La crisi de l'habitatge

Espanya porta una dècada amb el 45% dels llogaters en risc de pobresa

Les demarcacions de Barcelona i Madrid concentren prop d'un terç del dèficit acumulat d'habitatges

Diversos centenars de persones, convocades pel moviment social per l'habitatge Sindicat de Llogateres
3 min

BarcelonaEls llogaters espanyols fa una dècada que viuen una situació molt delicada. En el període 2015-2023, el 45% de la població que residia en habitatges de lloguer es trobava en risc de pobresa o d'exclusió social. Es tracta de la proporció més elevada dins de la Unió Europea, on aquesta situació de precarietat afecta el 32% dels llogaters de mitjana.

Inscriu-te a la newsletter Habitatge Una guia pràctica
Inscriu-t’hi

Són dades que recull l'últim informe del Banc d'Espanya sobre el mercat de lloguer, publicat aquest dimecres, i que examina la seva evolució des de la crisi del 2008. A grans trets, el nombre de contractes de lloguer ha augmentat de forma significativa des d'aleshores, alhora que el preu ha crescut notablement des del 2015, sobretot en grans zones urbanes, com a resultat d'una demanda superior a l'oferta.

Joves i estrangers han estat els col·lectius que han impulsat la demanda de lloguer en aquest període. De fet, en els últims 20 anys, les noves llars de lloguer que més han augmentat són les dels col·lectius més joves. Si el 2007 les llars en què la persona de referència no superava els 30 anys eren el 32,2%, l'any passat ja representaven el 56,6% del mercat del lloguer. En el cas de les llars en què la persona de referència té entre 30 i 40 anys, han passat de ser el 18% del total el 2007 al 34,3% l'any passat.

El 90% dels lloguers, en mans de particulars

Una altra dada destacada de l'informe és que aquest augment de l'oferta de lloguer s'ha vist impulsat per particulars, que del 2012 al 2022 han col·locat 100.000 habitatges anuals al mercat. Això ha provocat un augment del pes dels propietaris particulars en el mercat del lloguer, i representen més del 90%, segons dades del 2021. El pes de les societats és del 8% (a Catalunya és de l'11%).

Tot plegat ha provocat que l'economia espanyola destaqui entre els països de la Unió Europea per la quantitat de llars en règim de lloguer que es troben en una situació de sobreesforç quan han d'afrontar el pagament d'un lloguer. Aquestes llars es troben, especialment, en les grans àrees urbanes i zones d'activitat turística. Els esforços han provocat, alhora, un retard de l'edat d'emancipació dels més joves: el percentatge de persones entre 18 i 34 anys que resideixen amb els pares ha crescut 13 punts percentuals des del 2008, fins al 66% del 2022. Es tracta de l'augment més gran entre les grans economies europees.

"L'anàlisi presentada assenyala un creixement insuficient de l'oferta d'habitatges de lloguer residencial per absorbir el sostingut augment de la demanda. Aquesta rigidesa relativa de l'oferta de lloguer d'habitatge hauria resultat en un creixement dels preus del lloguer que, de mitjana, se situaria per sobre de l'augment de la renda de les llars arrendatàries", conclou l'informe del Banc d'Espanya. L'augment de l'oferta residencial s'ha vist limitat per altres modalitats, com els lloguers turístics i de temporada. En concret, els lloguers de temporada representen més del 40% de l'oferta total a Barcelona.

La institució també adverteix que aquests problemes d'accessibilitat i l'actual tensió en el mercat de lloguer podrien mantenir-se davant les dinàmiques demogràfiques recents i les dades de construcció i rehabilitació d'habitatges.

Defensa de la "intervenció pública"

Aquest esforç elevat associat al lloguer, assegura el Banc d'Espanya, pot donar lloc a efectes econòmics i socials adversos que justifiquen "la intervenció pública", però no concreta noves mesures, sinó que remet a l'informe anual ja publicat, on la institució proposava impulsar l'oferta de lloguer social, fomentar la col·laboració público-privada o desenvolupar nou sòl. Com ha assenyalat anteriorment, la institució demana mesures a llarg termini que involucrin les diferents administracions públiques i posin un "focus especial" en l'estímul de l'oferta d'habitatge.

"L'actual rigidesa de l'oferta de lloguer indicaria la necessitat de continuar avançant en l'increment del parc d'habitatge públic de lloguer a preus assequibles", conclou la institució, que també aposta per dissenyar un marc regulador que estimuli l'oferta de lloguer residencial per part dels particulars. Alhora, també demana dissenyar polítiques públiques que evitin que "algunes iniciatives" acabin generant efectes indesitjats.

Si hi ha algun canvi respecte a informes anteriors, és sobre el dèficit d'habitatges. Si bé a l'abril la institució deia que Espanya acumularà un dèficit de 600.000 habitatges entre el 2022 i el 2025, en un altre informe també publicat avui sobre el mercat de l'habitatge el Banc d'Espanya redueix aquesta xifra a 500.000 habitatges. Això s'explica perquè les dades provisionals sobre el nombre total de llars a mitjans d'aquest any apunten a una desacceleració en el ritme de creació neta de llars. Prop d'un terç del total del dèficit de mig milió de llars acumulat està a les províncies de Madrid i Barcelona.

El Govern concedeix 27.471 ajuts al lloguer per a joves

El Govern ha concedit 27.471 ajuts a joves per al pagament del lloguer aquest 2024, amb una quantia total de 67 milions d'euros. Aquest ajut per a persones de menys de 35 anys no consisteix a donar una quantitat fixa, sinó que s'ajusta a l'esforç que suposa per a cada persona en funció dels seus ingressos, amb un màxim de 250 euros i un mínim de 20. També es té en compte la situació geogràfica.

stats