer que no van cobrar i pels danys causats als immobles, que van de poc més de 3.500 euros a 66.000 euros. En la seva acusació, la Fiscalia considera que els acusats havien format una trama per treure profit del lloguer vacacional dels pisos que havien llogat prèviament i dels quals havien deixat de pagar el lloguer. Els pisos es posaven per llogar a turistes en portals com Idealista o Airbnb, descriu la Fiscalia, i en algun cas van ser inspeccionats per l'Ajuntament de Barcelona perquè no tenien llicència turística.

En total, el fiscal descriu fins a 48 casos en què els membres de la banda van utilitzar aquest sistema, i per això els acusa de banda criminal i estafa continuada, a més de falsedat en document mercantil i privat i en alguns dels casos també imputa els delictes d'extorsió i coaccions.

stats