Els francesos ja compren una de cada dues cases de Menorca

CiutadellaUna de cada dues cases que es venen a Menorca les compren francesos. En pocs anys, concretament des d’abans de la pandèmia, els ciutadans d'aquest país han multiplicat per quatre la seva presència a l’illa, que s’ha transformat per aprofitar l’empenta en l’àmbit turístic i cultural.

Segons l’enquesta de Frontur, només en el darrer any, 10.512 francesos han arribat a Menorca per allotjar-se en una segona residència de la seva propietat. El 2019, l’any abans de la pandèmia, eren 3.504. La covid va accelerar l’efecte crida, que ja es començava a notar des d’uns anys abans.

Potser podem afirmar que el fenomen el va arrencar Laurent Morel-Ruymen. Fa deu anys va obrir l’hotel Can Faustino, de cinc estrelles, en una casa senyorial del segle XVII que havia reformat al bell mig de Ciutadella, a un pas del centre i del port. L'immoble va començar a atreure empresaris parisencs, que van acabar per invertir a l'illa. Després va adquirir l’edifici de la Catòlica al Bisbat i va estendre la seva xarxa d’hotels d’interior de luxe pel centre, que va vincular a la cadena Mare & Terra.

Frédéric Biousse i Guillaume Foucher van comprar les finques de Torre Vella i Santa Ponsa, al terme d’Alaior, i les van reconvertir també en hotels al camp. Lligats al grup francès Les Domaines de Fontenille, es van incorporar a la cadena Relais & Chateaux, que engloba 580 establiments de luxe més a tot el món. Aquests dies, s'estan rodant a Menorca capítols de la sèrie L’Agence: l’immobilier de luxe en famille, que emet Netflix.

Un mercat encarit

La compra creixent de propietats per part de francesos ha encarit el mercat immobiliari i ha anat gentrificant el centre de les ciutats, especialment a Ciutadella. Al llarg de la darrera dècada, molts han canviat la Costa Blava, Còrsega o el Marroc per Menorca, amb la idea de fer-hi llargues estades. "El francès està trobant aquí el que abans hi havia a França i que ara és més difícil de trobar, pel que fa a la natura i la protecció del camp", diu Michel Magnier, el cònsol honorari de França a les Balears. "Hi ha moltes coses que encanten als francesos", afegeix el diplomàtic i escriptor Diego Hidalgo, que estiueja des de petit a Sant Lluís, el poble que es va crear durant el breu període de dominació francesa de l’illa (1756-1763), que deu el seu nom a un antic rei de França i que encara en conserva la petjada.

S’ha constituït, fins i tot, una associació de francesos a Menorca. La presideix una professora de llengua que va arribar a l’illa poc abans de la pandèmia, Viviane Perrier. L'associació és especialment activa a les xarxes socials. El grup que va crear a Facebook té prop de 1.500 membres que comparteixen tota mena d’informacions. Des dels clubs de lectura als concerts, les festes, les regates i consultes sobre com millorar l’aprenentatge de l’espanyol i com convalidar títols escolars i laborals.

La inèrcia del mercat també ha fet que proliferi el lloguer turístic i el resident no trobi oferta ni preus que pugui pagar.

Turisme d’elit

"S’ha fet un efecte crida que ha omplert l’illa de francesos d’alt poder adquisitiu, que són també els principals clients en la compra d’obres d’art", diu Andreu Moll, de la galeria Artara. Fins i tot les pedreres de Líthica, a Ciutadella, en són testimoni. L’any passat van rebre la visita de més turistes francesos (22.219) que no estatals (21.454). Tant és així que ja han començat a sorgir immobiliàries a l’illa que es dediquen en exclusiva a satisfer les demandes del mercat francès.

El Consell de Menorca té vigent un acord de comàrqueting que garanteix vols directes amb París durant tot l’any i, en plena temporada, també hi ha connexions amb els aeroports de Marsella, Lió, Tolosa, Bordeus i Nantes. També el port de Ciutadella disposa d’una connexió directa amb Toló.

Tot plegat ha motivat que es multipliqui l’oferta per aprendre francès. Les escoles d’adults de Menorca van comptabilitzar el darrer curs 273 alumnes, un 63% més que abans de la pandèmia. "Respon a un canvi del turisme", diu Marc Gandolfo, un dels professors. Anna Miquel Bono, que enguany començarà a donar classes de francès a l’Ateneu de Maó, també ho corrobora. "Hi ha molta demanda per necessitats laborals", diu. Amb set anys de residència a França i quinze més exercint de professora de francès, Miquel ja va tastar a Catalunya la necessitat de formar cambrers i comerciants en el coneixement de l’idioma. "Per sort, els que som bilingües ho tenim millor. Aprendre francès quan ja saps català i castellà et facilita molt les coses", diu. Els cursos de l’Ateneu no només s’adreçaran als adults, sinó que també se n’ofereixen per a joves i nens. Els francesos, a Menorca, han vingut per quedar-s'hi.