Cotxes de luxe en pisos de protecció oficial: la picaresca arriba a Hong Kong
L'antiga colònia britànica té un dels mercats immobiliaris més saturats del món
Les autoritats de Hong Kong estan intensificant els controls sobre els beneficiaris d'habitatges de protecció oficial per la pressió del govern xinès, que vol ampliar l'accés als pisos protegits a les famílies que més ho necessiten en un dels territoris amb el preu per metre quadrat més car del món, segons explica el diari britànic Financial Times.
Concretament, l'administració de Hong Kong –un territori autònom dintre de la Xina– té en el punt de mira les famílies que sobrepassen els límits de renda i viuen en pisos públics. Ara mateix, la renda màxima per poder sol·licitar un habitatge governamental és de 30.950 dòlars hongkonguesos (HKD) al mes (uns 3.600 euros) i uns actius inferiors als 590.000 HKD (uns 68.100 euros) per a una família de quatre persones. Quan els ingressos mensuals sobrepassen els 154.750 HKD (17.900 euros) i els actius els 3,1 milions de HKD (358.000 euros), les famílies han d'abandonar els habitatges. De mitjana, el preu del lloguer protegit és de 2.287 HKD al mes, uns 264 euros.
El govern de Hong Kong ha contractat policies retirats per investigar els beneficiaris, alguns dels quals condueixen cotxes de luxe de marques com Mercedes-Benz o BMW. Les autoritats es plantegen també oferir recompenses a qui proporcioni pistes per descobrir casos fraudulents. "La possessió de vehicles cars, especialment poc després d'iniciar el contracte de lloguer d'habitatge públic, és una de les pistes importants per detectar abusos", explica al Financial Times un portaveu del departament d'habitatge de Hong Kong. Els responsables del govern han inspeccionat els aparcaments de les finques de protecció oficial i han arribat a desnonar les famílies que havien presentat declaracions d'ingressos o de béns falses.
Més de la meitat dels 7,5 milions d'habitants de Hong Kong viuen en habitatge públic, amb llistes d'espera per obtenir un pis que es poden allargar fins a sis anys. Les autoritats consideren que els pisos per a dues persones haurien de tenir un mínim de 26 metres quadrats, tot i que hi ha 200.000 persones que viuen en els anomenats pisos taüt, que tenen menys de 13 metres quadrats i costen al mes 5.000 HKD (577 euros).
Poca construcció
La ciutat, que va ser colònia britànica entre el 1841 i el 1997, és un dels territoris amb una desigualtat més alta del món i té un dels mercats immobiliaris més saturats i cars. El preu d'una casa multiplica per 19 els ingressos anuals medians d'una família, segons el think tank Urban Reform Institute, xifres que superen amb escreix les de Singapur, el Regne Unit o els Estats Units.
El govern central xinès considera que la manca d'accés a l'habitatge va ser una de les fonts de malestar social que van provocar les fortes protestes prodemocràcia que van paralitzar la ciutat el 2019 i el 2020. A més, la crisi immobiliària que afecta la Xina des de fa dos anys ha arribat també a Hong Kong, amb menys demanda de terrenys per construir habitatge nou i menys constructores disposades a invertir.
Pequín pressiona les grans empreses del sector perquè tornin a invertir en construcció al territori, que ja està molt saturat urbanísticament. Des que la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units– va començar la sèrie de pujades dels tipus d'interès el 2022, els preus de l'habitatge a Hong Kong han caigut un 20%.
