La UGT ha presentat una reclamació col·lectiva contra Espanya al Comitè Europeu de Drets Socials perquè considera que no garanteix l'accés a un habitatge digne, cosa que vulnera l'article 31 de la Carta Social Europea Revisada. "S'ha de fer aquest pas davant el problema de l'habitatge", ha dit el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, en roda de premsa aquest dimecres. La demanda implica totes les administracions públiques que tinguin competències en la matèria, és a dir, el govern espanyol, les comunitats autònomes i també els ajuntaments.
El govern espanyol proposa "blindar a perpetuïtat" el parc d'habitatge públic
Isabel Rodríguez reitera la necessitat d'aplicar la llei d'habitatge i demana col·laboració a les comunitats autònomes
BarcelonaNou anunci del govern espanyol en matèria d'habitatge. La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha proposat aquest dimecres "blindar a perpetuïtat" la protecció del parc d'habitatge públic i també els sòls públics, de manera que no es puguin desqualificar i, així, serveixin l'interès general per sempre. Per materialitzar-ho, ha dit que espera un acord unànime: "Les comunitats autònomes hi tenen molt a dir", ha declarat.
Ho ha plantejat durant una sessió de control al govern espanyol al Congrés dels Diputats, on ha comparegut a petició d'ERC, EH Bildu i el grup mixt. La ministra ha advertit que si no s'arriba a un gran acord en aquest àmbit, l'executiu té altres vies per tirar endavant la proposta. "La via dels fets permetrà també fer-ho davant d'un canvi de paradigma on el govern, a través de la llei d'habitatge, té altres instruments per fer-ho viable", ha assegurat Rodríguez.
Aprendre del passat
Rodríguez ha lamentat que Espanya està pagant "el dèficit d'habitatge de protecció oficial" perquè actualment hi ha una demanda molt superior a l'oferta, i això, ha dit, empeny el preu del lloguer a l'alça. De fet, el parc d'habitatge públic de tot l'Estat és inferior al 2% –igual que a Catalunya–, una xifra molt per sota de la mitjana europea, situada en el 9,3%. "La construcció d'habitatge social de propietat va ser una mesura d'ascens social, perquè moltes persones van accedir a un habitatge digne, però la desqualificació d'aquells habitatges fa que avui no puguem comptar amb aquell parc, amb recursos sufragats per tots", ha explicat la ministra. El salt de pisos protegits a pisos del mercat lliure és habitual al cap d'uns anys i una de les causes que expliquen l'escassa proporció que suposa el parc de protecció oficial a Espanya.
Ara Rodríguez diu que cal aprendre del passat i reconèixer el que no va funcionar per evitar nous errors: "Per exemple, més oferta no va fer baixar els preus: més habitatge i sòl liberal no van fer que baixessin els preus el 2005 i 2006". També ha afirmat que en aquella època la política creditícia "va portar a la ruïna" milers de persones i va derivar en un rescat financer a la banca a costa de retallades per a tota la ciutadania.
La intervenció de la ministra no ha satisfet ni l'oposició, ni el seu soci a l'executiu espanyol. El portaveu de Sumar al Congrés, Íñigo Errejón, ha dit que ha estat una "oportunitat perduda" perquè Rodríguez, a parer seu, ha fet zero propostes. La ministra "no sintonitza en absolut amb el carrer", ha criticat. Diu que ara cal "obrir una reflexió", com a formació de la coalició, per tractar de "redreçar el rumb" de l'executiu espanyol en matèria d'habitatge.
L'aplicació de la llei d'habitatge
Durant la seva intervenció, la ministra va defensar els efectes positius del desplegament de la llei d’habitatge, la qual ja recollia la protecció permanent de parc públic, però el Tribunal Constitucional va tombar aquest precepte per invasió de competències. Recentment, el PSOE va registrar una iniciativa al Congrés perquè es garantís per llei la qualificació permanent dels habitatges protegits perquè les comunitats no puguin revocar-la.
La ministra també ha avançat que el nou índex de referència per actualitzar anualment el preu dels lloguers, també recollit en la llei d'habitatge estatal, estarà llest el primer trimestre del 2023. Aquest índex ha de substituir el mètode de càlcul actual, que es fa a través de l'índex de preus de consum (IPC). Pel que fa al sòl, la ministra ha recordat que el govern espanyol posarà més sòl públic a disposició per a la construcció d'habitatge, i ha demanat als grups parlamentaris firmar la llei del sòl, registrada pel PSOE i el PNB.
"La barra lliure ha fracassat"
La ministra ha aprofitat la compareixença per demanar a partits i institucions que no posin "bastons a les rodes" per desenvolupar les polítiques d'habitatge necessàries contra una situació que ha qualificat d'emergència social. Però també ha llançat un avís a les comunitats autònomes: "Esgotarem tot el marge d'actuació que ens atorga l'ordenament jurídic, confiant que elles també ho facin i l'exerceixin amb la mateixa determinació política i corresponsabilitat financera", ha dit.
Una d'aquestes polítiques és ampliar el parc d'habitatge públic –Rodríguez ha dit que vol aprofitar els fons europeus i ha demanat cooperació a les comunitats– i, com ara es proposa el govern espanyol, protegir-lo. "L'experiència del model de lliure mercat de la barra lliure ha fracassat", ha dit. Ha fet referència a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a qui ha dit que "la barra lliure" porta al fet que milers de madrilenys estiguin atrapats en els preus del lloguer. "Tenen instruments, utilitzin-los", ha afegit, en la línia de les últimes setmanes davant la negativa d'algunes comunitats de no aplicar la llei d'habitatge estatal, que permet contenir els preus dels lloguers en zones tensionades. L'altra cara de la moneda és Catalunya, a qui la ministra ha posat d'exemple.