Un jove hauria de dedicar el 92% del seu salari al lloguer per viure sol

MADRIDEl 2023 va tancar amb un creixement de l'emancipació juvenil –la taxa d'emancipació el segon semestre de l'any es va situar en el 17%–, però en unes pitjor condicions, sobretot pel que fa al cost del lloguer, que es va situar en màxims històrics. De fet, de mediana, un jove d'entre 16 i 29 anys que es vulgui emancipar en solitari hauria de dedicar-hi avui dia el 92,1% del seu salari, tal com es desprèn del Balanç General de l'Observatori d'Emancipació Juvenil corresponent al segon semestre d'aquest 2023 publicat aquest dilluns, coincidint amb el Dia Internacional de la Joventut. Aquesta és la cara i la creu d'una casuística que continua situant Espanya a la cua de les economies avançades pel que fa a la capacitat de la població jove de viure fora de la llar familiar.

Amb aquesta tendència és cert que la taxa d'emancipació s'està recuperant de l'enorme caiguda registrada durant la crisi de la covid-19, però continua per sota dels nivells prepandèmia i lluny de la taxa d'emancipació registrada abans de la Gran Recessió. Aquesta va tocar sostre l'any 2007, quan es va situar en el 27%. "Necessitem un canvi urgent", ha dit Rubén Díaz, tècnic d'investigació de l'Observatori en roda de premsa.

Des del Consell de la Joventut apunten que les solucions "són factibles" si hi ha acció política. De fet, l'habitatge té per primer cop una carpeta pròpia a la Comissió Europea, i el govern espanyol en vol fer una de les banderes de la legislatura. També el flamant govern de Salvador Illa s'ha compromès, a canvi de ser investit, a avenços en aquesta matèria. "Veiem que falta una aplicació de la llei d'habitatge estatal; una regulació dels preus, sobretot en algunes comunitats autònomes on es mira cap a una altra banda, i que augmenti el parc d'habitatge públic", ha afirmat Díaz.

Preus pels núvols

Part del lleuger impuls que ha registrat la taxa d'emancipació de les persones joves a finals del 2023 s'emmarca en un context de millora del salari d'aquest col·lectiu, així com d'un petit descens de la taxa d'atur, que, tanmateix, continua sent la més alta de la Unió Europea. Malgrat aquestes millores, hi ha factors que podrien fer trontollar aquesta capacitat de la població jove de viure fora de la llar familiar en el curt i mitjà termini.

El principal element de risc és el cost de l'habitatge, tant en règim de propietat com de lloguer. Segons es desprèn de l'informe, el preu de l'habitatge de lloguer era a finals del 2023 el més alt de la història: la mediana del lloguer per a un pis estàndard se situava en 968 euros al mes, 88 euros més que un any abans. També el preu dels subministraments bàsics ha pujat i s'ha situat en 163,61 euros al mes de mediana. En canvi, el salari medià d'una persona jove era a finals de 2023 de 1.050,77 euros nets en 12 pagues, segons dades recopilades per l'Observatori.

En quatre comunitats autònomes (les Illes Canàries, Catalunya, Madrid i les Illes Balears) l'import del lloguer ja era superior al 100% del salari d'una persona jove. Paradoxalment, aquestes són també les quatre comunitats on la taxa d'emancipació és més alta. "Una possible explicació és que aquestes comunitats tenen uns saldos migratoris de persones joves positius tant des de l'estranger com des d'altres comunitats autònomes per l'oferta laboral", es recull a l'estudi. És a dir, que reben més població jove de la que marxa, i a més arriba sense anar acompanyada de la família.

Fruit d'això, compartir pis continua sent en moltes ocasions l'única via possible entre la població jove que es vol emancipar. A finals del 2023, el 30% de la població jove que estava emancipada compartia pis, una taxa que es dispara al 66% entre les edats de 16 i 24 anys, coincidint amb l'època de cursar estudis superiors. De fet, el 70,4% de les persones joves que estaven treballant a Espanya encara vivien a la llar familiar. "És un exemple de la precarietat laboral [de la població jove]", conclou l'informe.