Com i quan entra en vigor la llei d'habitatge?

MADRIDHa estat una de les lleis de la legislatura més difícil de desbloquejar, però finalment aquest dimecres n'ha arribat el vistiplau definitiu. El Senat ha aprovat la llei d'habitatge estatal. La norma ha acabat el tràmit sense cap modificació important respecte a la votació al Congrés de Diputats, on es va convalidar després d'un acord entre el govern espanyol i dos dels seus socis habituals: ERC i EH Bildu.

Es tracta de la primera llei d'habitatge de l'Estat en democràcia i, entre altres qüestions, preveu per primera vegada la contenció del preu dels lloguers en algunes zones. De fet, és un dels elements més importants per a governs com el català, que va veure tombada una part de la seva pròpia llei d'habitatge (el Tribunal Constitucionalva tombar l'articulat que regulava el preu dels lloguers) i que ara espera poder utilitzar el marc normatiu estatal per tornar a aplicar un control sobre les rendes. "Farem servir tots els instruments de manera immediata", ha dit el conseller de Territori, Juli Fernández, aquest dimecres.

Malgrat que aquest dimecres la norma ha estat aprovada al Senat, ni l'entrada en vigor ni el desplegament seran immediats:

Quan entrarà en vigor la llei?

Després de l'aprovació al Senat, el pas següent és la publicació de la llei al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Normalment, quan el govern espanyol aprova un canvi normatiu surt l'endemà mateix al BOE. Però en aquest cas la publicació definitiva encara tardarà entre uns 4 o 5 dies. Un cop publicada, la norma entrarà en vigor (el BOE definirà si el mateix dia de la publicació o l'endemà, com passa de vegades).

I la regulació dels preus?

Aquest element té dues potes. D'una banda, la regulació que afecta l'actualització anual del preu del lloguer en relació amb la inflació. Aquesta mesura es posarà en marxa de seguida. De fet, cal tenir en compte que aquest 2023 l'actualització anual del preu del lloguer ja està limitada a un 2%. De cara a l'any que ve, la llei preveu que es pugui actualitzar el lloguer com a màxim un 3%. El problema serà a partir del 2025, quan l'Institut Nacional d'Estadística haurà de definir un nou índex que substitueixi definitivament la inflació (referència utilitzada fins ara). A partir d'aleshores es tindrà en compte aquest nou índex per actualitzar els lloguers.

La feina més feixuga està en el control dels preus dels lloguers a les zones tensades. L'Estat només donarà l'eina: un índex que es preveu dissenyar aviat i que el ministeri de Transports ha de publicar. Aquest índex es vol adaptar al que ja tenen alguns territoris com Catalunya i servirà per limitar els increments dels lloguers en aquestes zones. Després, cada govern autonòmic i local el podrà utilitzar en aquella zona declarada tensada després de demanar-ho al ministeri de Transports.

Aquest índex afectarà sobretot els grans propietaris (persones físiques i jurídiques). A l'hora de firmar un contracte, hauran d'ajustar el preu d'acord amb aquesta referència. En el cas dels grans propietaris, però també els petits, els afectarà quan es tracti d'un pis nou, és a dir, que no era al mercat abans o en els últims cinc anys.

Els petits propietaris gaudiran de bonificacions fiscals?

Sí. Les mesures fiscals per als petits propietaris també afecten les zones tensades i entraran en vigor una vegada decretada aquesta àrea. A més, són avantatges que només s'aplicaran si es té un gest amb l'inquilí: s'aplica una rebaixa del preu del lloguer.

A banda, amb la norma en vigor es posaran en marxa ja mesures com el blindatge dels desnonaments; el repartiment de les despeses (la llei marca que el preu dels honoraris, és a dir, les despeses de gestió, l'haurà de pagar obligatòriament la propietat) o la possibilitat que els ajuntaments incrementin l'IBI dels pisos buits.