Immobiliari

El Govern negocia la compra de 500 habitatges de La Caixa per fer lloguer social

L'operació vorejaria els 30 milions d'euros i seria la més gran del programa d'adquisició de pisos de grans tenidors

3 min
Promoció d'habitatges a Reus que la Generalitat ha comprat recentment a La Caixa

BarcelonaLa Generalitat manté fa setmanes converses amb La Caixa per comprar prop de 500 habitatges construïts per l'Obra Social i que ara pertanyen a empreses com InmoCaixa, propietat al 100% de Criteria, el hòlding inversor de la Fundació Bancària La Caixa, segons ha pogut saber l'ARA.

Inscriu-te a la newsletter Habitatge Una guia pràctica
Inscriu-t’hi

La negociació, que encara està en una fase no conclusiva, podria vorejar els 30 milions d'euros i seria la més gran del programa d'adquisició de pisos de grans tenidors, a través del qual l'Institut Català del Sòl (Incasòl) compra habitatges ja construïts o en construcció per destinar-los a famílies amb necessitats d'habitatge. Aquesta iniciativa és una de les línies d'actuació del pla impuls de 10.000 habitatges que l'executiu català va activar el març del 2023, amb el qual pretén incorporar aquesta xifra d'habitatges al parc de lloguer social de Catalunya fins al 2026 per fer front a la dificultat d'accés a un habitatge. Actualment, aquest parc compta amb 55.000 habitatges.

Fins ara, el departament de Territori, a través de l'Incasòl, ha adquirit un total de 461 habitatges de grans tenidors a través d'una inversió total de 59,2 milions d'euros. Afegint-hi els 10,3 milions d'euros que ha destinat l'administració catalana a rehabilitar-los, la quantia total de la inversió s'eleva fins a 69,5 milions, segons dades de l'Incasòl consultades per aquest diari. Fonts de Territori i d'InmoCaixa han declinat fer comentaris sobre aquesta operació en curs.

Una de les compres més recents de la Generalitat ha estat l'adquisició de 32 habitatges de La Caixa a Reus, en una promoció de 90 pisos construïda l'any 2011, per un total de 3,2 milions d'euros. Aquesta és l'única que ha fet fins ara l'Incasòl amb La Caixa en el marc del programa d'adquisició de pisos de grans tenidors, que en conjunt suma els 461 habitatges esmentats. La majoria les ha fet amb la Sareb, a qui la Generalitat ha comprat 195 unitats a través de sis operacions en municipis com Constantí, Valls, Vilanova i la Geltrú, Camprodon i la Pobla de Segur.

Conflictes amb els llogaters

A finals de maig, el Sindicat de Llogateres i el bufet d'advocats Col·lectiu Ronda van interposar una demanda col·lectiva de cessació per aconseguir la nul·litat de 16 clàusules que consideren abusives en contractes de lloguer de la promotora immobiliària InmoCaixa. Segons els demandants, aquestes clàusules afecten fins a 2.000 habitatges de 37 promocions en 23 municipis de Catalunya, com Vic, Reus, Salou, Vila-seca, Terrassa, Sabadell, Girona i Tarragona, entre d'altres. Totes es van fer en règim de lloguer protegit, amb una data límit per a la seva desqualificació. Fonts d'InmoCaixa explicaven aleshores que sempre busquen "un equilibri entre la defensa de la seva cartera i la sensibilitat en els casos de vulnerabilitat economicosocial acreditada pels llogaters".

Aquestes promocions es van construir entre el 2002 i el 2012 a través de l'Obra Social en un règim de protecció oficial de dues fases: una primera de deu anys, en què era obligatori un preu protegit, i una segona fase, en què la propietat pot vendre o llogar els habitatges a un preu estipulat. El compliment d'aquesta segona fase és el que va trobar oposició: fa un any, centenars de llogaters de 14 edificis de protecció oficial construïts per l'Obra Social van alertar que l'entitat volia fer-los fora de casa o apujar-los el lloguer.

A mitjan juny, CriteriaCaixa va anunciar un pla estratègic amb el qual pretén passar de gestionar 27.000 milions d'euros d'actius a tenir-ne 40.000 l'any 2030, i això preveu també una àmplia reestructuració del negoci immobiliari "amb la desinversió d'una part de la cartera de gestió directa i la reinversió en actius de gestió indirecta amb ingressos recurrents i més potencial de revaloració".

Davant d'aquesta situació, l'operació dels 500 pisos busca donar una sortida social a uns habitatges que, si no es venen als mateixos llogaters o a l'administració, podrien acabar venent-se a preus de mercat i acabar privatitzant-se del tot. "És una manera de donar sortida a un estoc de pisos amb un perfil social, i no vendre'l a un fons voltor", explica a l'ARA una font coneixedora de l'operació.

El Sindicat de Llogateres demana compromisos

"La majoria de les promocions estan en fase concertada, és a dir, que es poden vendre, però a un preu protegit. El conflicte que tenim és contra les expulsions de llogaters derivades de la no renovació de contractes per la voluntat de venda", explica a l'ARA el membre de la comissió d'acció sindical del Sindicat de Llogateres Aldo Reverte.

La secció sindical que representa els afectats veuria amb bons ulls aquesta operació de compra de prop de 500 habitatges si abans s'arriba a un pacte que impliqui aturar tots els desnonaments en qualsevol dels 2.000 habitatges de les 37 promocions, s'aconsegueix una pròrroga extraordinària de tres anys per donar tranquil·litat a tots els llogaters i s'acorda que la compra sigui un primer pas per evitar la privatització de les promocions.

Una de les promocions on aquest conflicte ha transcendit és la de Salou, on la meitat dels pisos ja estan buits perquè s'han anat acabant els contractes, i que presenta signes de falta de manteniment, segons alerten des de fa molts mesos les seves veïnes.

stats