Els deures (i un frau) pendents en habitatge protegit

BarcelonaL'aposta del Govern per construir 50.000 pisos de lloguer social no ha causat indiferència al sector. Per una banda, és vista amb bons ulls perquè, diuen, s'ha produït un canvi de discurs. Però també es posa en quarantena: construir massivament requereix actors i finançament externs –alçar pisos de lloguer social no és rendible a curt termini– i també agilitzar tràmits burocràtics.

Tanmateix, la proposta del Govern suposa quasi doblar l'actual parc d'habitatge de lloguer social –xifrat en 54.000 unitats, l'1,7% del total– i, per tant, també significa multiplicar els deures pendents sobre aquest règim i la seva gestió. Aquests en són alguns:

El topall d'ingressos que empeny al frau

La meitat de les sol·licituds són d'unitats de convivència d'una sola persona

El registre de sol·licitants d'habitatge de protecció oficial (HPO) de la Generalitat compta amb 97.569 persones al 30 de juny del 2024. Gairebé la meitat d'aquestes sol·licituds (46%) són d'unitats de convivència d'una sola persona i un 23% de dues persones. Per accedir a un habitatge no es pot superar un topall màxim d'ingressos, que es calcula a partir de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) –situat en 717 euros– i varia depenent de la normativa que empara l'habitatge, la qualificació –general, especial o preu concertat– i la zona on es troba. Com més persones formen part de la unitat, més augmenta el llindar màxim, però ho fa generalment per centenars o pocs milers d'euros de diferència, una realitat que, segons diverses fonts consultades per aquest diari, empeny al frau.

"El format empeny que ens registrem a nom d'una sola persona, fins i tot en casos en què es tenen fills o una relació de molt de temps, per evitar que es comptin com a unitat de convivència de dues persones o més", explica l'Adrià (nom fictici) a l'ARA, que fins fa uns dies estava en una cooperativa per accedir a un habitatge en cessió d'ús. "Conec casos de parelles en què un dels dos és autònom i en l'any que ha d'entrar ha fraccionat el seu sou a la baixa i l'any següent ha tornat a tenir una facturació normal", explica. "Amb la meva parella vam ajornar ser parella de fet per poder optar a un habitatge protegit", explica un altre testimoni a l'ARA, que vol mantenir-se en l'anonimat. "Vaig viure un temps en un lloguer social amb la meva parella, però el pis estava a nom de la germana: ell es va quedar al pis perquè ella va tenir fills i en va marxar", explica un altre testimoni.

La gestió i el manteniment del parc

L'allau de noves promocions requerirà més esforç per evitar la desatenció de blocs

Construir desenes de milers de nous habitatges farà que el parc de lloguer social a gestionar sigui el doble de l'actual, cosa que mantenir-lo requerirà més recursos –públics o privats–, quan actualment aquesta gestió és el que pot frenar el desenvolupament d'habitatges. "Si hi ha por dels ajuntaments a l'hora de fer una promoció pública, l'acord amb les entitats del tercer sector és clau. Les entitats del tercer sector s'han d'anar fent més sòlides perquè puguin ser gestores d'aquest parc", explica la presidenta de la Fundació Hàbitat 3, Carme Trilla. "Això facilitaria la presa de decisions de promoure habitatge de lloguer: necessites equips, hi ha ajuntaments que potser no tenen equips perquè són petits", afegeix Trilla, i assegura que en uns altres països aquesta xarxa d'entitats és molt potent.

Aquesta realitat també és extrapolable a les promocions a les quals al cap de deu o quinze anys els decau l'obligació de fer lloguer social. Algunes d'elles queden en els llimbs: llogaters que han de marxar-ne i d'altres que continuen sense contracte mentre el bloc es posa al mercat. La Generalitat ha comprat uns quants blocs en aquesta situació per afegir-los de nou al parc públic, fins i tot amb alguns pisos ja venuts a particulars. "Un dels que va comprar, va penjar un anunci de 700 euros per una sola habitació. La condició, terreny i bloc continua sent de protecció oficial. Sé de primera persona que ha comprat i que ha rellogat. Està denunciat a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya", explica una veïna d'un bloc de Girona a l'ARA, que lamenta que hi ha "molt poca vigilància" sobre l'ús que es dona a l'habitatge un cop es ven, tot i que continuï sent de protecció oficial. "Al nostre bloc, les plaques solars no han funcionat mai i el sostre de la sala comuna va estar caigut durant anys", afegeix aquesta veïna.

La cronificació de l'ocupació

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya té més de 935 habitatges ocupats il·legalment

El parc d'habitatges de protecció oficial administrat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) compta amb 935 pisos ocupats il·legalment, cosa que suposa el 4,09% del total (22.837). Una realitat que també afecta administracions locals i gestores d'habitatge de lloguer social com Hàbitat 3. De fet, el director de l'àrea de territori de l'Institut Cerdà, Lluís Inglada, coautor de l'estudi Ocupació d’habitatges a Espanya. Actualització de l’informe de 2016, assegura que es tracta d'una situació que també és un problema per als ajuntaments, així com per a les entitats socials que gestionen aquests parcs perquè "obstaculitza" els processos reglats per donar resposta a famílies vulnerables. "A l'octubre vam estar dues setmanes fent guàrdies entre els veïns. Havíem de trucar als Mossos deu vegades al dia", diu la veïna del bloc de Girona.

"Les dades diuen que van a la baixa, però es corre el risc que l'ocupació es cronifiqui i que hagi passat a ser una manera normalitzada d'accedir a l'habitatge per part de determinats segments de la societat, i que es faci un negoci", afegeix Inglada. Trilla explica que aquest fenomen s'ha reduït, però no erradicat, i defensa que legislativament es podrà ser contundent contra l'ocupació el dia que les famílies deixin de perdre els seus habitatges.