La Generalitat portarà el control dels lloguers als tribunals si no incorpora l'índex català

BarcelonaL'aplicació de l'índex de control al preu dels lloguers, en vigor des de fa escassos dies, pot acabar en un litigi judicial entre la Generalitat i el govern espanyol. "Si no rectifiquen, anirem als tribunals", ha dit la consellera de Territori, Ester Capella, en declaracions als mitjans aquest dimecres.

Abans, però, l'executiu català presentarà un requeriment al ministeri de l'Habitatge i Agenda Urbana perquè l'índex estatal de control al preu dels lloguers incorpori l'índex català. Si en el termini d'un mes el govern espanyol no rectifica, la Generalitat interposarà un recurs contenciós administratiu que haurà de resoldre l'Audiència Nacional. Fonts del departament de Territori han explicat que no demanaran mesures cautelars, de manera que l'índex estatal no deixarà d'aplicar-se en cap moment.

La Generalitat endureix així l'ofensiva després de presentar aquest mateix dimecres un informe que conclou que l'índex de referència català és més baix que l'estatal en el 79% de la mostra analitzada. Segons l'estudi, l'índex mitjà estatal se situa en 745 euros, mentre que el català es queda en 683 euros, i la combinació dels dos, en 677 euros. També exposa que, amb l'aplicació conjunta de tots dos, es reduiria el preu del 57% dels habitatges, davant del 36% en cas d'aplicar-se només l'estatal.

Aquestes diferències s’expliquen perquè, tot i tenir un valor mitjà molt similar, en el cas de l’estatal el preu creix molt de pressa quan l’habitatge té característiques especials, mentre que el català només se situa per damunt en els pisos que són baixos amb pati o àtics.

“La proposta de combinació no és un caprici. L’estudi demostra sobre una realitat que l’índex català seria més beneficiós. La combinatòria dels dos respon a la llei d’habitatge i a un acord polític sobre la coexistència dels dos índexs, que el govern espanyol ha incomplert”, defensen des del departament.

De fet, l’executiu català s’empara en dos elements: d’una banda, argumenta que l’acord polític assolit fa setmanes amb el ministeri ja preveia aquest escenari de coexistència i, de l’altra, assegura que, de no fer-ho, el govern espanyol incompleix la disposició addicional primera de la llei d’habitatge perquè aquest apartat recull que “es promouran els mecanismes de col·laboració amb les comunitats autònomes”, així com que s’assegurarà “la col·laboració entre sistemes”.

L’informe inclou 17.000 lloguers als càlculs, per als quals s’han aplicat simulacions de quin seria l’efecte si s’hi apliquessin els tres índexs –l’estatal, el català o ambdós– i se n’ha comparat l’impacte.