Com ha creat Putin una bombolla immobiliària en plena guerra?
Els preus han augmentat un 172% a les ciutats més grans de Rússia durant els últims tres anys
Les hipoteques acostumaven a ser un producte difícil de vendre a Rússia. Dècades de propaganda soviètica, que denunciava el crèdit com una càrrega insuportable, van tenir efecte. Fins i tot després de la fi del comunisme, els russos encara es referien a les hipoteques com a "esclavitud del deute" i preferien estalviar fins que poguessin comprar les cases directament. El president rus, Vladímir Putin, ha passat dues dècades intentant convèncer els seus ciutadans perquè tinguin una visió diferent. El 2003, durant el seu primer mandat, va explicar que les hipoteques podrien ajudar a resoldre "l'agut problema de l'habitatge" al qual s'enfrontaven els russos. La seva súplica va fer efecte.
Ara està tenint més èxit amb aquesta missió, i tot el que ha necessitat és una gran dosi d'estatisme, així com la invasió d'un veí pacífic. Durant els últims anys, el nombre de russos que contracten hipoteques s'ha disparat, a causa d'un generós programa de subvencions estatals per als compradors d'obra nova. Tanmateix, l'onada de subvencions de l'estat ha alimentat un mercat immobiliari molt calent i ha fet que els preus de l'habitatge augmentin.
El 2020, quan Rússia es va veure atrapada per la covid-19, els funcionaris van augmentar els ajuts per als que compraven propietats acabades de construir per intentar impulsar l'economia. Així i tot, els volums de les hipoteques no van començar a augmentar realment fins que l'economia de Rússia va entrar en guerra. Els bancs van emetre hipoteques per valor de 7,7 bilions de rubles (88.000 milions de dòlars, o el 4% del PIB) l'any passat, en comparació amb un total de 4,3 bilions de rubles el 2020. La majoria van rebre el suport de les subvencions.
La inflació, que es va tornar a disparar a mitjans del 2023, també ha tingut un paper important. Quan el Banc Central de Rússia (CBR) va començar a apujar els tipus d'interès, l'atractiu del sistema va créixer. A mesura que el CBR va elevar el seu tipus de referència al 16%, el govern va mantenir el seu tipus preferencial baix i el va augmentar fins al 8%. Al juny hi va haver una bretxa de més de deu punts percentuals entre el tipus del govern i el tipus de mercat d'una hipoteca.
Boom de préstecs bonificats
El boom dels préstecs bonificats també ha provocat una bombolla immobiliària. L'any passat es van construir 110 milions de metres quadrats d'habitatge, en comparació amb una mitjana de només 59 milions l'any des de la fi del comunisme. Al mateix temps, els preus estan augmentant. L'Institut d'Economia Urbana, amb seu a Moscou, calcula que van augmentar un 172% a les ciutats més grans entre el 2020 i el 2023.
Sota la pressió del CBR i del ministeri de Finances, el Kremlin ha començat a prendre mesures. Al desembre va augmentar el dipòsit mínim necessari per a un préstec del 20% al 30%. A principis d'aquest mes va acabar el seu pla més popular, que era per als compradors de noves construccions. El nombre de noves hipoteques podria baixar un 50% durant la segona meitat de l'any, segons un analista citat per mitjans de comunicació afiliats a l'estat.