BarcelonaEl nombre d'hipoteques registrades a Catalunya el segon trimestre, just abans del seu previsible encariment per l'augment dels tipus de referència per part del BCE i l'escalada de l'Euríbor (el principal índex de referència dels tipus hipotecaris), es va disparar per sobre del 10%, segons l'estadística del Col·legi de Registradors publicada aquest dilluns.
Inscriu-te a la newsletter És l'hora del carrerUna guia pràctica
Inscriu-t’hi
Les dades dels registradors mostren un fort augment de les hipoteques sobre habitatges a Catalunya durant el segon trimestre. Es van signar 21.427 préstecs amb garantia hipotecària a Catalunya, un 10,1% més que el trimestre anterior. Només a Andalusia es van registrar més hipoteques que a Catalunya, però a la comunitat que governa Juanma Moreno el nombre d'aquests crèdits va ser un 6,5% inferior al trimestre anterior. En el conjunt d'Espanya es van registrar més de 119.000 hipoteques, un 3% més que el trimestre anterior. Respecte a un any enrere, el nombre d'hipoteques va augmentar un 31% a Catalunya i un 26% en el conjunt de l'Estat.
Però no només ha augmentat el nombre d'hipoteques, sinó que també ho ha fet l'endeutament per metre quadrat. És a dir, augmenten els diners que es demanen al banc per comprar un pis. Segons l'estadística registral, les comunitats amb més endeutament hipotecari per metre quadrat en els nous crèdits han sigut Madrid (2.161 euros), el País Basc (1.897 euros), les Balears (1.895 euros) i Catalunya (1.796 euros). L'endeutament per metre quadrat a Catalunya en les noves hipoteques ha crescut un 3,6% a Catalunya, quan en el conjunt espanyol l'augment ha sigut de l'1,7%.
La hipoteca mitjana a Catalunya es va situar en 167.412 euros, un 2% més que el trimestre anterior, mentre que en el conjunt de l'Estat la hipoteca mitjana va ser de 144.088, un 0,3% més. Malgrat tot, els tipus d'interès de les noves hipoteques es van mantenir encara en mínims històrics tant a Catalunya (2,18%) com a Espanya (2,15%). Però després de la pujada dels tipus de referència per part del BCE al juliol i l'augment de l'Euríbor, tot fa pensar en un canvi de tendència. "Tot sembla indicar que aquesta variable ha de presentar un canvi de tendència relativament significatiu a curt termini", indiquen els registradors, que assenyalen que és "qüestió de temps" que l'augment de tipus es traslladi als clients.
L'habitatge s'encareix un 5,6%
El preu de l'habitatge a Catalunya va augmentar un 5,6% el segon trimestre de l'any en comparació amb el mateix trimestre de l'any passat, segons l'estadística dels Registradors. Malgrat l'augment del preu de l'habitatge, el seu encariment se situa per sota del creixement de la inflació el segon trimestre, que en taxa interanual va ser del 9,7% al juny. Respecte al trimestre anterior, el preu de l'habitatge a Catalunya va augmentar un 1,5%.
Tot i l'augment de preus a Catalunya, el creixement es va situar per sota de la mitjana espanyola, ja que l'augment del preu de l'habitatge en el conjunt de l'Estat es va situar el segon trimestre en el 7,4%. No obstant això, l'augment a Catalunya se situa molt per sobre de comunitats com el País Basc (1,7%) o l'Aragó (2,3%) i Castella-la Manxa (2,3%), però per sota de la Comunitat de Madrid, on l'augment va ser del 8,3%.
El preu del metre quadrat a Catalunya es va situar en 2.350 euros, molt per sobre de la mitjana espanyola, que va ser de 1.894 euros. De fet, l'habitatge només supera en preu Catalunya a les Balears (3.042 euros el metre quadrat), Madrid (3.000 euros) i el País Basc (2.858 euros).
Per tipologia, a Catalunya es va encarir més l'habitatge usat, que es va encarir un 5,9%, fins als 2.309 euros el metre quadrat, que l'habitatge nou, que va ser un 4,1% més car que un any enrere, fins als 2.549 euros el metre quadrat.
Segons les dades dels Registradors, Barcelona és la segona capital amb l'habitatge més car de l'Estat. El preu a la capital catalana es va situar en 4.272 euros el metre quadrat, només per darrere de Sant Sebastià (4.992 euros el metre quadrat) i per davant de Madrid (3.765 euros) i Palma (3.075 euros). Amb tot, l'encariment de l'habitatge a la ciutat de Barcelona va ser inferior al d'altres capitals amb els preus més alts. Així, els preus van créixer a Barcelona un 2,6% l'últim any, quan a Sant Sebastià ho van fer un 4,2%, a Madrid un 6,3% i a Palma gairebé un 12%.
Pel que fa al volum d'operacions, durant el segon trimestre es van registrar a Catalunya 26.038 compravendes, un 3,4% més que el trimestre anterior. La majoria d'operacions (21.791) van ser d'habitatges de segona mà, amb un creixement del 4,9%; mentre que l'obra nova (4.247) va caure un 3,7%. A l'Estat, les xifres acumulades dels últims dotze mesos indiquen 626.345 compravendes inscrites, la xifra més alta des del tercer trimestre del 2008.
En concret, al conjunt de l'Estat entre abril i juny es van inscriure 163.909 compravendes. Es tracta d'una xifra un 0,2% inferior al primer trimestre. En relació amb les dades per territoris, Catalunya es va situar com la segona comunitat amb més compravendes, només superada per Andalusia (33.186).
Es desploma la compra per part de russos
L'estadística registral mostra clarament una de les conseqüències de la guerra a Ucraïna. La compra d'habitatges per part d'estrangers va assolir el segons trimestre un màxim històric, però la guerra provoca canvis. Mentre la compra d'habitatges a Espanya per part d'ucraïnesos va augmentar un 0,42% respecte al trimestre anterior, les adquisicions per part de ciutadans russos van caure un 0,48%.
De fet, la retirada dels ciutadans russos del mercat espanyol és evident. El 2013 els russos eren el tercer col·lectiu estranger que més habitatges comprava a Espanya i aportaven un 8,5% de totes les vendes a estrangers. Però a partir de l'ocupació de Crimea el 2014, el seu pes entre els compradors estrangers va anar en descens i ara només representen l'1,58% i són el 12è col·lectiu estranger en compra d'habitatges.