La construcció frena sense haver recuperat els nivells precovid

BarcelonaEl sector de la construcció va tancar el 2022 amb un creixement del 4,5%, segons les dades de la Cambra de Contractistes d'Obra de Catalunya (CCOC). Malgrat aquest percentatge força alt, el creixement en el sector encara no ha recuperat les xifres del quart trimestre del 2019, l'últim abans de la pandèmia del covid-19, quan el producte interior brut català (PIB) sí que ha recuperat els nivells prepandèmics. Però a més, el sector preveu una frenada aquest 2023, en què el creixement de la construcció caurà a la meitat i quedarà en un modest 2%, segons l'últim informe de la CCOC.

L'informe atribueix que la construcció no hagi recuperat els nivells del 2019 al fet que s'ha vist molt impactada per l'augment de preus de les primeres matèries i de l'energia. I els mals auguris per al 2023 s'atribueixen a la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) amb l'escalada de tipus per frenar la inflació. La pujada de tipus té com a objectiu refredar l'economia i provoca dues clares reaccions: rebaixa el consum de les famílies i la inversió de les empreses, ja que el crèdit s'encareix.

En el cas de la construcció, la Cambra de Contractistes destaca que aquesta pujada de tipus ja s'està notant en un descens de la inversió en el sector, d'una banda, i sobretot en la desacceleració de la constitució d'hipoteques i compravenda d'habitatges. "La posada en marxa de polítiques monetàries restrictives per part del Banc Central Europeu (BCE) farà rebaixar l'elevada inflació a Europa, però també frenarà l'activitat econòmica", indica la CCOC, que destaca que "això pot afectar especialment el sector residencial", tot i que també preveu creixements modestos en altres subsectors, i només se'n salvarien el logístic i la rehabilitació, en aquest últim cas gràcies als fons Next Generation.

Pel que fa a les primeres matèries, i malgrat que el 2023 hi ha hagut una moderació de preus, l'increment acumulat és gran. A tall d'exemple, l'acer corrugat des del desembre del 2020 fins al juny d'enguany s'ha apujat un 59%, el coure un 8,6%, l'alumini un 7,7%, els perfils metàl·lics entre un 34% i un 56%, i l'energia un 89%.

El servei d'estudis del BBVA, en el seu últim Observatori Immobiliari, aprofundeix en les causes de la frenada del sector. El servei d'estudis del banc indica que la construcció va ser dels primers sectors que es van posar en marxa després del confinament, però "quan es començava a aconseguir la tendència d'evolució prèvia a la pandèmia van arribar altres circumstàncies que van impactar de ple en l'activitat constructora". I assenyala en concret la incertesa creada per la llei de l'habitatge des que es va presentar el primer avantprojecte l'octubre del 2021, l'encariment de les primeres matèries a finals d'aquell mateix any, que va retardar projectes, i la incertesa provocada per la guerra a Ucraïna. A més, també destaca com un factor negatiu la manca de mà d'obra qualificada.

De fet, el banc destaca que el 2022 el cost salarial per treballador a Espanya va tenir una evolució lleugerament negativa, mentre que el cost salarial per treballador a la construcció va pujar més del 5%. "La pujada dels salaris el 2022 podria apuntar a una escassetat de mà d'obra qualificada en el sector de la construcció", indica el banc.

Dèficit d'obra pública i baixa execució

Un factor que influeix en el sector de la construcció, a més de l'habitatge, és l'obra pública. I malgrat que la licitació ha anat augmentant i el 2022 va assolir a Catalunya els 3.964 milions – un 34% més que l'any anterior i la millor xifra des del 2009–, és encara inferior a les necessitats de Catalunya, segons la Cambra de Contractistes, que considera que per assolir els estàndards europeus de destinar a l'obra pública el 2,2% del PIB la licitació hauria d'arribar als 6.000 milions d'euros anuals.

Durant el primer semestre d'enguany la licitació d'obra pública a Catalunya ha assolit els 1.594 milions d'euros, un 3% més que el mateix període de l'any passat, però un 50% per sota de les necessitats de Catalunya, segons la CCOC, que a més assenyala com un mal endèmic la baixa execució de les obres pressupostades, que en el període 2015-2021 se situa en el 61,4% en el cas de l'Estat i en el 81% en el cas de la Generalitat.

L'increment de la licitació l'atribueix la Cambra de Contractistes a l'activitat més gran de les administracions locals prèvia a les eleccions municipals i a l'impacte dels fons europeus Next Generation.

De fet, segons l'estudi que han fet la CCOC i la patronal Foment del Treball, el dèficit d'inversió en infraestructures acumulat a Catalunya entre el 2009 i el 2022 és de 39.369 milions d'euros. Segons aquest estudi, en tot aquest període, només el 2009 la licitació hauria superat l'estàndard del 2,2% del PIB.