La crisi que s'amaga darrere la comissió (il·legal) per visitar un pis

BarcelonaPagar per tan sols visitar un pis ha deixat de ser un escenari distòpic. Fa uns dies l'anunci d'una immobiliària deia que cobrava 10 euros per ensenyar un habitatge de lloguer a Barcelona. No es tracta d'una estratègia comercial més, sinó d'una pràctica il·legal. Però no només això. També és un símptoma de la crisi que travessa el sector a causa de l'actual situació del mercat de lloguer.

El 2023 va ser l'any en el qual es van firmar menys contractes de lloguer a Barcelona des del 2009, amb un total de 31.080, un 37,6% menys que el 2022, la caiguda anual més elevada en tot aquest temps. Paral·lelament, el 2023 també va ser l'any en què es van extingir menys contractes a la capital catalana, amb 26.040, cosa que suposa una reducció del 31,8%. Així, el saldo va ser positiu, però de només 5.040 contractes, la xifra més baixa des del 2019, segons l'estudi Els contractes de lloguer a la ciutat de Barcelona. 2010-2023, publicat fa poc per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (OHB) i elaborat amb la informació disponible en el registre de fiances de l'Incasòl.

Aquesta combinació de variables indica un mercat de lloguers en què els arrendataris canvien menys d'habitatge i en cada pis hi ha menys rotació de llogaters. Això dona més estabilitat als que ja tenen un contracte, però fa més difícil entrar-hi a aquells que no hi viuen. Tot això no és cap novetat, ja que ja es va començar a notar amb el Reial decret llei 7/2019, que augmentava el temps mínim dels contractes de lloguer fins als 5 i els 7 anys.

Disminució de les carteres

"El mercat s'ha transformat. Els agents immobiliaris, si llogaven 25 pisos al mes, ara en lloguen 12. T'ha baixat el nivell d'ingressos", explica a l'ARA el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues. Aquest expert assegura que molts contractes ja no surten al mercat, cosa que fa que l'agent no tingui tants lloguers. En el seu cas, han hagut de traspassar cinc persones a un altre departament perquè no els surten els números. "Ha baixat molt la contractació", afegeix.

Aquesta disminució dels contractes, de rècord l'any passat, ha tingut un major impacte en les immobiliàries més petites, que tenen menys capacitat de maniobra. "La reestructuració ja la vam fer l'any 2023. Com que la reducció de l'oferta ja la prevèiem i vèiem que la tendència anava cap aquí, vam reestructurar la meitat de l'equip de lloguers, que eren tres persones. Històricament, érem sis, i ara tres", explica a l'ARA el director general d'Amat Immobiliaris, Guifré Homedes.

Per a Francesc Quintana, conseller delegat de la immobiliària Vivendex, el mercat de lloguer gairebé ha desaparegut. "Fèiem tres o quatre lloguers al mes i ara en fem un o cap. L'any passat vam reduir un 23% les vendes. Tothom que tenia una gran operativa de lloguers o ha reestructurat o bé ha acomiadat", explica. Una situació que es trasllada al negoci de compravendes: "Ens genera problemes amb la gent que vol vendre, que va a lloguer i no pren la decisió fins que tingui alguna cosa".

A Cafur, una empresa quasi centenària que també administra finques i patrimonis, han notat una "davallada impressionant" els últims anys. "Fa quatre o cinc anys feia una mitjana de 30 contractes al mes, i ara en faig només tres o quatre", explica la seva consellera delegada, Regina Lahoz.

L'advocada experta en dret immobiliari Helena Gallardo recorda que fer pagar per visitar equival a traslladar despeses de gestió immobiliària al llogater, quan la llei d'habitatge estatal de l'any passat va modificar l'article 20 de la llei d'arrendaments urbans (LAU) per establir que "les despeses de gestió immobiliària i la formalització de contracte seran a càrrec del propietari".

Hi ha menys lloguers o menys oferta?

La caiguda de la cartera de lloguers de moltes immobiliàries a Barcelona, i també del nombre de contractes, no s'ha d'interpretar com un símptoma de la disminució d'habitatges de lloguer a la ciutat. Segons les últimes dades presentades per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (OHB), sobre el període 2010-2023, el parc d'habitatges sota aquest règim de tinença a la capital catalana creix any rere any des de l'any 2009, tot i que el 2023 ho va fer menys que mai, amb un augment de l'1,9%. "Aquestes dades [de reducció de contractes] s’han interpretat, en alguns casos, com un indicador que, després d’anys de creixement, el parc d’habitatges de lloguer podria estar reduint-se. [...] L’encaix d’aquesta aparent contradicció es troba en l’assenyalat descens dels contractes extingits", concloïa l'informe.