La lletra petita dels 50.000 pisos de la Sareb

MADRIDEl consell de ministres d'aquest dimarts ha informat que 50.000 habitatges de la Sareb, coneguda com el banc dolent, s'afegiran al parc públic de lloguer. La decisió arriba dos anys després que el govern espanyol assumís com a dèficit públic el dèficit de la Sareb: gairebé 35.000 milions d'euros anotats als comptes públics. "El banc dolent mai suposarà un cost per als contribuents", deia durant la seva creació l'exministre d'Economia Luis de Guindos (PP).

Actualment, el parc d'habitatge públic a Espanya compta amb 300.000 habitatges, el 3% del total, una ràtio que se situa per sota del 9% de la mitjana a la Unió Europea, segons ha detallat la ministra d'Economia, Nadia Calviño, en roda de premsa aquest dimarts. Ara, s'hi sumaran 50.000 habitatges destinats al lloguer social. Darrere la xifra, però, hi ha la lletra petita.

Tots els pisos estan construïts?

No. Concretament, d'aquest paquet de 50.000 pisos per al lloguer social, 15.000 encara s'han de construir. La Sareb els ha planificat en sòl que actualment està sota la seva propietat, però que està previst que destini a les comunitats autònomes mitjançant la cessió d'usdefruit. Al seu torn, 21.000 habitatges es posaran a disposició dels municipis i les comunitats autònomes a través d'acords de compravenda, mentre que 14.000 pisos que ja estan ocupats per famílies que passaran al règim de lloguer social. El que queda per conèixer és la localització exacta d'aquests 21.000 pisos (l'oposició ha criticat que se situïn en zones no tensades i amb poca demanda), així com el seu estat.

Quin paper tindran les comunitats autònomes i els ajuntaments?

Els 21.000 pisos que es volen mobilitzar a través d'acords amb les comunitats autònomes i els ajuntaments són, sobretot, allà on la Sareb té més habitatges. En el total del seu parc, comptant els que cedeix i els que no, el 60% dels pisos en mans de la Sareb (46.650) se situen a Catalunya (uns 13.499 pisos), Andalusia i Extremadura.

Pel que fa als 21.000 pisos en qüestió que ara s'han promès mobilitzar, 3.539 se situen a Catalunya, segona comunitat només per darrere del País Valencià (4.950). Fonts de la Sareb asseguren que tots "estan disponibles". És a dir, que estarien en bon estat per poder entrar-hi a viure. "En alguns ja s'han dut a terme actuacions d'adequació", afegeixen les mateixes fonts. Tanmateix, la ministra d'Economia matisava aquest dimarts al migdia que només 9.000 dels 21.000 pisos estan del tot a punt.

Sigui com sigui, des de l'anomenat banc dolent expliquen que ja s'està negociant amb algunes administracions per l'adquisició d'aquests habitatges.

Quin paper tindran els fons d'inversió?

Aquests pisos, però, no es posen a disposició per ser cedits, sinó perquè siguin comprats i després destinats al lloguer social. Així, el següent pas és que el banc dolent i les administracions autonòmiques i locals arribin a acords. En aquesta negociació hi intervenen intermediaris: els fons d'inversió Anticipa i Aliseda –propietat de Blackstone– i Hipoges, que depèn de KKR, –confirmen fonts de la Sareb a l'ARA. Concretament, ho faran les seves gestores immobiliàries.

De fet, com ja va explicar aquest diari fa un any, aquests fons d'inversió van guanyar el concurs per assumir el rol de la "gestió i la venda" de bona part dels actius immobiliaris de la Sareb provinents de la crisi. Entre aquests actius hi ha aquests 21.000 immobles. "Fan d'intermediaris", resumeixen fonts del banc dolent.

Ni Economia ni la Sareb volen dir quin impacte positiu pot suposar això per a la caixa del banc dolent i, per tant, per reduir el seu dèficit. En tot cas, Calviño ha recordat aquest dimarts que l'objectiu a llarg termini és "racionalitzar els costos, recuperar les ajudes públiques [donades a la Sareb] i reemborsar el deute".

Què diuen les administracions catalanes?

L' Ajuntament de Barcelona no veu amb bons ulls aquest procés de compra. Aquest dimarts, la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, ha criticat que, sent la Sareb una entitat de capital majoritàriament públic, adquirir aquests pisos seria com “recomprar” habitatges que ja han estat “comprats amb els diners de tots i totes”. Des de les files del PSC, en canvi, la tinent d’alcaldia Laia Bonet ha criticat l’actitud dels comuns i ha considerat que l’alcaldessa “hauria de felicitar-se de polítiques que ofereixen solucions”, informa Maria Ortega.

L’ Ajuntament defensa que en més de la meitat dels més de 800 habitatges que la Sareb té a la ciutat ja ha imposat un lloguer social i que gran part dels restants estan ocupats o en molt mal estat. Per això, tot i celebrar la mesura, la regidora considera que arriba “tard”, quan la Sareb “ja s’ha venut bona part dels actius”, i que tindrà un impacte mínim a la ciutat. 

En el cas de la Generalitat, ja s'està negociant la compravenda d'un paquet d'habitatges. Calviño ha manifestat que estan "en converses per vendre 200 habitatges i 200 sòls [de la Sareb]" per construir parc públic. També ho ha confirmat la portaveu de la Generalitat, Patrícia Plaja, que ha explicat que fa sis mesos que estan negociant amb la Sareb per ampliar el parc públic. La Generalitat té intenció de comprar 1.000 pisos de grans tenidors, entre ells la Sareb, segons ha detallat Plaja. La portaveu ha recordat que a Catalunya "avui en dia hi ha 600 pisos cedits per la Sareb que es destinen a la protecció social"

Quina és la situació dels pisos habitats?

Sobre els 14.000 pisos habitats que passaran a règim de lloguer social, Calviño ha dit que "la casuística és molt variada". "La intenció és que passin a formar part d'un programa de lloguer social, i això s'està gestionant des del mes de gener", ha exposat la ministra. "Els lloguers tenen en compte el seu nivell de renda i se'ls ajuda a regularitzar la situació", ha afegit. Actualment, la Sareb ja gestiona "més de 200 lloguers socials".

Què es farà amb el sòl de la Sareb?

El govern espanyol vol fer fins a 15.000 habitatges en sòl de la Sareb. Aquest sòl urbanitzable també s'oferirà a les administracions per la via de la cessió d'usdefruit. Fonts d'Economia expliquen que confien en el fet que les licitacions comencin a finals d'any i que la construcció dels habitatges duri dos anys. De manera que no seria fins al 2025 o el 2026 quan estarien a punt per entrar-hi a viure. Aquests habitatges també estaran destinats al lloguer social.