"És més probable que tinguis un incendi a casa que no un okupa"

CiutadellaLa intervenció pública en el mercat immobiliari és essencial per generar oferta d’habitatge assequible, abaixar preus, regular el lloguer de temporada i facilitar l’accés a l’habitatge de la població resident. Ho defensa l’economista, conseller insular, ex director general d’Habitatge del Govern Balear i actual vocal assessor especialitzat en habitatge de l’Oficina d’Assumptes Econòmics i G20 de la Moncloa, Eduard Robsy Petrus (Maó, 1976). Actualment forma part des del març dels grups de treball que estudien com regular els contractes de lloguer turístic i de temporada.

Robsy ha atès l'ARA per desmuntar alguns “mites” que centren el debat públic sobre el sector; com el fet que deixar lliure el mercat ajudarà a posar-ho tot al seu lloc. L’experiència, recorda, ens diu tot el contrari i, de fet, en els vuit anys previs a la bombolla immobiliària que el 2008 va fer esclatar la crisi econòmica, els preus dels pisos es van arribar a multiplicar per 2,2.

Altres fake situen els fons d’inversió o el fenomen okupa com els grans problemes que agreugen la recerca d’un pis, quan el seu pes –assegura– és ben relatiu. Els fons d’inversió tan sols controlen el 10% del parc immobiliari i, amb l’estadística a la mà, diu, “és més probable que tinguis un incendi a casa que no un okupa”.

Robsy, que és al grup de feina que assessora directament el president Pedro Sánchez, explica que el lloguer turístic “en alguns barris de Palma o Màlaga té més habitatges que no residents de lloguer”. També denuncia que el lloguer de temporada és “una modalitat que s’està pervertint i amb conseqüències especialment sagnants a Menorca, on gairebé no hi ha oferta per a tot l’any, i sobretot a Barcelona, on l’oferta de lloguer anual està quedant desplaçada”. Per què s’ha arribat a aquest punt? Pel negoci creixent de llogar més car a turistes només els mesos d’estiu i, també, per “esquivar” les obligacions del lloguer anual.

Falta i faltarà (encara més) habitatge

El problema, però, és que igualment manca oferta d’habitatge. Fins a 600.000 en faran falta a tot l’Estat a finals de l’any que ve, segons el Banc d’Espanya. En llocs com les Balears, que han crescut demogràficament un 50% en els últims 20 anys, la necessitat serà encara més extrema. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) calcula que en els pròxims 15 anys s’agreujarà el transvasament de població a destinacions turístiques com les Illes, que guanyaran gairebé un 19% d’habitants. A Catalunya, el creixement previst serà del 15,4%, també superior a la mitjana estatal, que es preveu al voltant del 10,6%.

L’entrada de capital estranger, que en algunes zones de les Balears arriba a suposar fins al 30% de les operacions, és un reflex de la situació. Per això, Robsy proposa que el Govern “intervengui” el preu de l’habitatge, “tal com ja s’ha fet amb èxit a Catalunya”, on en el primer semestre d’any els preus han baixat entre un 3% i un 5%. Aquesta limitació, insisteix l’assessor, “ha de ser sempre una correcció temporal, mai indefinida, per donar temps a les altres mesures” estructurals que sí que poden influir a regular el mercat.

“El que està clar és que hi ha una gran desproporció entre la demanda i l’oferta”, remarca. “L’oferta de compra és molt major que la de lloguer, però hi ha molta més demanda de lloguer i aquesta és més cara”. I, insisteix Robsy, no es pot deixar tot en mans del lliure mercat, perquè “tot i fer-se de 700.000 a 800.000 pisos anuals en els anys previs a la crisi, els preus en lloc de baixar van més que duplicar el seu cost en pocs anys”.

La triple via

Actualment, amb prou feines se’n construeixen més de 100.000 a tot Espanya i, amb les projeccions que fan els experts, queda clar –sempre segons Robsy– que són del tot insuficients. És per això que l’assessor considera que s’han de donar “tres fórmules” de foment de l’habitatge que haurien de discórrer en paral·lel en els pròxims anys: habitatge social; col·laboració público-privada, on els ajuntaments cedeixen o faciliten l’adquisició de sòl als promotors a canvi que una part significativa de l’oferta sigui de lloguer a preus assequibles, i un mercat lliure, sense intervenció pública, en què es destini l’oferta per a clients de més poder adquisitiu, com ja passa.

A Espanya només el 2,5% viu en un habitatge amb el preu limitat, mentre que a la resta de països de la UE hi viu el 9,3%, gairebé un de cada deu. Menció a part mereixen els Països Baixos (30%) o capitals com Viena, on el 60% de les famílies viuen en habitatges amb el preu limitat. En la controvèrsia entre els dos drets constitucionals, el d’accés a l’habitatge i a la propietat privada, Robsy remarca: "Hi ha espai per exigir a aquest darrer que, sota determinades circumstàncies, es pugui ajustar a la seva funció social. Podem debatre si l’habitatge és un dret essencial o un bé d’inversió, però, com a producte turístic, perd la seva funció essencial". I, per tant, necessita ser regulat, conclou l'expert.