L'esforç creixent per pagar el lloguer empobreix joves i immigrants

BarcelonaEn els últims vint anys, l'esforç que representa llogar un habitatge a Catalunya s'ha disparat fins a màxims històrics. Mai havia costat tant a una família dedicar bona part dels seus ingressos a aconseguir un lloc per viure, en cas de no ser ja propietària. Ho ha evidenciat amb dades aquest dimarts un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona encarregat pel departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat. Si el 2001 una llar mitjana havia de destinar el 14,6% de la renda disponible bruta al lloguer, dues dècades després la proporció s'ha disparat fins al 22,5%, fet que implica una pujada de gairebé vuit punts percentuals. Es tracta de màxims històrics des que es recullen aquestes estadístiques.

El drama de l'accés a l'habitatge a Catalunya es troba en una situació "absolutament crucial" per al benestar del país, segons ha destacat el cap del gabinet d'estudis de l'ens, Joan Ramon Rovira. És un problema força estès a tot arreu de Catalunya, però que s'aguditza i empitjora especialment com més ens acostem a l'àrea metropolitana de Barcelona (aquest esforç també és més gran a les demarcacions de la costa que a l'interior). El lloguer a la capital catalana es va tornar a encarir un 10%, segons les dades del tercer trimestre de l'Incasòl, i ja se situa en 1.171 euros al mes de mitjana.

Aquestes dinàmiques en els preus del mercat no afecten de la mateixa manera tots els grups socials. Els col·lectius més vulnerables, entre els quals la Cambra destaca els joves, els immigrants i les rendes baixes, són els que més s'estan empobrint, perquè amb la darrera crisi financera també van ser els més afectats per l'increment de la precarietat laboral.

"Els joves pateixen una evolució de sous inferior a la mitjana i sense un accés a l'habitatge en les condicions adequades no es pot fer un projecte de vida, cotitzar o tenir fills. Al darrere hi ha en joc el futur de l'estat del benestar", ha lamentat Rovira. Mentre que les llars sèniors han pogut acumular més riquesa en les últimes dècades –el valor d'alguns dels seus actius financers, com els pisos en propietat, ha augmentat a mesura que més gent virava cap al mercat de lloguer–, els joves han vist com la seva participació en la riquesa neta mitjana era molt inferior als nivells del 2002.

L'ens també ha evidenciat que la població immigrant està molt més exposada als alts i baixos del mercat del lloguer que no pas l'autòctona. El 68% de les llars amb algun membre de nacionalitat estrangera es trobaven règim de lloguer a preu de mercat l’any 2020, una proporció molt superior a les llars únicament amb membres espanyols (18%). De fet, pràcticament la meitat (48%) d'aquestes llars ja tenen el seu pis en propietat i sense hipoteca, una situació en la qual només es troben el 10,4% de les famílies amb alguna persona estrangera.

Més dificultats per comprar un habitatge

La Cambra no només ha posat èmfasi en les complicacions que suposa accedir a un lloguer i també ha analitzat l'evolució de l'esforç per adquirir una llar en propietat. Per començar, l’avenç del preu de compravenda ha estat força més intens al de la renda mitjana de les llars per càpita a la majoria de les economies avançades des de principis del segle XXI. A Espanya, l'any 2000 calia destinar 8,2 anys de la renda mitjana de les llars per comprar un pis de 100 metres quadrats, una xifra que ja s'havia elevat fins als 11,7 anys el 2021. Com en el cas del lloguer, aquests obstacles són més grans per als col·lectius vulnerables que no pas per a les famílies amb més ingressos.

Què proposa la Cambra per posar fi a aquesta situació? En primer lloc, consensuar un pacte entre agents econòmics per augmentar l'oferta disponible de lloguer assequible. "Exigim un pacte a llarg termini que garanteixi un canvi. Cal més esforç pressupostari en polítiques d'habitatge i per afavorir menys pressió poblacional als nuclis urbans", ha assegurat el president de la institució, Josep Santacreu. Per exemple, l'ens planteja bonificacions fiscals addicionals a aquells propietaris que lloguin a un preu inferior al de mercat, aprofitar l'impuls dels fons Next Generation per a projectes de rehabilitació i parar atenció a la falta de personal qualificat de la qual alerten els empresaris de la construcció.

Pel que fa a les mesures de control de preus del lloguer, com l'esperat índex del govern espanyol, la Cambra s'ha cenyit a les posicions dels economistes que defensen que, malgrat els possibles efectes a curt termini en aquelles zones més tensionades, a mitjà i a llarg termini aquestes polítiques suprimeixen "els símptomes, però no la malaltia més greu". "El més preocupant és que desincentivaràs la solució per la part de l'oferta i difícilment podràs atrapar la demanda creixent", ha sentenciat Rovira.