Barcelona perd pisos de lloguer per primera vegada en la història recent

BarcelonaUna de freda i una de calenta per al mercat de lloguer. Els preus dels habitatges llogats a Barcelona es van contenir entre els mesos de juliol i setembre i ja encadenen, després de l'aplicació del topall, dos trimestres consecutius trencant la tendència a l'alça dels últims anys. Tanmateix, el nombre de contractes s'ha tornat a reduir respecte al trimestre anterior i, per primera vegada en molts anys –amb l'excepció de la pandèmia–, s'ha reduït el parc de lloguer –entès com el nombre de contractes vigents– perquè s'han formalitzat menys nous contractes dels que s'han extingit.

Ho recullen les últimes dades de les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl) dels nous lloguers publicades aquest dimecres, i que també publica la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, en conveni amb aquest organisme autònom de la Generalitat. Així, el preu mitjà del lloguer a la capital catalana el tercer trimestre es va situar en 1.133,33 euros, només dos euros més que els tres mesos anteriors (+0,14%). Pel que fa al nombre de contractes, va registrar 7.484 nous contractes de lloguer de juliol a setembre, un 5,7% menys que el trimestre anterior. Tanmateix, el nombre de contractes extingits aquest tercer trimestre va ser de 7.542, cosa que implica que el nombre de contractes vigents de Barcelona es va reduir en 58. Fonts del sector apunten que aquesta disminució del parc és històrica i així ho acrediten les dades: els anys 2021, 2022 i 2023 el parc de lloguer a Barcelona va créixer en prop de 25.000 contractes, amb una mitjana trimestral de més de 2.100 nous contractes de lloguer. Per això la caiguda de 58 unitats aquest tercer trimestre és tan destacable.

A escala interanual, el preu del lloguer a Barcelona va disminuir un 3,2% al tercer trimestre, mentre que a les zones declarades tensionades i, per tant, on s'aplica la contenció de rendes –preveu els primers 140 municipis i no els 131 declarats més tard–, el preu va disminuir un 0,9% interanual. Al conjunt de Catalunya, el valor mitjà de l'habitatge de lloguer va baixar un 1,1% respecte a l'any anterior. El Govern, en un comunicat aquest dimecres, ja adverteix que "per poder fer una valoració més àmplia cal tenir una sèrie molt més llarga i del conjunt dels 271 municipis declarats com a zones de mercat tensionat".

Els llogaters canvien menys de pis

Fins ara, a la ciutat de Barcelona es reduïa el nombre de nous contractes, però aquesta xifra era superior a la de contractes extingits, que també s'anaven reduint, de manera que el saldo de llogaters amb un contracte vigent creixia lleugerament o es mantenia estable. Un escenari que indica una baixa rotació dels llogaters, cosa que els dona més estabilitat, però alhora dificulta l'entrada de nous inquilins al mercat.

Ara això ha canviat a Barcelona. "Quan tenim més baixes que altes, vol dir que el parc de lloguer s'està reduint. D'on surten els habitatges que es venen, si no es fa obra nova? Doncs de gent que treu habitatges del mercat de lloguer. La reducció de 58 contractes a Barcelona, com a mínim, és un símptoma d'estancament", explica a l'ARA el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues. "L'oferta s'anava reduint, però saldo negatiu vol dir que o hi ha gent que treu l'habitatge i no el posa a lloguer o potser opta per unes altres fórmules de lloguer", explica el portaveu dels agents de la propietat immobiliària (API) de Catalunya, Carles Sala, a aquest diari.

Tanmateix, al conjunt de Catalunya aquest saldo continua sent positiu –encara hi ha més nous contractes (27.098) que extingits (25.609)–, de manera que el parc de lloguer no es redueix. Això s'explica, segons el Govern, pels canvis que es van aprovar de la LAU el 2019, que van allargar la temporalitat dels contractes de 3 a 5 o 7 anys. "Això ha alentit les rotacions dels lloguers i ha permès estabilitzar les famílies als habitatges amb contracte vigent", diu la Generalitat.

Pel que fa al lloguer de temporada, Catalunya va registrar el tercer trimestre 1.629 nous contractes més que fa un any –1.289 dels quals a la demarcació de Barcelona–, un increment que el Govern atribueix als estudiants. No obstant això, la Generalitat no ha donat a conèixer el nombre total de contractes de lloguer de temporada formalitzats de juliol a setembre.

Més inseguretat, segons l'IDRA

Aquest dimecres també s'han conegut noves dades sobre la crisi de l'habitatge i la inseguretat que suposa viure de lloguer. El 64,8% dels inquilins a Barcelona, gairebé dos de cada tres, destinen més del 30% dels ingressos al pagament de lloguer i subministraments, un percentatge que en el cas de Madrid s'eleva fins al 69,7%. Ho conclou un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que afegeix que una de cada tres llars –i al voltant de la meitat de les persones que viuen soles– destina més del 50% dels ingressos al lloguer. Com a resultat, segons l'estudi, la meitat dels inquilins queden "en situació de pobresa greu relativa després del pagament del lloguer", amb menys de 561 euros mensuals per unitat de consum.

L'IDRA, que ha fet l'estudi a Barcelona partint d'un miler de casos entre l'octubre i el desembre del 2022 i a Madrid els mateixos mesos, però del 2023, assegura que la situació actual del mercat de lloguer a Espanya es caracteritza per la "inseguretat residencial". Entre altres coses, per la proliferació dels lloguers de temporada, que fins a mitjans d'aquest any han augmentat l'oferta un 55%.

L'Institut assenyala que la situació a l'estat espanyol és diferent de la d'altres països europeus, com França, Alemanya i els Països Baixos, on el lloguer indefinit ha estat "la norma des de fa dècades". Per això reclama posar fi a la temporalitat amb la implantació de contractes indefinits i que la regulació dels preus del lloguer sigui "efectiva".