Clam multitudinari contra els preus dels lloguers en una manifestació històrica
Desenes de milers de persones es mobilitzen per reclamar un habitatge digne, amb l'amenaça d'una vaga de lloguers
BarcelonaEl clam pel dret a l'habitatge no havia aconseguit fins ara mobilitzar tanta gent a Catalunya. Desenes de milers de persones –22.000 segons la Guàrdia Urbana i 170.000 segons el Sindicat de Llogateres– d'arreu del territori, organitzades en més de 30 columnes de tot el país, s'han trobat a la plaça Universitat de Barcelona a les cinc de la tarda d'aquest dissabte i han seguit caminant fins a la plaça de Sants sota el lema "S'ha acabat!", entre càntics de "No s'entén: gent sense cases i cases sense gent" o "Ja s'acosta la vaga de lloguers". Ha sigut "la manifestació més multitudinària pel dret a l'habitatge de la història recent del país, més de 170.000 persones, digui el que digui la Guàrdia Urbana", han assegurat des del Sindicat de Llogateres, organitzadors de la mobilització.
El dringar de les claus dels assistents ha sigut la música de fons que ha acompanyat la manifestació, que ha passat també per davant de la Casa Orsola, edifici històric actualment amenaçat pels fons voltor i els lloguers de temporada. "Catalunya és el lloc de l'Estat amb més desnonaments. ¿Però sabeu, Salvador Illa i Pedro Sánchez, que aquí hi ha més de 400.000 pisos buits?", ha clamat Marta Espriu, portaveu del Congrés d'Habitatge de Catalunya, al final de la manifestació. "L'habitatge és un dret, no un negoci", ha reblat. Així, ha reclamat una baixada dràstica del 50% dels lloguers, recuperar els pisos turístics i acabar amb "el racisme institucional".
Des del Sindicat de Llogateres amenacen amb una vaga de lloguers si "els rendistes i els polítics no abaixen els preus". "No és fàcil i ens hem d'organitzar bé", ha dit Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, just abans de començar la manifestació. Sense entrar en detalls sobre la vaga i fent una crida a la unió dels llogaters, Arcarazo ha avisat que la protesta suposa "un punt d'inflexió".
La indignació arriba als carrers
"És una vergonya que ens vulguin cobrar més de 1.000 euros per una ratera", diu la Sara, una manifestant d'uns 30 anys que ha acudit a la cita acompanyada d'una colla d'amics. "Viure a casa dels pares o d'un familiar amb 30 anys ja no és una elecció, sinó que, per a nosaltres, ha acabat sent una obligació davant d'aquests preus impagables –rebla en declaracions a l'ARA–. L'única opció és compartir pis, i amb 30 anys ja no tens ganes de compartir pis amb desconeguts".
De fet, aquest ha passat a ser un problema generacional. El 2023, la mitjana d'edat d'emancipació de l'Estat va ser de 30,4 anys, segons un informe de l'institut d'estadística de la Comissió Europa, l'Eurostat, quatre punts per sobre de la mitjana registrada en el conjunt del bloc comunitari, que és de 26,3 anys. Aquesta situació s'ha vist reflectida clarament entre els assistents a la manifestació: el gran gruix dels manifestants eren gent jove, d'entre 20 i 35 anys, i alguns assistents d'edats més avançades però que deixaven clar que ho feien "pels fills". La Puri i el Jesús, un matrimoni de mitjana edat, hi han assistit amb les seves filles: "Cal un canvi; els nostres fills tenen molts problemes per llogar un pis en condicions, i això no pot ser –ha dit la Puri en declaracions a l'ARA–. Nosaltres vam viure de lloguer fa molts anys i ara som propietaris, però patim per ells", ha afegit el Jesús.
"El perill també és la gent de mitjana edat i gent gran que viuen de lloguer des de fa anys i que ara s'estan veient amenaçats pels pisos turístics", han explicat. Pel que fa a la vaga dels lloguers, "amb alguna cosa s'ha de començar, trencant esquemes", afegeix la Puri. Amb tot, no tothom a la manifestació pensa que deixar de pagar el lloguer sigui una solució definitiva: "Jo no acabo de veure clar això de la vaga de lloguers, més que res perquè no tinc cap garantia i seria jugar-me el poc que tinc, que és un pis de lloguer a Barcelona –ha dit en Xavi, un gironí de 30 anys que fa temps que viu en un pis compartit–. El que està clar és que tampoc em puc permetre viure sol i no tinc cap perspectiva de futur de poder-ho fer; és evident que les coses han de canviar", ha afegit.
Xifres i reclamacions
A Espanya en general, i a Catalunya en concret, les xifres són esfereïdores: el 45% dels llogaters de l'Estat estan en risc de pobresa. Per a més inri, l'edat mitjana dels propietaris a Catalunya s'ha disparat. Actualment, llogar un pis a Barcelona costa, de mitjana, 1.131 euros, i comprar-lo, també de mitjana, requereix una entrada de 140.000 euros, uns 20.000 euros més que l'any passat, segons el portal Pisos.com. Això explica que en els últims 15 anys, l'edat mitjana dels compradors a Catalunya hagi passat dels 37 als 47 anys, segons dades del Col·legi Notarial de Catalunya (CNC).
L'Anna n'és un exemple. Explica com s'ha vist "expulsada" de la seva ciutat natal, Barcelona: "Fa tres anys em vaig independitzar per anar a viure sola a Gràcia, però ara he de marxar a viure al Prat perquè em fan fora de la meva ciutat", diu. És psicòloga i assegura que es guanya bé la vida, però "feia anys que pagava un lloguer abusiu" que no li permetia estalviar. "He hagut de marxar de Barcelona per poder-me comprar un pis amb cara i ulls, i a sobre els meus pares m'han hagut d'ajudar amb l'entrada", explica indignada.
Tot plegat és un cercle viciós que ha passat a ser la primera preocupació per a gran part de la societat, cosa que ha quedat palesa en aquesta manifestació multitudinària. Per acabar, el Sindicat de Llogateres ha posat sobre la taula quatre reivindicacions "urgents": abaixar els lloguers un 50%, augmentar els contractes indefinits, recuperar habitatges buits, turístics i de temporada, i acabar amb la compra especulativa.