La construcció d'habitatges, a ritme de rècord

BarcelonaFa un any, la creació de nous habitatges a Barcelona queia a nivells de la crisi de la construcció, amb només 236 pisos visats els primers sis mesos del 2023. Enguany, la dada s'ha multiplicat per més de cinc, fins a 1.273 habitatges, i ha empès a l'alça la dada de construcció d'habitatges a tot Catalunya, que s'ha disparat un 40%, fins a assolir la xifra més alta de l'última dècada, amb 10.394 pisos de nova creació visats.

L'augment generalitzat de l'edificació d'habitatges de nova creació ha elevat un 14,8% interanual la superfície visada el primer semestre, que supera les xifres d'abans de la pandèmia –eren les més altes de la dècada–, segons es desprèn de les dades del visat d'edificació a Catalunya del primer trimestre del 2024, presentat aquest dimarts en roda de premsa al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac).

Quan la construcció va a l'alça, una pregunta recurrent és si hi ha la possibilitat d'una nova bombolla. La resposta a aquesta qüestió ha estat la principal conclusió d'un altre informe sobre el mercat de l'habitatge presentat aquest dimarts pel Grup Tecnocasa i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). "Tots els indicadors demostren que no hi ha símptomes de bombolla immobiliària", ha dit el conseller delegat del grup immobiliari, Paolo Boarini. L'informe constata que els preus pugen menys, es produeix menys habitatge i les famílies estan menys endeutades.

Barcelona remunta amb habitatge públic

Respecte a les dades dels arquitectes, el gran augment de la construcció d'habitatges a la capital catalana s'explica pel visat (el document administratiu que dona llum verda a l'obra) de grans promocions d'habitatge de protecció oficial promogudes per l'administració pública. Aquests no estan subjectes al visat obligatori, i el fet que enguany s'hagin registrat grans promocions ha tingut un impacte important en les dades.

Fa un any, la construcció acusava els efectes de la guerra a Ucraïna, la inflació i l'augment dels tipus d'interès; uns elements als quals, a la capital catalana, s'hi afegien la falta de sòl, l'obligació de destinar el 30% a habitatge social i, en grau més alt, les eleccions municipals. Tot això va desplaçar l'activitat a altres municipis de l'entorn. Dels 10.394 habitatges nous visats, 7.301 són a la demarcació de Barcelona.

Ara, amb les dades d'aquests primers sis mesos, seria la primera vegada que Catalunya es podria acostar als nivells de construcció necessaris recollits en el pla territorial sectorial de l'habitatge de Catalunya, fixats en 25.000 habitatges anuals, si el segon semestre presenta el mateix ritme de construcció. "Ja s'han visat el 60% dels habitatges nous de tot l'any passat. En els últims tres anys, ens hem mogut entre els 14.000 i els 16.000 anuals, estem en un compliment important", ha explicat la directora general del Coac, Sònia Oliveras.

Rehabilitació i certificats, els deures

Si bé fa un any els arquitectes alertaven de l'estancament de la rehabilitació a Catalunya, tot i créixer un 25%, perquè encara suposava un 30% de la superfície total visada, enguany han redoblat l'avís. La intervenció en edificis ja existents continua estancada i de fet retrocedeix després de tres semestres de creixement, tot i la posada en marxa dels programes d'impuls a la rehabilitació finançats pels fons Next Generation.

La superfície visada en rehabilitació a Catalunya el primer semestre d'enguany, amb 662.895 metres quadrats, se situa un 1% per sota en relació amb el mateix període de l'any anterior, i representa el 26% del total de superfície visada, és a dir, quatre punts menys que el 30% de l'any passat. "La rehabilitació s'ha de fer des d'un punt de vista integral. Falta entendre la rehabilitació des d'un punt de vista global. Hem de rehabilitar bé", ha apuntat el degà del col·legi, Guillem Costa.

A finals del 2022, el col·legi va iniciar una enquesta sobre el temps de resposta i atenció rebuda en la tramitació de les llicències municipals, pas previ imprescindible per visar els projectes i començar a construir. Als dinou municipis amb més nombre de respostes han detectat que la mitjana per obtenir una llicència s'estima en 8,7 mesos, quan la llei l'estableix en tres, i que en la majoria de municipis el temps augmenta o es manté igual.